 |
| 11N. Llibertat presos polítics. |
El
‘mono-tema’ de la sobirania, la independència i la república, és la clau de
volta de tota la situació política, així com de les mesures socials i
econòmiques necessàries per un avenç democràtic del procés emancipador català,
fratern i solidari amb les necessitats de tots els pobles de l’Estat.
El Regne
d’Espanya, la Constitució i el règim de 1978 colpeja i acreix les desigualtats
en tots els pobles i classes populars d’arreu. El govern del PP és incapaç de
cap avenç social ni democràtica, ben a l’inrevés, enfonsa el nivell de vida de
la gent mentre limita i fa marxa enrere en els drets i llibertats fonamentals.
El sotmetiment, la negació de llibertats i de poder decidir de Catalunya,
contribueix al sosteniment d’un règim i Estat caduc, perjudicial per a tothom.
El govern
de JuntsxSí, presidit per Carles Puigdemont (PDECat) amb Oriol Junqueras (ERC)
de vicepresident, en majoria parlamentària junt a la CUP, han separat
reiteradament les necessitats socials més elementals del procés de sobirania,
independència i república. Aquest factor social junt la il·lusió de l’ ‘ens en
anem, adéu-siau’, ha estat el taló d’Aquil·les del processisme
unilateralista.
El 27
d’octubre, a proposta del president Puigdemont, el Parlament va votar la
proclamació de la república catalana, però ni el president ni el govern van
executar el mandat popular. La República va quedar apaivagada. El govern
estatal va suspendre a consellers/es i el president, l’Audiència Nacional els
va empresonar, el president va anar a Brussel·les en exili.
Alhora
l’Estat ha convocar les eleccions autonòmiques del 21-D. Unes eleccions
tutelades, amb la Generalitat intervinguda, la llegua amenaçada, amb els presos
polítics Jordi Sànchez (ANC), Jordi Cuixart (Òmnium), Oriol Junqueras (ERC) i
Joaquim Forn (PDECat).
Portaveus
del govern estatal i del PP expliquen que les eleccions són perquè perdi la
majoria parlamentària independentista, i guanyi el bloc del 155 orquestrat des
de l’Estat (PPC, Ciutadans i PSC).
Entre
l’agressor que reprimeix i colpeix i l’agredit no hi ha cap terme mig. Entre un
avenç democràtic sobiranista republicà i una involució que liquida la
Generalitat, no hi ha equidistància possible.
La nova
estratègia i camí a seguir el post 21-D ha de basar-se en la força popular, des
de la defensa de la legitimitat del referèndum de l’1 d’octubre i el 3-O.
Per les
eleccions 21-D, anem a:
 |
| Brussel·les 6D. Vigor republicà. |
* denunciar el bloqueig estatal i la involució
democràtica,
* retirada del 155, de la intervenció estatal
de la Generalitat i de les policies,
* mesures i drets socials i municipalistes,
* obrir una perspectiva i nou escenari
constituent de sobirania republicana, un procés obert popular des de la base
local i del conjunt del territori.
Aquest concentrat de programa te
sentit amb un canvi de lideratge de la dreta catalanista a les esquerres
sobiranistes en aliança.
És l’hora de la coordinació dels
diferents organismes (escoles, comitès de defensa del referèndum/república,
taula per la democràcia), entitats (ANC, Òmnium) i partits (ERC, PDECat, CUP,
Catalunya en comú) per impulsar una xarxa d’assemblees de debat
constituent que fonamenti, entre la ciutadania i les localitats, la nova etapa
de camí sobirà republicà.
Per
una República catalana, social, democràtica, amb cura mediambiental, feminista
i neta, que lliurement impulsi una confederació, federació o associació de
repúbliques a la península ibèrica, segons decisió sobirana de cada poble. 07
de desembre de 2017
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario