La convicció de la reivindicació ciutadana es mostra ferma,
decidida i massiva. Els símptomes de que defalleix, del perill de frustració o
del atemoriment per les prohibicions i actuacions repressives de l’Estat i el
Tribunal Constitucional, no fan retrocedir la mobilització i pressió popular.
Inèdit l’anhel i força sostinguda que des de 2010 ha emergit
a Catalunya. Inèdita la situació de dues legalitats que es confronten. La
legalitat sobirana del Parlament de Catalunya amb la Llei de referèndum, i la
legalitat sobirana constitucional del Regne d’Espanya, que nega el referèndum i
el vot a la ciutadania.
Un poder genuí català aflora amb la pressió directa i
persistent popular d’una ciutadania mobilitzada. Un poder ancestral estatal
nega l’avenç de la nova sobirania republicana catalana, mentre amenaça,
prohibeix i es prepara a impedir-ho amb la repressió judicial, política i de la
força.
Són dos vectors contraris, dues trinxeres oposades, dues
vies de perspectives inverses. La de la sobirania republicana popular i la del statu
quo estatal del Regne. Això polaritza les temptatives de neutralitats, o
d’evitar posicionar-s’hi.
Votar o impedir votar. Èxit de l’exercici del lliure dret
d’autodeterminació fent el referèndum o negació del vot democràtic, amb el
boicot i repressió estatal.
És legítim el vot pel Sí en el Referèndum, el vot pel No, el
vot Blanc o Nul. Fins i tot és legítima l’abstenció. Però no és d’ètica de
llibertat i sobirania, ni és una opció política democràtica, impedir el
Referèndum i el vot per la força repressiva del poder estatal.
Són lògiques les reserves, prevencions i animadversions, al
lideratge del PDECat, ni que sigui condicionat per ERC i la pressió de la CUP.
Qui colpeix a les classes treballadores i populars, al conjunt de la
ciutadania, difícilment poden aspirar a aconseguir un suport ampli popular i
del municipalisme En Comú per liderar un futur republicà lliure i social.
Tanmateix, entre sobirania lliure i sobirania subordinada
supeditada, poca neutralitat pot haver-hi alhora de lluitar per una perspectiva
lliure d’opressions.
La democràcia catalanista, al col·lapsar Barcelona una
vegada més, defensa el referèndum com la manera de votar i viure una democràcia
de ciutadania lliure.
Divuit dies hi ha fins el referèndum 1 d’octubre. Divuit
dies de maduració política accelerada, on les querelles, ordres a Mossos,
registres de la Guàrdia Civil, prohibicions d’actes i de llibertat d’expressió
i premsa, tot tipus d’amenaces on no mancaran les prohibicions i la provocació
de la por, donaran la mesura dels trets dictatorials que incorpora la negació
del vot.
No fer el referèndum implicaria un fracàs majúscul pel poble
republicà, per les forces democràtiques, per l’esquerra catalana i també
l’espanyola.
Cada dia dempeus, tothom mobilitzat, per aconseguir
realitzar el dret a votar. Així com s’ha aconseguit el dret a la vaga o a la
insubmissió militar professional, ara és l’hora d’aconseguir, des de cada acció
personal, civil i institucional, fer efectiu el referèndum.
“Votarem” l’1-O. La Diada impulsa, amb força renovada, vers
un procés constituent per una república de la ciutadania lliure que incorpori
les reivindicacions, drets i necessitats socials. 14 de setembre de 2017
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario