100 dies d’excepció

El 16 d’octubre l’Estat va procedir a la detenció i empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Ahir 24-G en va fer cent dies. El 15 de setembre s’havia intervingut les finances de la Generalitat. L’1 d’octubre es votava, amb èxit de mobilització i vot, independència i república. 
 

El 21 de desembre es revalidava aquest vot amb la majoria independentista de 70 escons (JxCat, ERC, CUP). I amb una majoria més àmplia democràtica sobiranista republicana de 78 escons (incloent Catalunya en Comú).

El 27 d’octubre el Parlament votava la República Catalana. El president Puigdemont ho va anunciar però no la va aplicar, per aplacar la repressió estatal. El president i el govern no van estar a l’alçada de les expectatives ni de la mobilització pacífica popular, que insistia en ‘Els carrers seran sempre nostres’ i ‘Ni un pas enrere’.

El mateix dia el govern del PP de Rajoy, amb la pressió de Ciutadans i el suport del PSOE-PSC, decretava l’aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978, suspenia el president i el govern, convocava les eleccions del 21-D en les que han perdut el bloc del 155, i empresonava al vicepresident i consellers/es.

L’escorcoll de la Guàrdia Civil a ANC i Òmnium d’ahir és una nova provocació. Com ho és que la fiscalia titlli d’indicis d’incitació a l’odi a dues mestres de la Seu d’Urgell. O la cancel·lació de l’oficina de la Generalitat a Brussel·les.

No hi ha treva. No hi haurà oblit de l’1 d’octubre. T

ampoc profit per l’avenç democràtic  del país amb les declaracions de renúncia a la unilateralitat per part dels empresonats. 

Des de la intervenció financera i amb el 155 s’està condicionant, per tant impedint, un normal funcionament democràtic. Flota la il·lusió que quan hi hagi president i govern es tornaria a la situació anterior amb la recuperació de les institucions autonòmiques. No hi ha indicis de que l’Estat es faci enrere tant fàcilment. Les llibertats i la democràcia han de guanyar a Catalunya i a Espanya.

S’anuncia el proper dimarts 30 com a probable per la investidura del president. Alhora segueix l’amenaça del TC per impedir el Ple del Parlament i evitar la investidura de Puigdemont. El govern de l’Estat torna a interferir en l’elecció del president i del nou govern.

Puigdemont no descarta cap escenari per la investidura, ni que tothom hi sigui present; així ho ha dit al president del Parlament, Roger Torrent. Tanmateix convindria que es plantegés el programa pel govern. La situació de més gent treballadora pobre cada dia fa que Càritas proposi l’augment del salari mínim a 1.000 €, està disposat a fer-ho el president?

Cal foragitar el 155 i la intervenció. Cal reprendre forces i aliances per complir amb la decisió popular de l’1 d’octubre i del 21-D. Defensem la majoria parlamentària de la democràcia catalana sobiranista i republicana: Independentistes d’esquerres (ERC, CUP), JxCat, amb el sobiranisme republicà de Catalunya en Comú.

De la Carta de L'Aurora.