El vigor del moviment de la democràcia catalana reivindica a Brussel·les la derogació del 155, la legitimitat i llibertat dels consellers/es i el president, empresonats i exiliats, alhora la prossecució de la via sobiranista republicana. La propera fita és el vot a les eleccions del 21-D. Un vot per la llibertat sobirana, unes mesures socials i la república catalana.
L’1
d’octubre i el 3-O són vius. El Referèndum 1-O és l’epicentre d’una legitimitat
catalana que fonamenta l’oportunitat de nova legalitat democràtica. El poble
mobilitzat està disposat a cercar l’estratègiaper aconseguir l’obertura del camí
constituent republicà.
La coordinació dels diferents estats majors
del moviment -ANC, Òmnium, Escoles, CDRs, Taula per la democràcia, Partits- és
vital per aplegar les aliances socials i polítiques imprescindibles. És amb la
unitat que s’aconseguiran les majories suficients que permetin vèncer el 155 i
la intervenció de la Generalitat, fent enrere el govern, tribunals i forces
repressives estatals.
El nou
escenari polític no volem que sigui el de la involució democràtica, social i
contra la sobirania catalana que pregona Ciutadans i Inés Arrimades. Una
involució que amenaça empitjorar el teixit social i treballador, ja prou colpit
per la crisi econòmica i l’explotació dels senyors de les empreses i del
mercat.
És
alliçonador que sigui precisament Ciutadans qui tingui un pressupost més elevat
en aquesta campanya electoral del 21-D. Els amos de les grans fortunes confien
el seu futur en la supervivència d’aquest Estat i règim constitucional de 1978.
Un Estat amb un PP gangrenat per la corrupció, que pretenen reviscolar-lo amb
l’empelt Ciutadans, així com el suport del PSOE-PSC.
Ciutadans
és l’ariet contra l’escola pública catalana. Inés Arrimades somia en veu alta
amb una Generalitat monàrquica que anul·li tots els avenços socials, municipals
i democràtics, que la població de Catalunya ha aconseguit en els darrers 40
anys.
La
corrupció convergent (CiU, CDC, UDC) i la conxorxa de la Generalitat de CiU amb
els governs estatals de Suárez, Felipe González o d’Aznar, han alimentat durant
anys la dreta catalanista com a capdavantera de les polítiques econòmiques
neoliberals malgrat el perjudici a la ciutadania i el país.
Les
candidatures Junts per Catalunya, ERC, CUP, Catalunya en comú Podem, necessiten
basar-se en l’anhel, convicció i mobilització popular per enfrontar-se al
bloqueig, repressió i intervenció estatal.
El
Parlament, govern i presidència de la Generalitat sorgits del 21-D, per ser
viable, ha d’establir acords i aliances amb la clau del lideratge per les
esquerres sobiranistes que representen la majoria social.
Precisament
incloure el factor social al nou camí republicà és el que pot fer suficient la
força de la rebel·lia catalana.
És la força
popular i la unitat democràtica el que permet forjar una majoria política
rupturista, sigui amb proposta de bilateralitat, unilateralitat o
multilateralitat entre Catalunya i el Regne d’Espanya.
L’objectiu
no és un post 21-D autonomista, sinó de canvi d'estratègia transicional, per
fomentar un inici popular i local constituent cap a la republicà catalana.
L’horitzó és el de repúbliques lliurement associades, federades o confederades,
segons la decisió ciutadana.
El vot de L’Aurora pel 21-D és per Llibertat, Mesures
socials i República catalana.
Denunciem com antidemocràtic, doncs
afavoreix les conseqüències negatives i perjudicials del 155, el vot al PP,
Ciutadans i PSC.
Cridem
a votar a Catalunya en comú Podem i a les forces polítiques i candidatures de
les esquerres sobiranistes, socials i municipalistes, que defensin un compromís
ferm amb la * llibertat presos polítics, la * derogació del 155 i anul·lació de
les mesures d’intervenció i repressió, * mesures socials i municipalistes, * inici de camí constituent per la
república catalana. 14 de desembre de 2017.
Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario