La proclamació republicana per part del Parlament va ser immediatament
contestada pel govern estatal del PP, amb la pressió de Ciutadans i el suport
del PSOE-PSC, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
De fet les prohibicions i bloqueig del govern de l’Autonomia, ja havia
començat el 20 de setembre i l’1 d’octubre. Tanmateix es fa un nou salt amb la
suspensió del govern, president i consellers/es, acompanyat de la imposició
d’una presidenta a distància, i d’unes eleccions autonòmiques.
Com si aquestes mesures no fossin aclaparadores en un estat de dret,
ahir es va empresonar a Madrid, els consellers i conselleres citats a declarar
a l’Audiència Nacional.
L’alcaldessa Ada Colau va aixecar la veu per reclamar la llibertat de
les persones conselleres. Colau reclamà que Puigdemont és el president legítim
de Catalunya, fent la proposta de formar un front comú per la necessària
mobilització.
Arreu de Catalunya es va mobilitzar la població per la llibertat dels
presos polítics, els del govern i de Jordi Sànchez i Cuixart, de l’ANC i Òmnium
respectivament. Malgrat la inacció governamental un cop proclamada la
república, no es detecta reflux ciutadà, altrament es mostra una població
amatent i potent. Del moviment sorgeix vitalitat
i lucidesa que cerca les maneres de pressionar i generar l’inici constituent
republicà.
Les propostes que més entusiasme van fomentar, a la manifestació del
Parc de la Ciutadella de Barcelona, varen ser la mobilització continua fins la
llibertat dels presos polítics, la defensa de la legitimitat del vot de l’1
d’octubre i l’avenç en la república catalana. La participació a les eleccions
va ser com un ressò de noves fites a aconseguir.
L’estratègia de l’Estat es centra en la supervivència del règim del 78
amb el Regne. La unitat de la nació espanyola i de la constitució estatal són
els elements vitals que exclouen el dret a l’autodeterminació. El Regne caduc
pretén ofegar les temptatives republicanes, amb el raonament de que no hi ha ni
pot haver legitimitat constituent catalana.
Les eleccions del 155 imposades per l’Estat, no són ni lliures ni
democràtiques, disposen de menys
garanties democràtiques que les existents l’1-O. La prova és el bloqueig de la Generalitat, la suspensió de fet del
Parlament i els empresonaments del govern i líders del moviment ciutadà,
Descartada la possibilitat de fer un boicot a aquestes eleccions, fora
convenient que la idea de front comú s’estengués alhora com a concepte unitari
de mobilització en general, inclòs el terreny electoral.
La legitimitat fonamentada amb el vot i mobilització 1-O i 3-O
s’enfortiria amb un acord unitari bàsic de les entitats ciutadanes, ANC,
Òmnium, organismes del moviment 1-O com els Comitès de defensa del referèndum o
de la república, les escoles i la Taula per la democràcia, les diferents
organitzacions polítiques. És moment avinent perquè es constituís i funcionés
l’Assemblea càrrecs electes impulsada per l’ANC.
L’acord unitari d’entesa ciutadana podria configurar-se entorn la
consecució de la llibertat de les i els presos polítics, l’anul·lació i
retirada de les mesures del 155, uns elements socials i econòmics bàsics per
què el gruix de la ciutadania si senti representada, la defensa clara de l’1-O
i el moviment popular que l’ha fet possible, l’avenç de l’inici constituent per
la república catalana.
Del
Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario