El dol per Barcelona i Cambrils ha situat els valors de la convivència,
el respecte i la diversitat, com la resposta ciutadana d’un poble que vol viure
en pau i llibertat.
El dissabte 26 farem un clam unànime a la
manifestació “No tinc por” a Barcelona, Jardinets de
Gràcia.
La ciutat de la pau i capital de Catalunya, va
esclatar en un aplaudiment i clam general de “No tenim por”, on el sentiment
popular encaminava de forma enèrgica i saludable a iniciar un dol allunyat del
militarisme repressiu, destructiu de drets i llibertats fonamentals.
El dijous 17 d’agost és un dia negre i trist. El terror encegat
i indiscriminat ha segat la vida de ciutadania innocent i indefensa, a
les cosmopolites Rambles barcelonines i a Cambrils.
15 morts y 130 persones ferides, un apunyalat de Vilafranca i una dona a Cambrils, 3 terroristes morts a Alcanar al manipular explosius, altres 4 pels los Mossos d’Esquadra a Cambrils, un cinquè a Subirats i 4 persones detingudes.
13 anys després de l’11-M d’Atocha a Madrid, el dolor i l’horror, la ràbia i l’estupor, ens han de nou agermanat en una commoció generalitzada.
Tenim molt present que el terror sofert a Cataluña no es quelcom inusual, excepcional o aïllat. Aquest tipus de terrorisme es cobra víctimes per majoria a Orient. Durant l’agost ha ensangonat Somàlia, Kènia, Iraq, Nigèria, Afganistan, Filipines, Síria, Camerun, Iemen, Burkina Fasso, Mali i Pakistan. Malgrat tingui superior repercussió quan es produeix a les ciutats i capitals de l’Occident militarista.
15 morts y 130 persones ferides, un apunyalat de Vilafranca i una dona a Cambrils, 3 terroristes morts a Alcanar al manipular explosius, altres 4 pels los Mossos d’Esquadra a Cambrils, un cinquè a Subirats i 4 persones detingudes.
13 anys després de l’11-M d’Atocha a Madrid, el dolor i l’horror, la ràbia i l’estupor, ens han de nou agermanat en una commoció generalitzada.
Tenim molt present que el terror sofert a Cataluña no es quelcom inusual, excepcional o aïllat. Aquest tipus de terrorisme es cobra víctimes per majoria a Orient. Durant l’agost ha ensangonat Somàlia, Kènia, Iraq, Nigèria, Afganistan, Filipines, Síria, Camerun, Iemen, Burkina Fasso, Mali i Pakistan. Malgrat tingui superior repercussió quan es produeix a les ciutats i capitals de l’Occident militarista.
Rebutgem el terror i les morts i ferides perpetrades
per l’ISIS a Barcelona i Cambrils. Ho sentim de tot cor. Ens solidaritzem i
transmetem tot l’afecte als familiars i amistats de les víctimes assassinades i
ferides. Ens unim al crit de Barcelona t’estimem, Tots i Totes som
Barcelona, amunt!
Barcelona i Catalunya volen seguir sent ciutat de pau i
acollida de persones refugiades i migrants, terra de convivència i
interculturalitat. Denunciem i repudiem les conseqüències nefastes del
terrorisme del fonamentalisme religiós, com denunciem els poderosos i els
estats que fomenten el terror per l’espoli, mentre afebleixen i
divideixen els pobles.
El sentiment i la mobilització cívica pacifista
catalana ha aflorat decantant-se per un esperit de convivència, respecte i
diversitat. Des del primer moment el cos social del municipalisme del
canvi, del republicanisme, del dret a decidir i de la independència,
ha situat com a cabdals i senyers els valors de la llibertat, la
solidaritat i la unitat popular, en tant que el millor antídot a la barbàrie
indiscriminada del terrorisme autodenominat gihadista.
La islamofòbia, l'acció xenòfoba i racista,
com la limitació de llibertats i drets fonamentals en nom
de la seguretat ciutadana, no són cap solució fiable
que eviti l’actuació terrorista. La ruptura de
la convivència amb l’enfrontament entre habitants autòctons i immigració són contraproduents, doncs agreugen
les desigualtats i la divisió.
Denunciem la hipocresia dels caps de les
grans multinacionals, els líders i govern de l’Estat
espanyol, els europeus i estatunidenc, que fomenten les guerres
com les d’Orient pròxim.Denunciem el militarisme estatal d’Occident que arma i fa un lucratiu negoci amb les armes i els exèrcits. Les guerres de rapinya per les matèries primeres i la colonització econòmica estenen la desolació i l’odi.
Denunciem la infame política que tracta la immigració com si no fossin persones germanes nostres. Les grans empreses i Estats occidentals, imposen el seu imperi tractant a les persones pitjor que els animals. Amos de l’economia i del món permeten un calvari ignominiós i la mort a les pasteres que solquen la Mediterrània, també als camps de refugiats com si fossin gent apestatada, sense cap mostra de pietat per les criatures, dones embarassades i persones grans.
Els aplaudiments i el minut de silenci del Rei i del president
del govern estatal a la Plaça de Catalunya és un exercici
d’hipocresia política i ètica. Felip VI i Rajoy es diuen amics, i fan
negoci d’armes i altres, amb els Estats que financen el terrorisme que ens ha
posat de dol i sofrim profundament.
El dissabte a la manifestació cal lluitar per l’alternativa
a una enganyosa seguretat ciutadana repressiva i limitativa dels drets
fonamentals i humans. Es tracta de la política d’unitat entorn
l’Audiència Nacional. És l’exigència de l’Alerta 5 que proposava Rajoy,
per instal·lar l’exèrcit als carrers de Barcelona i pobles de Catalunya.
L’Estat liderat pel PP ha fracassat en imposar les
polítiques repressives de limitar les llibertats, però hem d’estar
amatents perquè ho seguiran intentant.
 |
| Concentració a Rubí. |
El que cal és el que ha establert l’Ajuntament de Barcelona
i la Generalitat al prioritzar la llibertat i la convivència entre comunitats i
persones. La ciutadania i les entitats populars són vitals per
construir la convivència lliure i respectuosa. La força de la unitat
popular és la que permet frustrar l’odi i la divisió i confrontació que promou
la repressió que acarona el govern estatal.
Qui va mentir l’11-M 2004 sobre Atocha de Madrid, orquestra
enguany una campanya enverinada contra la informació transparent sobre les Rambles
de Barcelona i Cambrils, amb l’excusa malèvola de que es feia en català.
L’estat fomenta l’ús demagògic interessat als seus fins de les víctimes i
la commoció catalana.
Qui ha ocultat informació cabdal sobre els perills
d’atemptat, o sobre les connexions de l’Iman de Ripoll, qui ha impedit la
renovació i ampliació del personal de Mossos, es regira de forma ferotge i
rastrera contra la resposta ciutadana, la de l’Ajuntament de Barcelona, la
Generalitat i també els Mossos.
La caverna estatal assenyala com culpables al municipalisme
del canvi i a l’alcaldessa Ada Colau. Pretén incrustar a
l’imaginari popular que es l’anhel del catalanisme popular a la
república i la independència, amb la preparació del referèndum per l’1
d’octubre, qui ha estat el brou de desatendre la seguretat col·lectiva de la
ciutadania. En fi, pels governants estatals, i els seus pregoners
mediàtics, parlar la llengua catalana i voler unes llibertats plenes
republicanes, exercir el dret a decidir, seria el factor que explicaria el
terror a Barcelona.
Rebutgem aquesta rastrera utilització del dolor
col·lectiu. No se’n sortiran. No pasaran amb aquesta maldestre
tergiversació contra Catalunya.
Llibertats de la ciutadania, llibertat en la unitat d’un
poble molt divers, llibertat catalana per decidir el seu destí.
Alcem les veus de rebuig, solidaritat i afecte. Defensem la
llibertat i la convivència.
Manifestació No tinc Por!
El dissabte 26 tothom a la manifestació: 18
h, Jardinets de Gràcia, Passeig de Gràcia cruïlla
amb Diagonal. 24 d'agost de 2017
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario