 |
| Foto Adrià Costa. |
“Ara és el moment de fer un pas més perquè
les confluències esdevinguin ja definitivament una nova força política catalana”*,
expressa Xavier Domènech (En Comú Podem).
Aquesta embranzida la impulsa i avala la
carismàtica Ada Colau, des de l’èxit que l’ha convertit en l’alcaldessa de
Barcelona, junt amb els resultats inusitats d’En Comú Podem, guanyant per dues
vegades consecutives les eleccions estatals a Catalunya.
Ada Colau situa a Xavier Domènech al davant
de la marea de canvi perquè s’estengui a Catalunya.
Hi ha una necessitat política de superar
“l’atzucac històric” en que Catalunya, i l’Estat, estan immersos.
La marea sobiranista per la independència,
la ruptura generacional i democràtica del 15 M, l’anticatalanisme reaccionari
de C’s, el canvi municipalista a Barcelona i les grans ciutats, els 9 mesos de
govern estatal en funcions amb dues eleccions i unes terceres a la porta,
davant la impossibilitat d’aliances per la investidura de Rajoy del PP, son
l’arena d’on sorgeix el fenomen “EnComú”.
S’inclou en aquest context una majoria
parlamentària (JxSí, CUP) i governamental (JxSí -PDC, ERC-) de la Generalitat
que assumeix el clam ciutadà de sobirania, independència i república com si
fora un embut. La majoria parlamentària, molt feble i contradictòria, està
demorant la concreció dels fets cabdals de ruptura sobirana constituent.
L’Estat ho prohibeix i impedeix, això ja ho sabia tothom.
El que és el fre més vital de la majoria
parlamentària, te a veure en que un parlament i una majoria de les esquerres
hagin de sostenir una presidència i unes polítiques troncals de les dretes, ni
que siguin la dreta catalanista.
PCD, ERC, CUP i socialistes incrustats, no
aconsegueixen teixir les aliances adients per cristal·litzar una entesa
democràtica unitària sobirana potent d’ampla majoria, diguem del 70 al 80 %.
Aquí rau l’efecte de l’embut. La massa
social ciutadana mobilitzada resta frenada i col·lapsada pel processisme de
partits, parlament i govern. El lideratge presidencial de la dreta catalanista
és feble. Puigdemont i el PDC difícilment poden liderar una majoritària,
necessària i suficient marea democràtica sobiranista que aconsegueixi les
llibertats que clama el poble de Catalunya.
Es nota la necessitat d’un canvi de
paradigma. Si es teoritza que sense la dreta catalanista no pot haver-hi
ruptura per decidir i de nou Estat sobirà, cal acceptar d’una vegada que sense
la població unida i unes esquerres convençudes i compreses, el camí es fa
feixuc i etern.
“EnComú” precisament aporta la possibilitat
del canvi necessari. Capacitat i proposta d’aliances sobiranistes i
democràtiques i socials que permetin que el conjunt sobiranista del país lideri
amb força una sobirania constituent, lliure, democràtica i rupturista.
Les Marxes de la Diada d’enguany han
establert prou clar la política per les aliances i superar l’embut: Avancem
República Catalana i Referèndum.
El desenvolupament del nou partit “EnComú”
ha d’ “aconseguir aglutinar les demandes socials, nacionals i democràtiques que
són majoritàries i transversals al poble català... un procés que hauria de
culminar en no més de mig any, amb una gran convenció constituent com a moment
fundacional” (Xavier Domènech).
La Diada promou un tomb republicanista
sobirà. “EnComú” forma part d’aquesta marea ciutadana disposada a forjar país,
amb hegemonia d’esquerres, per la prevalença de les necessitats i drets
socials.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario