22/11/17

L’Envit democràtic, sobirà i republicà


Llibertat presos polítics, República.
El Cercle d’Economia convé sempre fer-li una deguda atenció. Aquesta entitat estableix l’estratègia principal dels grans poders econòmics i polítics catalans, en el ben entès que fomenta un equilibri amb l’oligarquia espanyola, els interessos de l’Estat, els del Regne i, fins ara, vers la pervivència del règim constitucional de 1978.
 
Anton Costas, catedràtic d’economia i president del Cercle, ha fet una dissecció del que es juga el 21-D, en l’article ‘Punto y aparte’ on considera que en el nou escenari polític la iniciativa és de l’Estat, per tant el govern central i partits estatals els hi pertoca ‘donar resposta a la majoritària demanda de canvi entre els ciutadans que es declaren tant catalans com espanyols’.

Costas no inclou en la seva anàlisi el significat  del moviment profund i ampli per la sobirania, independència i la república, sinó que ho redueix als independentistes, fent al·lusió indirecta als partits de l’antiga majoria parlamentària, JxSí (PDECat i ERC) i CUP. 

Cert que l’anhel, moviment i mobilització, popular necessita d’unes expressions polítiques per consumar la voluntat de llibertat que promou i lluita. És palès que, tant per bé com per mal, la manca de previsió de la repressió estatal cau sobre la responsabilitat dels partits del govern i de la majoria parlamentària, tot i que s’hagin adaptat i estat vehicle de l’imaginari popular. Altrament també cal acceptar que aquesta consciència i mobilització ciutadana d’una nació és el motor que ens ha portat fins una proclamació de la república catalana, tot i esdevenir non nata.

El moviment ha generat unes expressions polítiques partidàries, incloses les fronteres d’EnComú, parlamentaries i governamentals, alhora ha fomentat l’ANC, l’AMI, les Escoles obertes, els Cdr i la Taula per la democràcia. Totes són un actiu que es manifesta ben viu, capaç dels canvis i enteses convenients.

Ciutadania, poble, i els actors polítics esmentats, estan en un procés de reflexió cabdal i accelerada x endreçar la nova estratègia després de les eleccions imposades per l’Estat, il·legítimes però legals, del proper 21-D.

La intenció estatal de provocar la implosió de l’independentisme i republicanisme català davant el 21-D no s’ha produït. La reacció de les entitats i dels partits, a capgirar el sentit del 21-D, en comptes d’optar per boicotejar-ho, es pot entendre en un context on la mobilització no reflueix.

És una situació que aboca a una entesa tàcita contra les greus implicacions de l’aplicació del 155, fomenta centrar-se en la defensa de la legitimitat de les institucions i poder polític català, com president i consellers, la llibertat dels i les preses polítiques, mentre es cerca una via per l’avenç social, sobirà i republicà. 

La immensa manifestació del dissabte 11-N, omplint a gom els 3,3 kilòmetres del carrer Marina de Barcelona, n’és una alerta que fa equívocs les anàlisi que ho obvien, com el d’Anton Costas. 

La ruptura del pacte de govern municipal de BComú amb el PSC, entorn a les conseqüències del suport o denuncia del 155, és una altra senyal inequívoca de no acceptació de la dependència i submissió a la involució democràtica del govern estatal i del Regne. Per si cal exemples de la tendència estatal tenim la intervenció de l’Ajuntament de Madrid per la decisió del ministre Montoro.

El president de Cercle analitza una realitat de forma esbiaixada. Converteix el concepte ‘un sol poble’ en ‘un sol poble, una sola veu’. Amenaça les institucions educatives en una referència clara contra l’escola catalana, com si fora discriminatòria de la gent que se sent tant catalana com espanyola. Fa bé Costas de furgar en la manca de suport de la Unió Europea, però s’estalvia esmentar que la UE no disposa ni de Constitució, qüestió com a mínim ben poc democràtica, que les nacions, pobles i Estats, tenen pendent a resoldre ni que sigui en un futur encara indeterminat.

La sostenibilitat o insostenibilitat econòmica de països de dimensions territorials i econòmiques petites com Catalunya forma part dels mites i tabús. Precisament és una de les contradiccions de la globalització, que situa els intercanvis i els poders de les grans multinacionals molt per sobre dels Estats, siguin petits o grans.

El fet de que les grans empreses i bancs hagin traslladat la seu fora de Catalunya, ens permet fustigar l’intel·lecte sobre si estem vivint una via borbònica a la centralització i veritable fusió del capital financer, industrial, comercial, immobiliari i de distribució, sota l’aixopluga de l’Estat espanyol. 

En aquest cas, el contingut popular de la rebel·lió catalana republicana s’aboca a un dilema de guanyar l’envit o perdre’l. La distensió i la via política intermitja de Costas, de supeditació estatal, només pot resoldre el conflicte si el poble abandona la lluita i quedés derrotat. 

La distensió veritable és més factible guanyant l’envit democràtic, sobirà i republicà. Val a dir seguir fluint per obrir el camí constituent de sobirania complerta, social, lliure i neta.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

16/11/17

Canvi democràtic municipalista


Alcaldes amb la República Catalana.
El 155 ho te ben difícil per consolidar els estralls que comporta: la intervenció dels comptes del Govern des del 15-S que afecta a innumerables entitats, l’empresonament dels Jordis, la suspensió del president i consellers, la presó. Barcelona en comú cancel·la el pacte de govern amb el PSC, pel suport decisiu fet al 155. Terrassa dóna pas a un alcalde del municipalisme del canvi, per la dimissió de l’alcalde Ballart en rebuig del 155.
La decisió de les bases de BComú desencadena un terratrèmol.
L’alcaldessa Ada Colau ha estat ferma en promoure un debat reflexiu i en diàleg que ha madurat en la concepció ètica i política democràtica. L’ideari de ciutat de drets, serveis, diversitat, convivència i pau és antagònic a les imposicions i perjudicis que comporta l’aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.
Llibertat presos polítics, República.
El govern de l’Estat del PP, encoratjat per Ciutadans, amb el suport compromès del PSOE-PSC, limiten i neguen drets, llibertats i serveis bàsics a la ciutadania catalana, per tant a la barcelonina i la de tots les municipis. No pot governar pel bé de la ciutat qui contribueix a bloquejar, i a perjudicar, amb el 155 a la ciutadania i les entitats més diverses, socials, de lleure, educatives, recreatives, esportives i culturals.
La supeditació de la llengua i l’escola catalana formen part del greuge que l’Estat imposa contra Catalunya.
La cancel·lació a Barcelona del pacte de govern amb el PSC, s’està configurant com l’epicentre d’una ona expansiva que anuncia la modificació complerta del panorama dels Ajuntaments arreu de l’àrea metropolitana d’ençà de 1978.
Terrassa configura una entesa tàcita sobre l’eix dels projectes socials i de ciutat del municipalisme del canvi de TeC.
Barcelona, Badalona, Sabadell i Terrassa formen un contrapunt ciutadà a l’efecte 155. La paradoxa és que mentre el govern estatal pressiona i imposa a les grans empreses abandonar Catalunya, si més no la seva seu, la ciutadania mira cap a les necessitats dels barris i socials, tot retirant la confiança de 40 anys a l’actual PSC ‘del 155’.
Llibertat presos polítics, República. 11.11.2017.
La immensitat de la manifestació el dissabte 11-N, per la llibertat dels presos polítics i la república, mostra que el clam ‘els carrers seran sempre nostres’ fomenta en la pràctica la superació de l’anomenat bloc independentista al desplegar una gran entesa o front democràtic, sobirà, social, municipalista i republicanista.
Els municipis de Barcelona i Terrassa s’avancen i obren pas a canvis profunds en el panorama polític de les grans ciutats i pobles cap un espai de convivència, amb drets, sobirania democràtica i serveis socials.16 de novembre de 2017
De la Carta de L’Aurora.

11/11/17

El Tribunal Suprem del Regne ha empresonat a Carme Forcadell presidenta electa i legítima del Parlament de Catalunya


La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, ha estat empresonada per l’Estat. El govern estatal dinamita tota possibilitat de diàleg i entesa amb Catalunya. El Regne d’Espanya mostra amb impunitat el destí que vol per la sobirania catalana, una mordassa 155 que sotmetí sobirania, llibertats i drets.
El règim constitucional de 1978 està caduc i resulta irreformable. El bloc constitucionalista i unionista format pel PP, Ciutadans i PSOE-PSC, no tenen capacitat política per resoldre la voluntat ferma de sobirania i llibertat catalana, expressada amb la defensa i la realització del vot, l’1 d’octubre.
A l’Estat espanyol hi ha un problema profund de llibertats democràtiques. La situació del treball en condicions és greu, fruit d’una economia basada cada cop més en el treball precari, on avança una tendència constant a l’empobriment, amb una gran proporció de població aturada, sobretot entre el jovent i les dones. La corrupció és generalitzada, ben incrustada en les institucions i els afers econòmics. L’alta administració de l’Estat, els grans funcionaris, la jerarquia militar, eclesial i financera, formen un conglomerat paràsit que perjudica una vida de treball sana i el progrés econòmic. L’Estat ofega els municipis i bloqueja la sobirania dels pobles.
Drets, serveis i llibertat per la ciutadania i els pobles, esdevenen una necessitat de salut pública. Aquest Estat, el Regne i el règim 1978 estan en via morta. La concepció social i les llibertats democràtiques constituents republicanes no seran una segona transició sense canvis substancials, sinó una ruptura política de construcció republicana.
Una gran lliçó de la proclamació el 27-O de la República Catalana, en funció de la pregunta del referèndum de l’1 d’octubre, ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’, és que s’obre pas entre la ciutadania que no és suficient voler i decidir marxar d’Espanya, sinó que cal construir efectivament la nova república, per això es necessita neutralitzar i vèncer el bloqueig i les imposicions estatals.
Val a dir que no és suficient en trencar amb l’Estat i la Constitució, doncs cal alhora trencar l’Estat i fer una altra o altres Constitucions.
La legalitat estatal s’imposa amb un 155 que destrueix drets, intervé i supedita el govern de la Generalitat, elimina llibertats, suspèn i empresona els membres del govern legítim, fins i tot a la presidenta del Parlament.
L’alternativa no ha estat en la proposta del NiNi (Ni DUI Ni 155), com tampoc ara ho està en la concepció del NoNo, ‘No al bloc constitucionalista, No al bloc independentista’.
L’escenari alternatiu se situa en la legitimitat que emana de la mobilització, lluita, fermesa i vot del referèndum 1 d’octubre.
El bloc constitucionalista és el de l’Estat que nega i destrueix. El bloc independentista s’ha vist empès a proclamar la república, però ha mostrat que el bloc ciutadà realment existent alternatiu és el democràtic republicà.
Per tant, en comptes de negar els dos blocs, cal facilitar i contribuir a l’entesa del bloc que representa el
moviment de la rebel·lió catalana. L’independentisme necessita reconèixer que la força popular l’ha portat fins l’1-O i el 27-O, però que per ser suficient, per encetar efectivament l’inici constituent, li cal un pas més cap el factor social que dóna la majoria popular.
Catalunya en comú pot ser decisiva en aquesta entesa per fondre el fet de la llibertat sobirana nacional amb el factor social. Per ser-ho necessita reconèixer i beure de la legitimitat de la mobilització popular amb l’1-O.
Es tracta de construir un escenari on les esquerres aconsegueixin la seva hegemonia i lideratge, conjuntant la legitimitat de l’1-O per iniciar l’Estat independent en forma de república, amb les mesures socials, de treball i municipalistes mínimes, que atorgarien la majoria àmplia popular.
Aquest escenari hauria d’incloure una proposta de fraternitat i solidaritat amb els pobles i classes socials treballadores dins l’Estat espanyol.
Des de Catalunya ens cal canviar el relat de la desavinença Estat i Autonomia. Convé explorar l’avinença entre els pobles per alliberar-se conjuntament, amb els ritmes polítics i socials de cadascun, de les tenalles, corrupció i govern nefast de l’Estat. Catalunya ha de superar que se la vegi com un obstacle, de manera que la consideració del moviment català sigui el d’una força formidable per les llibertats i la democràcia republicana.
Una hegemonia d’esquerres sobiranista, municipalista, social i republicana canviaria l’imaginari popular.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

9/11/17

El clam és de llibertat i república


Els carrers seran sempre nostres’ han fet la segona aturada ciutadana general, han paralitzat carreteres, autopistes i carrers a les grans ciutats i els pobles, tot combinat amb la convocatòria de vaga general desigual per la manca d’unitat sindical.
El moviment republicà enfoca les eleccions del 155 amb la convicció de que la força veritable rau més en la mobilització i lluita del poble que en uns lideratges que no estan a l’alçada del repte.
La rebel·lió catalana ha tingut prou força per aconseguir proclamar la república, però no la suficient per frenar el bloqueig per part de l’Estat. Tanmateix no s’ha dit l’última paraula.
La intervenció de les finances de la Generalitat (des del 20-S), la suspensió dels consellers i del president del govern català, l’empresonament dels Jordis, Sànchez i Cuixart, la dels i les conselleres, palesen que l’aplicació de l’article constitucional 155 destrueix les llibertats autonòmiques catalanes.
Les eleccions imposades per l’Estat, sense mínimes condiciones democràtiques, amb presos polítics hostatges de Regne, comencen a tornar-se contra qui les ha convocat; no s’ha provocat la desitjada divisió del moviment democràtic, sobiranista i independentista, entre uns que ho boicotegessin i altres que participessin.
En el cas de guanyar el 21-D el bloc constitucionalista i unionista -Ciutadans, PSC, PPC- amb l’acció legal i repressiva del govern estatal del PP, i el suport del PSOE, hi hauria una regressió generalitzada dels drets, serveis i llibertats catalanes. La llengua catalana menystinguda i postergada. L’economia catalana se’n ressentiria sense remei, cosa que afectaria greument al conjunt de l’economia espanyola.
Si guanyés àmpliament la majoria independentista de fins ara -PDECat, ERC, CUP-, ens hauríem de tornar a afrontar a la gran qüestió del 27-S a la nit, i la del silenci ensordidor del cap de setmana, en que el govern empès a la proclamació republicana, no va executar cap mesura de govern, ni simbòlica ni pràctica.
Quedar amb una situació parlamentaria similar a les eleccions anteriors, com si fossin un resultat de taules, no resoldria l’embat estatal que seguiria bloquejant i anul·lant l’autonomia.
Aquestes eleccions del 155 són un destret.
El desllorigador del que s’anomena blocs, constitucional i independentista, és conceptual i concret de poble mobilitzat.
En primer lloc no són dos blocs equiparables. El bloc constitucional és l’expressió política de la imposició estatal. És el bloc que representa el sosteniment d’un règim constitucional de 1978 caduc, impugnat pel moviment 15 M i denunciat com il·legítim per moviment republicanista català.
El bloc independentista està en franca progressió. Està fent un avenç des de l’anhel per la independència fins a les concepcions democràtiques republicanes, tendint a incloure les necessitats socials del nou Estat a constituir.
La clau rau en l’acord democràtic i social, com a fórmula per a la llibertat i la ruptura constitucional amb l’Estat espanyol del Regne.
Aquí apareix la concreció del poble mobilitzat l’1-O i 3-O. La nova legitimitat ciutadana política és la que pot permetre constituir un procés popular republicà. No hi ha avenç social, econòmic, ambiental, cultural i democràtic al marge o en contra del desenvolupament de la legitimitat de la decisió popular.
El moviment ciutadà , viu i vigorós, cerca la manera de l’avenç democràtic republicà.
9 de novembre de 2017

XIII Fòrum contra les violències de gènere
L’eix centrals del Fòrum es desenvolupa sobre Teixim resistències enfront de les violències sexuals. ‘Prou. El meu cos és el teu límit’. L’eradicació de la violència masclista inclou de ple resoldre la violència sexual. Les taules de debat, els tallers i les conferències, seran element de reflexió, d’aprenentatge i d’eines útils per plantar cara a les diverses versions de la violència masclista.
9, 10 i 11 de novembre de 2017.
A l’Espai Francesca Bonnemaison.
C/ Sant Pere més baix, 7, Barcelona.
De la Carta de L’Aurora.

XIII Fòrum contra les violències de gènere



L’eix centrals del Fòrum es desenvolupa sobre Teixim resistències enfront de les violències sexuals. ‘Prou. El meu cos és el teu límit’. L’eradicació de la violència masclista inclou de ple resoldre la violència sexual. Les taules de debat, els tallers i les conferències, seran element de reflexió, d’aprenentatge i d’eines útils per plantar cara a les diverses versions de la violència masclista.
 
9, 10 i 11 de novembre de 2017.
A l’Espai Francesca Bonnemaison.
C/ Sant Pere més baix, 7, Barcelona.

Programa:

3/11/17

Bloc unitari republicanista


El candor del republicanisme català madura en consciència política davant de cada embat del moviment.
La proclamació republicana per part del Parlament va ser immediatament contestada pel govern estatal del PP, amb la pressió de Ciutadans i el suport del PSOE-PSC, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
De fet les prohibicions i bloqueig del govern de l’Autonomia, ja havia començat el 20 de setembre i l’1 d’octubre. Tanmateix es fa un nou salt amb la suspensió del govern, president i consellers/es, acompanyat de la imposició d’una presidenta a distància, i d’unes eleccions autonòmiques.
Com si aquestes mesures no fossin aclaparadores en un estat de dret, ahir es va empresonar a Madrid, els consellers i conselleres citats a declarar a l’Audiència Nacional.
L’alcaldessa Ada Colau va aixecar la veu per reclamar la llibertat de les persones conselleres. Colau reclamà que Puigdemont és el president legítim de Catalunya, fent la proposta de formar un front comú per la necessària mobilització.
Arreu de Catalunya es va mobilitzar la població per la llibertat dels presos polítics, els del govern i de Jordi Sànchez i Cuixart, de l’ANC i Òmnium respectivament. Malgrat la inacció governamental un cop proclamada la república, no es detecta reflux ciutadà, altrament es mostra una població amatent i potent. Del moviment  sorgeix vitalitat i lucidesa que cerca les maneres de pressionar i generar l’inici constituent republicà.
Les propostes que més entusiasme van fomentar, a la manifestació del Parc de la Ciutadella de Barcelona, varen ser la mobilització continua fins la llibertat dels presos polítics, la defensa de la legitimitat del vot de l’1 d’octubre i l’avenç en la república catalana. La participació a les eleccions va ser com un ressò de noves fites a aconseguir.
L’estratègia de l’Estat es centra en la supervivència del règim del 78 amb el Regne. La unitat de la nació espanyola i de la constitució estatal són els elements vitals que exclouen el dret a l’autodeterminació. El Regne caduc pretén ofegar les temptatives republicanes, amb el raonament de que no hi ha ni pot haver legitimitat constituent catalana.
Les eleccions del 155 imposades per l’Estat, no són ni lliures ni democràtiques, disposen de menys garanties democràtiques que les existents l’1-O. La prova és el bloqueig de la Generalitat, la suspensió de fet del Parlament i els empresonaments del govern i líders del moviment ciutadà,
Descartada la possibilitat de fer un boicot a aquestes eleccions, fora convenient que la idea de front comú s’estengués alhora com a concepte unitari de mobilització en general, inclòs el terreny electoral.
La legitimitat fonamentada amb el vot i mobilització 1-O i 3-O s’enfortiria amb un acord unitari bàsic de les entitats ciutadanes, ANC, Òmnium, organismes del moviment 1-O com els Comitès de defensa del referèndum o de la república, les escoles i la Taula per la democràcia, les diferents organitzacions polítiques. És moment avinent perquè es constituís i funcionés l’Assemblea càrrecs electes impulsada per l’ANC.
L’acord unitari d’entesa ciutadana podria configurar-se entorn la consecució de la llibertat de les i els presos polítics, l’anul·lació i retirada de les mesures del 155, uns elements socials i econòmics bàsics per què el gruix de la ciutadania si senti representada, la defensa clara de l’1-O i el moviment popular que l’ha fet possible, l’avenç de l’inici constituent per la república catalana.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

Una entesa ciutadana per la república catalana


Acords de L’Aurora 1 de novembre.

Ciutadella. Llibertat presos polítics.
1. La rebel·lió catalana està en una cruïlla. O fa un salt endavant amb una nova acumulació de forces per l’inici constituent construint una república, o la mobilització immensa i la legitimitat aconseguida pot quedar dividida, i fins i tot derrotada.

2. Reconeixem la República Catalana, proclamada pel Parlament per la pressió democràtica popular, amb el fonament del Referèndum 1-O, junt amb la mobilització 3-O de defensa de la repressió. Denunciem l’abandó i falta de resposta mobilitzadora de la direcció del moviment i per part del govern. Cal la coordinació de totes les entitats cíviques i organismes com les escoles obertes, els comitès de defensa del referèndum, la taula per la democràcia, l’ANC, Òmnium i altres, inclosa l’assemblea de càrrecs electes.

3. Rebutgem el 155, cridem a retirar la seva aplicació. El 155 genera la limitació i retrocés de les condicions i llibertats democràtiques. El govern de l’Estat suspèn el govern, president, actuació governamental i representants legítims de Catalunya. L’aplicació del 155, la repressió contra els responsables polítics, és una expressió de la crisis política del règim del 78 i de la Monarquia. El moviment a Catalunya necessita de la solidaritat, aliança i col·laboració de les persones i organitzacions demòcrates de tot l’Estat. El 155 va en primer lloc en contra de Catalunya, però de guanyar i imposar-se  afectarà a les llibertat del conjunt de l’Estat. És hora d’establir relacions i proposta per organitzar accions i mobilització de protesta arreu de l’Estat contra el 155.

4. Les eleccions del 21 D, convocades per l’Estat a Catalunya, emparat en el 155, tenen menys garanties democràtiques que les existents l’1-O. El 21-D pretén dividir el poble català, separar els sectors sobiranistes, independentistes i republicans, en fi, derrotar la mobilització popular que ha fet eclosió amb el referèndum i la proclamació republicana.

Llibertat Jordis, 17-O.
5. A la cruïlla en que som la rebel·lió republicana mesura la força, lideratges i alternatives respecta la confrontació immediata o diferida amb l’Estat. Hi ha reflexió i maduració política accelerada, en un ambient de voluntat de prosseguir la lluita sobiranista i republicana. El moviment ciutadà es manté amatent i potent, disposat a la lluita per aconseguir consumar la construcció sobirana republicana. En tot cas la legitimitat republicana cal guanyar-la amb la mobilització popular i institucional.

6. Tot i que en principi hem considerat la possibilitat de fer boicot a aquestes eleccions del 155 estatal, el decantament pràctic popular, de les entitats ciutadanes i forces polítiques, va en el sentit de participar el 21 D. Per tant ens plantegem convertir-les en una nova fita, en la que derrotar electoralment el bloc constitucionalista, unionista, monàrquic i el bloqueig estatal, per obrir l’escenari constituent de construcció republicana.

7. Considerem que hem de defensar i explorar totes les possibilitats per aconseguir un bloc civil i polític que representés i fora referent de l’1-O republicà i 3-O sobirà. Una entesa o aliança ciutadana per la república catalana.

8. Eixos centrals:

a/ llibertats Jordis i tots/es presos polítics.
b/ Retirada 155, anul·lació de les mesures d’intervenció i de bloqueig del govern de Catalunya,
c/ Mesures:
c.1/ Aplicar les lleis socials que aprovà el Parlament i el Tribunal constitucional rebutjà.
            c.2/ Augmentar el salari mínim d’acord amb el sindicats. Renta mínima garantida.
c.3/ Fer un marc de relacions laborals que impliqui la derogació de la reforma laboral.
c.4/ Establir amb els ajuntaments la concreció d’una nova sobirania i autonomia municipal; un pacte Generalitat i Municipis, que doni poder i deslliuri de les lleis ‘Montoro’. Acció per habitatge social.
c.5/ Bloquejar, en tot el que sigui possible, tots els pagaments a l’Estat i posar en marxa la Hisenda i Impostos propis.
c.6/ Posar en funcionament una Caixa Ciutadana Pública de Catalunya, amb l’Institut de Finances.

9. Deleguem en el Comitè de Catalunya treballar i proposar disposar de representació parlamentària en la nova situació política. Ens mostrem en disposició de presentar persones candidates sempre que hi hagi una defensa clara de l’1-O, del moviment popular que ho ha fet possible, i de l’inici constituent per la república catalana.

10. Qualsevulla decisió que impliqués variació en les aliances, espai polític i candidatures, ho ratificaríem el dilluns 6-N.

L’Aurora (organització marxista). 1 de novembre de 2017