13/5/16

Golejada en dues vegades consecutives per l’acord ara anomenat “Unidos Podemos”


L’activisme compromès més actiu d’EUiA i IU ha establert prou clar, en dues vegades consecutives, que tota condició sobre IU i Podemos era per fer l’acord de coalició.
La renovació de la política a l’estat, junt el futur del lideratge de l’esquerra, és assumpte coral. Una orquestra, un equip, on cada instrument fa el seu so d’acord amb el conjunt. L’estratègia col·lectiva, l’acció tàctica de l’equip i de cadascuna de les seves components, són una unitat indestriable.
A EUiA l’hem anomenat d’antuvi “nou espai”. El que emergeix amb força transformadora incontestable emana del municipalisme del canvi entorn a EnComú/BComú.
El motor i el centre de gravetat, l’eix orbital, ha canviat profundament. L’acord electoral és un preludi i assaig del canvi en el si de les forces polítiques espanyoles, catalanes, gallegues, valencianes, basques i andaluses.
El 15 M de les places s’ha corporeitzat per fer política en gros per la porta gran, des de la indignació i la crítica, cap a forjar una perspectiva saludable “pel 99 %”.
Hi ha il·lusió, compromís i entusiasme. De l’ “anem a poc a poc perquè anem lluny”, del “No ens representen, no”, i del “ Polítics i banquers...”, el fonament antisistèmic està construint unes eines organitzades per determinar les polítiques i forjar alternatives al règim polític i sistema social.
A tot l’Estat han participat 23.109 persones en el recompte d’IU, amb un 87,9 % favorable a l’acord. Aquestes dades inclouen a Catalunya, EUiA*, on han participat 979 persones, amb un 96,6 % favorable.
Podemos** ha inscrit 144.540 persones participants, amb un 98 % favorable. A Catalunya, de Podem han participat 14.308 persones, amb un Sí del 98,8 %
La relació entre la participació des d’IU i de Podemos ens mostra el canvi que s’opera. El més important és que ambdues han entès que cadascuna per la seva banda, soles, no estan en condicions suficients. El nou temps és la forja de quelcom conjunt, confluent. Una combinació sana no contaminada de joventut i experiència i coneixement, innocència i estratègia ben fonamentada, imatge de canvi de futur i organització pràctica de l’acció social i política.
L’objectiu, el nord del camí empres, el rumb de la navegació, és aconseguir unes polítiques adients a les necessitats populars i treballadores. Es tracta de la representació parlamentària i del poder polític governamental. Cal arrabassar-lo a la dreta, al PP.
El govern de l’Estat ha de passar a ser sustentat per les forces d’esquerres estatals amb les esquerres de les autonomies i nacionals, junt a les democràtiques, confrontades a l’Estat central i a la Constitució de 1978.
Les concepcions de resoldre l’emergència social s’han de combinar amb les polítiques a les empreses, al conjunt de llocs treballadors i l’estructuració sindical. L’entesa electoral entre IU i Podemos ha d’afavorir la comprensió de que les especificitats no són només de moviments o temàtiques de lluita, sinó que el gruix rau dins les empreses i les fàbriques.
Hem de construir l’entesa del nou espai polític amb el sindicalisme de les classes treballadores i obreres. Les confluències i la projecció del municipalisme del canvi maduraran si esdevenen en una simbiosis amb la força estructurada treballadora des del sindicalisme.
En el Consejo Político Federal IU.
Aquests canvis cabdals inclouen la defensa del dret a decidir, sense eufemismes respecte al d’autodeterminació.
A Catalunya una força que pretengui liderar en els aspectes municipals, estatals i autonòmics, necessita quallar bé la radicalitat democràtica amb els diversos sentiments de pertinença nacional. El motor aquí és el del poble mobilitzat cap una ruptura democràtica. La demanda de decidir, amb un referèndum, consulta o eleccions, convé resoldre-la assegurant que es pugui decidir de forma lliure, sobirana, no supeditada ni subordinada. No liderarà qui ajorni la demanda i anhel popular.
Una consulta o un referèndum ha de situar-se en l’estratègia de l’avenç cap a la República Catalana.
Del Butlletí electrònic d'EUiA.

* A Catalunya, EUiA, han estat 979 vots emesos, Sí: 96,6 %, ; No: 1,6 %, 24; Abst: 0,9 %, 9.
Entre les 5.242 persones, entre militants i amics i amigues d’EUiA, la participació ha estat el 18,7%.
IU, general a l’Estat, 23.109 persones votants. Sí: 87,9 %, 20.302; No: 10,5 %, 2433; Abst: 1,6 %, 374. Han participat més de 3.000 persones respecte a la primera votació de fa dues setmanes sobre si fer coalició. El suport també s’ha incrementat en un 2,5 %.
** Podem a Catalunya, Sí: 98,8 %, 14.308, No: 170.
Podemos (general a l’Estat inclosa Catalunya), 144.540 persones votants, Sí: 98 %, 141.649 vots; No: 1,93 %, 2787 vots; En blanc: 0,07 %.

No hay comentarios:

Publicar un comentario