29/9/17

Obrim escoles i el futur de la democràcia catalana

“Obrim les escoles” impulsat per les Ampa, mestres i professorat, sintetitza l’esperit del país.
Obrim portes, fem nova via, obrim el futur des de la decisió i mobilització cívica, popular i pacífica. El poble republicà empeny i cerca constituir un país, una legalitat, unes institucions sobiranes, lliures amb tarannà social.
El dimecres 20S va sotragar els fonaments de la societat civil. L’estat i el govern del PP, amb el Tribunal Constitucional, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va fer un cop repressiu, que ha provocat una resposta inaudita a Catalunya i a Espanya. Ho fa amb la complicitat de C’s, inclosa la connivència del PSOE-PSC.
El Regne ha fet un pas en fals que ja li ha costat la retirada del suport del PNB als Pressupostos Generals de l’Estat 2108. Les mobilitzacions de suport democràtic a poder votar en tot l’estat també obren unes expectatives de germanor treballadora popular magnífiques.
La voluntat de decidir amb el vot en referèndum s’ha fos amb la defensa de les llibertats fonamentals per part dels estaments més amplis de la democràcia catalana. La mobilització popular ha passat del ‘Volem votar’ a un contundent ‘Votarem!’.
L’estat i el govern PP vol emmordassar-ho tot, supeditar-ho al Regne. Catalunya es mou per ser lliure, per decidir, de fet per existir. Altrament a l’estat es genera mobilització amb el rerefons de ‘Democràcia real ja!’. Com diu un cartell recent ‘Madrid abraça a Catalunya’. L’esperit del 15M es compromet amb el del vot 1O.
Bombers amanifestació estudiants.
Les Ampa estan ben acompanyades. L’Estiba es nega a fer la logística dels vaixells repressors. Els Bombers acorden oferir-se per cordó de seguretat de les mobilitzacions. La Unió de pagesos anuncia tractorada de vigília. L’estudiantat es declara en vaga. L’EUiA de SEAT crida a mobilitzar-se i a votar l’1 d’octubre. CCOO, UGT, ANC i Òmnium amb vuitanta entitats cíviques i socials formen una Taula per la democràcia.
Centenars d’actes arreu, a les grans ciutats i als petits poblets, mostren la vitalitat i la determinació ciutadana a aconseguir el dret el vot, votant l’1 d’octubre.
El derrotisme que ha actuat per contribuir al bloqueig i al boicot estatal, o qui no ha vist possibilitat de guany enfront de l’estat mordassa, o qui ho troba una aventura contraproduent condemnada a perdre, acompanyat dels que descobreixen que la convicció i lluita democràtica va per viaranys diferents a l’avenç social, fins i tot dels que empren la composició governamental amb el PDECat, resten astorats de la mobilització, o ben desconcertats.
És legítim a l’anàlisi tota consideració i argumentació sobre les condicions i possibilitats i escenaris entorn el referèndum 1 d’octubre. És lògic que es plantegi tota la complexitat de l’evolució social i política, inclòs si hem de fer passes enrere al referèndum pactat. No és correcte la deslegitimització ni del referèndum acordat ni l’unilateral. El Parlament va aprovar per majoria absoluta les duies opcions. S’ha intentat la primera pactada, fracàs. Ara som en l’escenari de la segona, des d’una legalitat catalana incipient. Qui pot alegrar-se de que hi hagi un fracàs a mans de la mordassa repressiva estatal?
Tanmateix en l’escenari de mobilització i lluita el que correspon és lluitar a fons amb la mobilització popular desencadenada.
Resulta que el Parlament ha aprovat una Llei de referèndum. El  govern i el president ha convocat un referèndum per l’1 d’octubre, pregunta inclosa. L’estat i el govern del PP prohibeixen el referèndum 1O. El govern estatal amb el TC, la Fiscalia, Guàrdia Civil i Policia nacional organitzen el bloqueig i boicot a la votació de l’1 d’octubre del referèndum.
Ningú volia un referèndum i un 1 d’octubre amb aquestes condicions. Per molt que es gasti tinta i entrevistes, resulta que no hi ha cap altre referèndum a la vista.
És fenomenal que des del derrotisme es pretengui endossar un fracàs, malauradament anunciat i desitjat per certa esquerra, a la democràcia catalana, a la ciutadania mobilitzada, al Parlament i al govern de la Generalitat, quan qui ho ha provocat és la negativa a acordar-ho per part de l’estat, amb l’actual boicot repressiu orquestrat pel mateix estat.
Tot de cop ens adonem que la por no ha canviat tant de bàndol com s’ha propagat. Masses temors aturen a una part de l’esquerra. L’estat i les institucions es converteixen en els nou dogma tabú. Tornem a fer ressonar la proclama d’Andreu Nin de que ‘cap dogma ens aturi’.
Si escoltem el clam popular de lluita, el sentiment profund de la democràcia mobilitzada, trobarem ‘Votarem’, ‘Referèndum’, ‘República’, ‘Sí que es pot’, ‘No tenim por’.
El dubte sobre el que passarà el proper diumenge és obligat i assenyat. La crítica a les deficiències de la naixent democràcia i legalitat catalana també necessàries i imprescindibles. Però per enfortir el moviment, no per confondre’l, i fins i tot boicotejar-lo com fomenta l’estat.
Les condicions excepcionals de la resposta de la democràcia catalana, que va molt més enllà del catalanisme tradicional o dels últims set anys, mostra maduresa política. Malgrat uns lideratges febles uns, altres temorencs, les classes populars com a poble imposen les seves demandes i condicions.
L’estat no ha pogut frenar, diluir i impedir, la mobilització i consciència creixent d’aquesta última setmana. Hi ha preocupació assenyada però no por. Hi ha convicció de que s’està obrin camí. Milers de persones estan disposades a obrir les escoles i els col·legis per votar. Cents de milers clamen ‘Votarem’.
El que es cou, si no s’aconseguís votar, és un esclat generalitzat de la nova democràcia catalana republicana.
El diumenge 1 d’octubre és dia de mobilització i de votació.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario