20/10/17

Silenci ensordidor i diàleg de sords


Diagonal, dimarts 12-S.
Un minuts de silenci ensordidor mostrà a la Diagonal barcelonina la ferma voluntat d’alliberar ‘els Jordis’.
El moviment generat l’1 d’octubre, ha aglutinat a moltes capes i sectors del poble que supera en escreix la democràcia independentista per englobar tot el conjunt democràtic sobiranista.
Setembre i sobretot octubre han engendrat un nou poble mobilitzat. El carrer, la ciutadania, la pressió popular lluitadora per les urnes, pels col·legis, pel vot, per la seva aplicació, però també contra la repressió i la destrucció del conjunt cívic i social del teixit català, conforma una realitat que ho impregna i transforma tot amb mentalitat i clau republicanista.
El mateix efecte produeix el degoteig de mesures de mutilar les competències de la Generalitat, amb el clímax del que pot desencadenar l’aplicació de l’article 155 i el restabliment de la legalitat constitucional.
Llum de llibertat enfront de la mordassa*.
Val a dir que pretenen suprimir les competències principals del govern català. En concret l’economia, els Mossos, la TV3 i la capacitat de convocar eleccions. No ho han dit però hi haurà el control de les escoles i l’educació en general, la llengua i tota llei o mesures de prestació social desavinent per l’Estat, les grans finances i empreses.
Si aconseguissin escapçar i sotmetre el govern no sorprendria que les següents passes fossin disciplinar l’Ajuntament de Barcelona i domesticar la capacitat negociadora dels sindicats.
La mordassa pèrfida s’estén destruint drets, serveis i llibertats. Siguin els sindicalistes de vaga de CCOO, els titellaires, el jovent d’Alsasua, o els líders de les entitats cíviques catalanes, Jordi Sánchez de l’ANC i Jordi Cuixat d’Òmnium.
Aconseguir-ho per part de l’Estat necessita de tres elements vitals. Un és mobilitzar el patriotisme espanyolista estatal contra els drets democràtics de Catalunya. Ho facilita per una banda el suport de Ciutadans, per l’altra l’aval del PSOE a una aplicació de la suspensió de l’Autonomia, presentada com quelcom suau, controlat i a termini.
Segon, neutralitzar i sotmetre el Govern, el Parlament, a la majoria independentista de JxSí (PDECat,  ERC) i CUP, alhora que a CSQEP. Això podria dividir el bloc català democràtic, fomentar la frustració ciutadana i provocar una desmoralització general.
També podrà desencadenar que el moviment profund sobirà fes el salt a un escenari de revolta, des de l’auto organització que representen les escoles obertes, els comitès de defensa del referèndum, les taules democràtiques, l’ANC i Òmnium.
I tercer, frenant i fent enrere el moviment català per decidir i per la independència, amb una derrota clara de la rebel·lió republicana. En aquest cas, difícilment l’ofec de drets es limitaria a Catalunya. Les mesures de tall dictatorial es tornarien prest vers tot l’Estat.
Puigdemont i Rajoy han practicat un diàleg de sords. A la rocambolesca i bizantina declaració dels resultats del Referèndum de l’1 d’octubre, amb la immediata i solemne suspensió per part del president Puigdemont, s’ha contestat  amb la caixa dels trons de la repressió constitucional per part del govern de Rajoy. La demanda i reiteració de diàleg del president català, i de l’alcaldessa de Barcelona, ha caigut en terreny erm. El govern del PP segueix la via d’anul·lació de l’Autonomia catalana, amb les poderoses raons de la judicatura fidel, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, afegint-hi el trasllat de les seus socials de gairebé un miler de les grans finances i empreses a Catalunya.
L’Estat disposa de la força repressiva, judicial, militar i del suport de la Unió Europea. La rebel·lió catalana republicana és profunda, pacífica i desarmada. La força de Catalunya rau en la convicció i la unitat amplia de la ciutadania mobilitzada.
Els organismes de la mobilització (escoles obertes, cdr, taules democràtiques, ANC i Òmnium) necessiten coordinar-se entre ells i amb les institucions, electes, Parlament, Govern i partits.
La manera és enfocar l’obligada resposta a les agressions estatals, amb l’establiment d’un escenari i proposta política que soldi objectius, mobilització i moviment organitzat.
Aquest escenari conjunt unitari pot ser iniciar el procés constituent fonamentat en la base popular d’arreu de Catalunya i des del Parlament. Un escenari on es superi la unilateralitat independentista per la construcció democràtica, social i republicana del país
La manifestació del dissabte, convocada per la Taula per la democràcia, és un bon camí: ‘Llibertat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En defensa dels Drets i les Llibertats’.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
* Foto de Giorgio Collo.

No hay comentarios:

Publicar un comentario