Les dones són persones, siguin les ciutadanes
legals com les residents nou vingudes encara sense papers. I els drets de les
persones existeixen sigui quina sigui la seva situació i l’activitat que
desenvolupin.
Laura Pérez, regidora de BComú a l’Ajuntament de Barcelona, ha desfermat la caixa dels trons al centrar en el desenvolupament dels drets de les prostitutes, en tant que dones, les polítiques, els interessos confrontats i la moral.
La regidora ha rebutjat assimilar els drets a qualsevulla situació de trata de les dones i d’activitat sexual forçada obligada. És clar que les màfies, el proxenetisme i l’empresari del sexe forçat colpeix a les persones, a les prostitutes, alhora que és ben contrari als drets bàsics individuals.
La polèmica existent que es perllonga entre abolicionisme i regulacionisme és un cul de sac. Les teoritzacions sobre que tota venda, compra o intercanvi mercantil de sexe entre les dones i els homes, amb totes les varietats de gènere existents, és violència masclista o una relació dinerària inacceptable entre les persones, s’estavella quan resulta que la compra i la venda és voluntària i consentida.
La doble moral imperant està basada en una hipocresia ancestral ben patriarcal i masclista. La realitat és tossuda. Les causes per les que les dones es prostitueixen, voluntària o obligadament inclosa la violència, són molt més profundes del fet de que hi hagi clients. És la desigualtat coercitiva patriarcal la causa que ens cal combatre per possibilitar una lliure igualtat entre les relacions afectives i de sexes.
Els exemples de països abolicionistes o reglamentistes se’ns presenten com situacions ideals que resolen o apaivaguen el conflicte, lluny també de la realitat. Lo vital segueix essent la defensa dels drets de les persones, les dones en aquest cas, mentre es contribueix a superar el patriarcat i la violència masclista.
Destriar les llibertats i drets individuals de les dones de l’agressió, perversió i destrucció d’aquests drets, forma part d’unes relaciones dialògiques entre les persones, dones i homes. Un món social d’igualtat real cal forjar-lo des de la defensa irreductible dels drets, fent enriquidora l’exercici de la complementarietat de les llibertats individuals de les col·lectives.
Un suposat efecte crida amb el que des de diversos sectors es pretén desqualificar la iniciativa municipal, és difícil de creure que sigui com a conseqüència de defensar els drets de les prostitutes, que també són dones i no hi ha res pitjor que negar-los-els.
Les prohibicions de l’ordenança municipal de civisme de 2006 sobretot empitjoren els drets de la ciutadania, però poc arrangen les causes realment incíviques. En el cas de la prostitució encara ha perjudicat i colpit més a les dones que l’exerceixen.
Pocs proxenetes, empresaris, màfies i trata de persones ha netejat aquesta ordenança.
L’ètica En Comú obre camí a les polítiques municipalistes que posen l’accent amb els drets de les dones.
Laura Pérez, regidora de BComú a l’Ajuntament de Barcelona, ha desfermat la caixa dels trons al centrar en el desenvolupament dels drets de les prostitutes, en tant que dones, les polítiques, els interessos confrontats i la moral.
La regidora ha rebutjat assimilar els drets a qualsevulla situació de trata de les dones i d’activitat sexual forçada obligada. És clar que les màfies, el proxenetisme i l’empresari del sexe forçat colpeix a les persones, a les prostitutes, alhora que és ben contrari als drets bàsics individuals.
La polèmica existent que es perllonga entre abolicionisme i regulacionisme és un cul de sac. Les teoritzacions sobre que tota venda, compra o intercanvi mercantil de sexe entre les dones i els homes, amb totes les varietats de gènere existents, és violència masclista o una relació dinerària inacceptable entre les persones, s’estavella quan resulta que la compra i la venda és voluntària i consentida.
La doble moral imperant està basada en una hipocresia ancestral ben patriarcal i masclista. La realitat és tossuda. Les causes per les que les dones es prostitueixen, voluntària o obligadament inclosa la violència, són molt més profundes del fet de que hi hagi clients. És la desigualtat coercitiva patriarcal la causa que ens cal combatre per possibilitar una lliure igualtat entre les relacions afectives i de sexes.
Els exemples de països abolicionistes o reglamentistes se’ns presenten com situacions ideals que resolen o apaivaguen el conflicte, lluny també de la realitat. Lo vital segueix essent la defensa dels drets de les persones, les dones en aquest cas, mentre es contribueix a superar el patriarcat i la violència masclista.
Destriar les llibertats i drets individuals de les dones de l’agressió, perversió i destrucció d’aquests drets, forma part d’unes relaciones dialògiques entre les persones, dones i homes. Un món social d’igualtat real cal forjar-lo des de la defensa irreductible dels drets, fent enriquidora l’exercici de la complementarietat de les llibertats individuals de les col·lectives.
Un suposat efecte crida amb el que des de diversos sectors es pretén desqualificar la iniciativa municipal, és difícil de creure que sigui com a conseqüència de defensar els drets de les prostitutes, que també són dones i no hi ha res pitjor que negar-los-els.
Les prohibicions de l’ordenança municipal de civisme de 2006 sobretot empitjoren els drets de la ciutadania, però poc arrangen les causes realment incíviques. En el cas de la prostitució encara ha perjudicat i colpit més a les dones que l’exerceixen.
Pocs proxenetes, empresaris, màfies i trata de persones ha netejat aquesta ordenança.
L’ètica En Comú obre camí a les polítiques municipalistes que posen l’accent amb els drets de les dones.
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario