18/8/17

L’hegemonia d’esquerres


Conferència per una República Catalana en Comú. Referèndum i estratègia - 6
Þ 6.1.- Hi ha condicions socials i polítiques que permeten qüestionar l’hegemonia política i institucional de la dreta catalanista. El moviment nacional de base autèntica popular; el progrés i bones pràctiques del municipalisme del canvi; una majoria d’esquerres al Parlament; la corrupció que gangrena el PP i a Convergència (subsumida dins el PDECat); el perjudici de les polítiques de retallades convergents, que ERC no pot aturar al dependre d’una aliança amb el PDECat; un president de la Generalitat del PDECat, quan el seu suport social segueix en davallada, depèn de l’aliança JxSí amb ERC, i del suport de la CUP.
Þ 6.2.- És l’hora de fomentar el canvi a una hegemonia de les esquerres. El seus eixos entorn: a) polítiques de xoc econòmiques i socials davant la crisi econòmica (Salari mínim, Treball, Renta bàsica, Renta garantida ciutadana, drets i serveis públics, Salut, Educació, Mediambiental, Habitatge, Transport), b) Suport a les remunicipalitzacions, a l’autonomia i sobirania municipal, c) Regeneració democràtica, ètica EnComú i transparència en els afers públics; d) Compromís amb el moviment de sobirania republicana constituent, a l’immediat amb fer el referèndum i complir el resultat. L’hegemonia d’esquerres necessita d’una triple aliança entre el factor social, municipalista i sobiranista nacional. L’estratègia es cap una Generalitat republicana d’esquerres. 15 de juliol de 2017
Sumari
Þ 1. Què cap dogma ens aturi.
Þ 2. La baula més feble de l’Estat.
Þ 3. Situació excepcional a Catalunya (i a Espanya).
Þ 4. Fem el Referèndum.
Þ 5. Municipalisme del canvi.
Þ 6. L’hegemonia d’esquerres.
Þ 7. Aliança sobirana republicana.

11/8/17

Municipalisme del canvi


Conferència per una República Catalana en Comú. Referèndum i estratègia - 5
Þ 5.1.- El canvi procedent de la indignació de radicalitat democràtica, de preocupació de fons social i de participació generacional, és l’aire fresc que ha començat a obrir perspectiva a Ajuntaments encapçalats pel de Barcelona i Madrid. BComú, Ahora Madrid, Les Mareas i altres expressions, assenyalen un futur amb lemes com el de “fer possible l’impossible”, “L’habitatge és un dret com una casa”, etc. La racionalització dels recursos dóna un resultat positiu respecta a deute, polítiques socials, remunicipalització serveis públics, habitatge de lloguer i social, aigua, electricitat, dones, drets humans, contaminacions diverses, urbanisme i transparència. El repte rau en combinar una bona gestió amb la necessària transformació de les ciutats en espais de convivència ciutadà veïnal, de salut als barris i en l’activitat econòmica. Defensem i impliquem en aquest municipalisme de base. Promovem el seu fonament polític organitzat a cada barri, de manera que les necessitats més concretes i les generals es complementin.
Þ 5.2.- A Barcelona i Àrea metropolitana alertem de que la dificultat i ajornament d’un acord de Conveni fomenta que la Vaga del Metro sigui un taló d’Aquil·les de BComú i de l’Ajuntament de Barcelona a resoldre. Usuaris/es, treballadors/es, Ajuntament i TMB han d’aconseguir superar el conflicte en bona sintonia.
Þ 5.3.- L’autonomia i sobirania municipal queda fortament limitada, ofegada per les lleis del govern estatal. És de gran importància les diferents trobades i iniciatives de xarxes de municipis, per cercar sinergies en les polítiques municipals, alhora de formar una aliança municipalista que treballi per derogar les lleis “Montoro”. L’experiència de la trobada Ciutats sense por, aporta contingut de democràcia i polítiques de base a projectar a la societat, a les institucions estatals i supraestatals. 15 de juliol de 2017
Sumari
Þ 1. Què cap dogma ens aturi.
Þ 2. La baula més feble de l’Estat.
Þ 3. Situació excepcional a Catalunya (i a Espanya).
Þ 4. Fem el Referèndum.
Þ 5. Municipalisme del canvi.
Þ 6. L’hegemonia d’esquerres.
Þ 7. Aliança sobirana republicana.

5/8/17

Venezuela: Resistencia a sepultar las conquistas bolivarianas


La votación a la Asamblea Nacional Constituyente de este domingo 30 de julio ha dejado un saldo que preocupa. En primer lugat y bien alto, ha ganado la herencia chavista. De lo cual nos alegramos, por supuesto. Pero a costa de un 41,5% de participación con un 58,5% de abstención.
Demuestra dos cosas: que Maduro y la revolución bolivariana se encuentran en una dura encrucijada. Resolver los problemas del país va a ser contra la oposición golpista alimentada por los USA y por el gobierno español con el PP, animado con tenacidad por Felipe González. Venezuela sigue dividida y necesita un cambio de rumbo popular.
Los diferentes países imperialistas llevan apostando por la caída de Maduro por la vía de agravar la situación económica y por la vía de tratar de hacer un frente internacional, político, diplomático, de violencia antichavista. Alentan el golpismo y cultivan la rebelión en el ejército. Quieren la destrucción del poder originario del pueblo venezolano que desde la Constitución de 1999 se erigió en un proceso revolucionario que ayudó a poner en pié otros procesos en Latinoamérica, en lo que se llamó el ALBA. Y los imperialistas no lo han conseguido.
Pero esta situación de guerra civil larvada, de división que se profundiza, es transitoria. No puede mantenerse por mucho tiempo. El gobierno Maduro se enfrenta a la falta de producción y abastecimiento de alimentos esenciales, de medicinas, necesita poner en marcha la productividad de un país económicamente por los suelos. Ese es el verdadero cáncer que corroe el país, al compás de la baja en el precio del petróleo y de la “guerra económica”. Miles y miles de venezolanas y venezolanos han salido del país ante la falta de perspectiva para su vida. Y también frente a las bandas violentas de guarimberos, pagadas y no pagadas, es necesario imponer una autoridad colectiva que ante los distintos embates reaccionarios erosionan el Estado bolivariano y el régimen de Maduro.
Con Maduro la burocracia chavista ha avanzado su proceso de transformación y se aleja de su pueblo empobrecido. Es grave la perspectiva de tener que ceder su soberanía sobre el 12% del territorio nacional con el proyecto minero ARCO. La MUD no tiene más plan que seguir las manifestaciones, desórdenes y violencia, hasta la caída del gobierno.
El proceso revolucionario chavista está en crisis. La elección de la ANC ha mostrado la resistencia popular y a la vez su debilidad. El PSV acentúa su burocracia para sostener el poder, pero combatir a la derecha progolpista y proimperialista del MUD, necesita de unidad popular. Y ahí es donde la izquierda venezolana e internacional tenemos nuestra principal responsabilidad. Es hora de que las izquierdas hagamos un frente unido para ofrecer una alternativa política que denuncien implacable la MUD y contribuya a la senda bolivariana del gobierno según las necesidades de la población trabajadora veneçolana. 1 de agosto de 2017
De la Carta de La Aurora.

4/8/17

Fem el Referèndum


Conferència per una República Catalana en Comú. Referèndum i estratègia - 4
Þ 4.1.-  Fer el Referèndum, o impedir-lo, és l’element polític que focalitza el manteniment o la ruptura del statu quo del Regne d’Espanya. Serà la participació i el vot en concret el que establirà la seva legitimitat, així com que el vot emès sigui efectiu i vinculant. És a dir, el resultat del referèndum ha de tenir conseqüències, en el sentit d’aconseguir imposar-les al govern i Estat espanyol.  Defensem i promovem participació i vot per l’1-O, sigui el referèndum com s’ha anunciat, i com ho estableix la proposició de llei de referèndum d’autodeterminació, o esdevingui una mobilització com acte de desafiament, en cas de que no hi hagués suficient força popular per frenar la repressió i prohibicions estatals o el president i govern es fes enrere. En tot cas no és digerible una repetició  del 9N2014.
Þ 4.2.- Fomentem generar les mesures (condicions) democràtiques suficients, és a dir les màximes possibles pel bon desenvolupament de la participació i vot, amb legitimitat i legalitat catalana, del moviment ciutadà i del Parlament. Els suports internacionals sabem que caldrà negociar-los des de una nova situació de fet, doncs Catalunya no és cap Estat i és improbable obtenir avals substancials d’antuvi. Defensem una campanya i participació inclusiva del vot Sí/No/Blanc. Ens manifestem contraris a les propostes i campanyes a la no participació com les del Manifest dels 100 i altres, car són negatives per l’avenç de la sobirania i la democràcia i els drets dels pobles a Catalunya i a Espanya. Exposem amb paciència que la participació és el punt de connexió amb la lluita i desig català per la sobirania republicana. Devaluar el referèndum anunciat per no ser acceptat pel govern estatal, o per no complir amb la legalitat vigent constitucional, representa quedar hostatge del règim obsolet de 1978; menystenir el referèndum perquè l’anuncia el govern de JxSí, obre la porta a desentendre’s de participar-hi si es copsa com poc efectiu, o poc útil. La idea de que l’anunci per l’1-O no és el referèndum que convé a Catalunya per manca de les mínimes condicions democràtiques, per molt que s’esforci en propagar amb sinceritat en que el 2-O se seguirà defensant el referèndum que cal, fomenta el desinterès i provoca l’ajornament del lliure exercici a decidir. L’altra idea de que no es responsable afavorir un xoc de sobiranies, no te prou en compte que qui provoca el xoc és l’Estat, el govern i TC i Constitució estatal al negar la lliure determinació de la decisió amb el vot referendatari a Catalunya. Entenem la concepció de vinculació del resultat, en el cas d’un Sí, com obrir un procés de constitució de sobirania democràtica republicana. La idea de que tot va encaminat a unes noves eleccions, amb el supòsit que el referèndum és un miratge o un engany truculent, ha de tenir en compte que s’esdevindrien en un context molt diferent segons el que succeeixi amb el  referèndum, si es fa o no, si surt sí o no, si l’autonomia es suspengués o si s’enceta el camí constituent republicà. Sigui quin sigui l’escenari, qui no s’hagi compromès a fons en la lluita popular pel referèndum a l’1-O no podrà oferir una perspectiva d’avenç, doncs formarà part a l’imaginari popular dels que hagin frustrat la lliure decisió emancipadora catalana. Per això fomentem arreu, i en concret a Catalunya en Comú, una actitud activa en el compromís amb l’1-O. Optar al lideratge de les classes populars significa mobilitzar i cridar a la participació crítica, en quan es concreti la convocatòria del referèndum per l’1-O.
Þ 4.3.-. La qüestió no està en si el referèndum és acordat o no (unilateral) sinó en que cal que la població pugui decidir, per tant votar, cosa que implica fer el referèndum, amb legalitat constitucional espanyola, o amb legalitat especial i extraordinària catalana. A organitzacions com Catalunya en comú, que responen a una base popular molt plural en quan a posicions i sentiments de pertinença o perspectives nacionals, convé des de la participació, la llibertat d’expressió i de vot en la mobilització 1-O.
Þ 4.4.- El Full de Ruta del govern JxSí i de la majoria parlamentària amb la CUP, ha variat al compàs de la pressió popular. El fet d’incorporar la República a Catalunya i, després de les eleccions del 27S 2015, el Referèndum, mostra la necessitat d’un gran acord pràctic en el conjunt de la majoria sobiranista, amb el motor dels segments pro independència. Aquest FdR governamental te un taló d’Aquil·les greu al supeditar les necessitats de la majoria social ciutadana a les polítiques depredadores i retalladores provinents de Brussel·les i de l’Estat espanyol, aplaudides de forma entusiasta pels poders econòmics catalans, practicades de forma capdavantera abans per CiU, i ara, amb concessions minúscules, per JxSí. Això genera desconfiança i indiferència entre capes populars significatives; diversos moviments socials, marees, confronten a la lluita democràtica emancipadora uns sectors socials colpits per les retallades neoliberals de CiU, CDC, ara seguides pe govern JxSí (PDECat, ERC). La majoria parlamentaria (JxSí, CUP), des del FdR governamental, propaga que cal convèncer a la població dubtosa i no convençuda, expliquen que cal insistir en les bondats de l’Estat independent, però una part d’aquest poble el que vol percebre és que el govern existent canvia de polítiques per assumir la necessitat de promoure treball, educació, serveis públics i les reivindicacions més sentides per la ciutadania més modesta. El FdR del govern va coix en polítiques econòmiques i socials. Un Full de Ruta de la majoria sobiranista inclosa la independentista, s’hauria de plantejar tant el factor social com un procés constituent republicà de base popular, més enllà de les declaracions parlamentàries.. 15 de juliol de 2017
Sumari
Þ 1. Què cap dogma ens aturi.
Þ 2. La baula més feble de l’Estat.
Þ 3. Situació excepcional a Catalunya (i a Espanya).
Þ 4. Fem el Referèndum.
Þ 5. Municipalisme del canvi.
Þ 6. L’hegemonia d’esquerres.
Þ 7. Aliança sobirana republicana.