25/9/17

La rebel·lia de les urnes i les paperetes


Cerdanyola.
Bon dia republicà. Bon dia República. Bon dia amics i amigues.
Som davant la rebel·lia catalana de les urnes i les paperetes. Una revolució catalana pacífica, festiva i candorosa, republicana.
Som davant una situació inèdita, excepcional. De les que val la pena viure. Vida i lluita. Llibertat!
El dimecres 20 l’estat va perdre el referèndum.
El passat dimecres tot s’ha capgirat. L’estat s’ha begut l’enteniment posant benzina al foc.
Hem passat del “Volem votar” al “Votarem”.
La rebel·lia catalana encercla els repressors de les urnes i les paperetes. L’estiba els aïlla. Encerclem-los! Aïllem-los! Neutralitzem-los!
Ens acusen de sedició. Aquí, ara mateix, també som en un tumult, pacífic, com tots fins ara. Ens acusen de sedició, a tothom, a tots i totes, per preparar el referèndum i afirmar que votarem per decidir. Sí, m’acuso, m’inculpo de sedició. Vull votar i afirmo que votarem.
L’estat tracta d’impedir el referèndum amb tota la força possible de la judicatura, la guàrdia civil i la policia nacional. Estan entrant per la Diagonal, pel Port, serà per terra, mar i aire. No hi ha pacte estatal. No hi haurà treva. Catalunya ha de ser més forta, hem de neutralitzar i fer enrere la força de l’estat. La força rau en la unitat popular ciutadana.
Són 8 dies de mobilització permanent.
El futur és republicà, es forja fent el referèndum, participant amb el vot. Haurem de neutralitzar la repressió judicial i policial militaritzada de l’estat. Ho podem fer com a un sol poble unit.
En el 1931, també el 34, varen proclamar l’estat i la república catalana. Andreu Nin i Joaquim Maurín van donar un tomb al federalisme espanyol promovent i exigint la República Catalana amb una lliure unió de Repúbliques ibèriques. Fou l’Aliança Obrera catalana del 34 qui exigí durant tres dies la proclamació de la República a Catalunya, separada de la II República espanyola centralista. El 78 a la transició política van instituir un Regne quan havíem lluitat per la república. Ens van tombar la reforma de l’Estatut. Ja n’hi ha prou! Ni un pas enrere.
Després d’aquest dimecres 20 de setembre les mesures de força, de facto, intervencionistes, poc legals, són de tarannà i pràctica dictatorial. O fem una gran avenç aquest 1 d’octubre iniciant el procés republicà o hi haurà com a molt una caricatura maldestre d’autonomia assetjada i segrestada.
Navarcles.
El referèndum, el vot de l’1 d’octubre, és per decidir. Anem a decidir, fermament, constituir un estat, obrir un procés constituent a una república. Sí, això és la secessió amb el Regne d’Espanya. Però ho decidirà en tot cas el poble de Catalunya, lliurement, amb el seu vot.
El que ens farà guanyar l’anhel de llibertat i república és la participació massiva amb el vot en el referèndum. El vot Sí, el vot No, el vot blanc i el nul.
Hi ha un cop de l’estat per impedir les urnes.
L’estat ha llançat la Judicatura i la Guàrdia Civil contra el govern de la Generalitat. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional està entrant per la Diagonal i pel port de Barcelona.
Escorcolls, detencions i retenció de comptes són un cop per sotmetre la naixent legalitat catalana.
Volen impedir per la força repressiva judicial i militar el vot en el referèndum convocat per l’1 d’octubre. No ho aconseguiran.
L’esperpent es criminalitzar unes paperetes i urnes, un vot i un referèndum.
Cap pas enrere durant aquesta setmana que queda fins el referèndum de l’1 d’octubre.
Els pobles i ciutats han respost amb entusiasme i convicció. “Votarem”.
Les directrius polítiques les marca el carrer ocupat pel jovent i el poble republicà.
“Votarem”. “Els carrers sempre seran nostres”. “Independència”, “Sí que es pot”, “No tenim por”. Es el crit que s’enlaira.
Artés.
Emergeix la demanda de paralitzar el país enfront de la repressió en nom de la constitució estatal, vaga general ciutadana, aturada cívica generalitzada, mobilització permanent.
S’ha constituït una taula cívica i social, amb CCOO, UGT, ANC i Òmnium, com a plataforma unitària de coordinació i impuls de la rebel·lia popular.
Les denuncies a l’atac de l’estat formen part de la maduració política d’aquest país. Però no són suficients. La provocació repressiva judicial i de la Guàrdia Civil necessita resposta d’una força popular que mostri la capacitat de sostenir l’exercici de votar, tant per la massivitat com per la rebel·lia generalitzada.
La legalitat catalana amb la que s’empara el referèndum per l’1 d’octubre ha d’enfortir-se inexpugnable per la legitimitat del carrer, de les places, barris i empreses.
La democràcia popular catalana ha de fer enrere la provocació punitiva, la imposició d’un estat d’excepció de fet.
És el carrer mobilitzat, alerta, decidit a decidir, qui pot neutralitzar i anul·lar la força estatal.
És el carrer i la lluita, democràtica i social, el que agermana el treballador i treballadora de Catalunya amb la gent de Jaén i el jovent madrileny que lluita a la Puerta del Sol en defensa del dreta de Catalunya a votar l’1 d’octubre. És l’estat del Regne qui ens divideix i confronta.
El “Votarem” s’amplifica a la societat catalana i aconsegueix simpatia espanyola.
El Regne d’Espanya mostra que no vol ni pot dialogar, ni acordar, ni pactar, amb la sobirania i legalitat catalana.
El govern del PP, amb el suport de C’s, i malauradament amb la connivència del PSOE, va forassenyat a impedir a tot preu el referèndum i el vot de l’1 d’octubre. Tot si val pel Regne.
Amb aquest estat, aquest Regne, no hi ha remei que si valgui. Qui cerqui i confiï en possibilitats d’acord està perdut per la llibertat i la república.
La república catalana es fogueja en el més profund del poble i jovent català.
El suport de mobilització arreu de l’estat, des de Madrid a Galícia, País Basc, País Valencià, Andalusia i les illes, és el germen del nou temps republicà, lliure i social. Una nova germanor sorgeix entre els pobles i les classes treballadores. Fraternitat i solidaritat lliure. Ciutadania i pobles sobirans.
La flama republicana començà a estendre la seva llum i calor, no l’apagarà ni la judicatura, ni la Guàrdia Civil, ni el govern del PP, amb C’s, ni amb el PSOE.
Van impedir la renovació de l’Estatut. Ara no aconseguiran frenar el procés constituent de sobirania i de república catalana. “Votarem”.
Visca la República catalana!
Guió per les intervencions als actes, taula rodona dels Pirates, Navarcles i Artés amb la CUP, Cerdanyola amb l'ANC.
21, 23 i 24 de setembre de 2017

21/9/17

Cop de l’estat per impedir les urnes


L’estat ha llançat la Judicatura i la Guàrdia Civil contra el govern de la Generalitat. Escorcolls, detencions i retenció de comptes són un cop per sotmetre la naixent legalitat catalana. Volen impedir per la força repressiva militar el vot en el referèndum convocat per l’1 d’octubre.
La ciutadania madura acceleradament. La revolució catalana de les urnes i les paperetes és pacífica, festiva i candorosa, alhora està ben disposada al que es diu de boca en boca, “ara sí, és el moment”, “ara és l’hora” de decidir amb el vot, en el referèndum de l’1 d’octubre.
L’esperpent es criminalitzar unes paperetes i urnes, un vot i un referèndum.
Des de les primeres irrupcions a les seus governamentals per part de la Guàrdia Civil, amb les conseqüents detencions, la resposta cívica ha estat mobilitzar-se i començar a ocupar els carrers, en una ferma vigília democràtica, pacífica. La ciutadania ha tallat la Gran via. Els i les estudiants bloquegen la Diagonal. CCOO la Via Laietana. ANC i Òmnium s’han fent ressò del clam popular i han cridat a la resistència pacífica. Cap pas enrere durant aquesta setmana i mitja que queda fins el referèndum, de l’1 d’octubre.
Els pobles i ciutats han respost amb entusiasme i convicció. “Votarem”.
Les directrius polítiques les marca el carrer ocupat pel jovent i el poble republicà.
“Votarem”. “Els carrers sempre seran nostres”. “Independència”. Es el crit que s’enlaira a la Rambla de Catalunya davant de la seu governamental d’economia. També emergeix la demanda de paralitzar el país enfront de la repressió en nom de la constitució estatal, vaga general.
Les denuncies a l’atac de l’estat formen part de la maduració política. Però no són suficients. La provocació repressiva judicial i de la Guàrdia Civil necessita resposta d’una força popular que mostri més capacitat de sostenir l’exercici de votar, tant per la massivitat com per la rebel·lia generalitzada.
La legalitat catalana amb la que s’empara el referèndum per l’1 d’octubre ha d’enfortir-se inexpugnable per la legitimitat del carrer i de les places.
La democràcia popular catalana ha de fer enrere la provocació punitiva, la imposició d’un estat d’excepció de fet. És el carrer mobilitzat, alerta, decidit a decidir, qui pot anul·lar la força estatal. El “Votarem” s’amplifica a la societat catalana i aconsegueix simpatia espanyola.
El Regne d’Espanya mostra que no vol ni pot dialogar, ni acordar, ni pactar, amb la sobirania i legalitat catalana. El govern del PP, amb el suport de C’s, i malauradament amb la connivència del PSOE, va forassenyat a impedir a tot preu el referèndum i el vot de l’1 d’octubre.
Amb aquest estat no hi ha remei que si valgui. Qui cerqui i confiï en possibilitats d’acord està perdut per la llibertat i la república.
La república catalana es fogueja en el més profund del poble i jovent català. El suport de mobilització arreu de l’estat, des de Madrid a Galícia, País Basc, País Valencià, Andalusia i les illes, és el germen del nou temps republicà, lliure i social. Una nova germanor sorgeix entre els pobles i les classes treballadores. Fraternitat i solidaritat lliure. Ciutadania i pobles sobirans.
La flama republicana començà a estendre la seva llum i calor, no l’apagarà ni la judicatura, ni la Guàrdia Civil, ni el govern del PP, amb C’s, ni amb el PSOE.
Van impedir la renovació de l’Estatut. Ara no aconseguiran frenar el procés constituent de sobirania i de república catalana. “Votarem”. 21 de setembre de 2017
De la Carta de L’Aurora.
* Fotos Joana Bregulat, @joooana5

15/9/17

“Votarem”, el clam unànime 11S


El símbol de la urna i el vot s’ha agermanat amb el de la pau, la convivència, la diversitat i la llibertat de Catalunya. La Diada ha estat pletòrica d’il·lusió i entusiasme: “Votarem”. El Referèndum de l’1 d’octubre s’enforteix pel clam popular que vol votar, decidir i república catalana.
La convicció de la reivindicació ciutadana es mostra ferma, decidida i massiva. Els símptomes de que defalleix, del perill de frustració o del atemoriment per les prohibicions i actuacions repressives de l’Estat i el Tribunal Constitucional, no fan retrocedir la mobilització i pressió popular.
Inèdit l’anhel i força sostinguda que des de 2010 ha emergit a Catalunya. Inèdita la situació de dues legalitats que es confronten. La legalitat sobirana del Parlament de Catalunya amb la Llei de referèndum, i la legalitat sobirana constitucional del Regne d’Espanya, que nega el referèndum i el vot a la ciutadania.
Un poder genuí català aflora amb la pressió directa i persistent popular d’una ciutadania mobilitzada. Un poder ancestral estatal nega l’avenç de la nova sobirania republicana catalana, mentre amenaça, prohibeix i es prepara a impedir-ho amb la repressió judicial, política i de la força.
Són dos vectors contraris, dues trinxeres oposades, dues vies de perspectives inverses. La de la sobirania republicana popular i la del statu quo estatal del Regne. Això polaritza les temptatives de neutralitats, o d’evitar posicionar-s’hi.
Votar o impedir votar. Èxit de l’exercici del lliure dret d’autodeterminació fent el referèndum o negació del vot democràtic, amb el boicot i repressió estatal.
És legítim el vot pel Sí en el Referèndum, el vot pel No, el vot Blanc o Nul. Fins i tot és legítima l’abstenció. Però no és d’ètica de llibertat i sobirania, ni és una opció política democràtica, impedir el Referèndum i el vot per la força repressiva del poder estatal.
Són lògiques les reserves, prevencions i animadversions, al lideratge del PDECat, ni que sigui condicionat per ERC i la pressió de la CUP. Qui colpeix a les classes treballadores i populars, al conjunt de la ciutadania, difícilment poden aspirar a aconseguir un suport ampli popular i del municipalisme En Comú per liderar un futur republicà lliure i social.
Tanmateix, entre sobirania lliure i sobirania subordinada supeditada, poca neutralitat pot haver-hi alhora de lluitar per una perspectiva lliure d’opressions.
La democràcia catalanista, al col·lapsar Barcelona una vegada més, defensa el referèndum com la manera de votar i viure una democràcia de ciutadania lliure.
Divuit dies hi ha fins el referèndum 1 d’octubre. Divuit dies de maduració política accelerada, on les querelles, ordres a Mossos, registres de la Guàrdia Civil, prohibicions d’actes i de llibertat d’expressió i premsa, tot tipus d’amenaces on no mancaran les prohibicions i la provocació de la por, donaran la mesura dels trets dictatorials que incorpora la negació del vot.
No fer el referèndum implicaria un fracàs majúscul pel poble republicà, per les forces democràtiques, per l’esquerra catalana i també l’espanyola.
Cada dia dempeus, tothom mobilitzat, per aconseguir realitzar el dret a votar. Així com s’ha aconseguit el dret a la vaga o a la insubmissió militar professional, ara és l’hora d’aconseguir, des de cada acció personal, civil i institucional, fer efectiu el referèndum.
“Votarem” l’1-O. La Diada impulsa, amb força renovada, vers un procés constituent per una república de la ciutadania lliure que incorpori les reivindicacions, drets i necessitats socials. 14 de setembre de 2017
De la Carta de L’Aurora.