El règim constitucional de 1978 està caduc i resulta irreformable. El
bloc constitucionalista i unionista format pel PP, Ciutadans i PSOE-PSC, no
tenen capacitat política per resoldre la voluntat ferma de sobirania i
llibertat catalana, expressada amb la defensa i la realització del vot, l’1
d’octubre.
A l’Estat espanyol hi ha un problema profund de llibertats democràtiques.
La situació del treball en condicions és greu, fruit d’una economia basada cada
cop més en el treball precari, on avança una tendència constant a
l’empobriment, amb una gran proporció de població aturada, sobretot entre el
jovent i les dones. La corrupció és generalitzada, ben incrustada en les
institucions i els afers econòmics. L’alta administració de l’Estat, els grans
funcionaris, la jerarquia militar, eclesial i financera, formen un conglomerat
paràsit que perjudica una vida de treball sana i el progrés econòmic. L’Estat
ofega els municipis i bloqueja la sobirania dels pobles.
Drets, serveis i llibertat per la ciutadania i els pobles, esdevenen
una necessitat de salut pública. Aquest Estat, el Regne i el règim 1978 estan
en via morta. La concepció social i les llibertats democràtiques constituents
republicanes no seran una segona transició sense canvis substancials, sinó una
ruptura política de construcció republicana.
Una gran lliçó de la proclamació el 27-O de la República Catalana, en
funció de la pregunta del referèndum de l’1 d’octubre, ‘Voleu que Catalunya
sigui un estat independent en forma de república?’, és que s’obre pas entre la
ciutadania que no és suficient voler i decidir marxar d’Espanya, sinó que cal
construir efectivament la nova república, per això es necessita neutralitzar i
vèncer el bloqueig i les imposicions estatals.
Val a dir que no és suficient en trencar amb l’Estat i la Constitució,
doncs cal alhora trencar l’Estat i fer una altra o altres Constitucions.
La legalitat estatal s’imposa amb un 155 que destrueix drets, intervé i
supedita el govern de la Generalitat, elimina llibertats, suspèn i empresona
els membres del govern legítim, fins i tot a la presidenta del Parlament.
L’alternativa no ha estat en la proposta del NiNi (Ni DUI Ni 155), com
tampoc ara ho està en la concepció del NoNo, ‘No al bloc constitucionalista, No
al bloc independentista’.
L’escenari alternatiu se situa en la legitimitat que emana de la
mobilització, lluita, fermesa i vot del referèndum 1 d’octubre.
El bloc constitucionalista és el de l’Estat que nega i destrueix. El
bloc independentista s’ha vist empès a proclamar la república, però ha mostrat
que el bloc ciutadà realment existent alternatiu és el democràtic republicà.
Per tant, en comptes de negar els dos blocs, cal facilitar i contribuir
a l’entesa del bloc que representa el
Catalunya en comú pot ser decisiva en aquesta entesa per fondre el fet
de la llibertat sobirana nacional amb el factor social. Per ser-ho necessita
reconèixer i beure de la legitimitat de la mobilització popular amb l’1-O.
Es tracta de construir un escenari on les esquerres aconsegueixin la
seva hegemonia i lideratge, conjuntant la legitimitat de l’1-O per iniciar
l’Estat independent en forma de república, amb les mesures socials, de treball
i municipalistes mínimes, que atorgarien la majoria àmplia popular.
Aquest escenari hauria d’incloure una proposta de fraternitat i
solidaritat amb els pobles i classes socials treballadores dins l’Estat
espanyol.
Des de Catalunya ens cal canviar el relat de la desavinença Estat i Autonomia.
Convé explorar l’avinença entre els pobles per alliberar-se conjuntament, amb
els ritmes polítics i socials de cadascun, de les tenalles, corrupció i govern
nefast de l’Estat. Catalunya ha de superar que se la vegi com un obstacle, de
manera que la consideració del moviment català sigui el d’una força formidable
per les llibertats i la democràcia republicana.
Una hegemonia d’esquerres sobiranista, municipalista, social i
republicana canviaria l’imaginari popular.
Del
Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario