La calma li ha durat poc el nou govern Puigdemont-Junqueras.
És el factor social, de l’emergència que necessita ben
seguit un pla de xoc, qui ha endreçat l’agenda política.
El personal treballador de la Funció pública ha aconseguit
que el retorn de la paga deguda sigui sense la retirada del 5 % que pretenia Mas-Ortega.
Un èxit a tenir en compte per a les properes demandes. Els dos vots comodins cupaires
han obligat a JxS a quedar aïllada en minoria o a retirar el 5 % esmentat.
CCOO va rebre el nou govern amb la proposta d’una concisa
plataforma que també capgirarien les prioritats dels Pressupostos.
La Marea Blanca ha tramès les seves punyents reivindicacions
sobre Salut i Hospitals al nou conseller Toni Comín. Es vol pel cap baix fer
enrere les privatitzacions de Boi Ruiz.
És palès que no hi haurà treva social. El nou país, per tant
el procés constituent de sobirania i república catalana, ha d’incloure les necessitats
vitals de la població.
Oposar la necessitat d’estabilitat social al progrés en les
llibertats democràtiques, la sobirania republicana i la independència, seria
condemnar el nou país a la supeditació als interessos i poder econòmic de la classe
dominant catalana i espanyola.
El moviment per la sobirania, la independència i la república
catalana ha de reflexionar i madurar per enfortir-se, tot ampliant la seva base
popular.
La confrontació espanyola catalana entorn les sobiranies de
cadascuna, de sotmetiment o en igualtat, així com la voluntat de construir un
nou estat català republicà i independent,
ha de començar a considerar les diferències entre un lideratge de dretes amb polítiques
de dretes i retalladores o un lideratge d’esquerres amb polítiques socials.
La CUP amb la proposta de pla de xoc aporta un ingredient
social vital per desencallar l’atzucac polític. En Comú i Ada Colau amb la crida
per impulsar una candidatura catalana que defensi el municipalisme i la
sobirania dels pobles, introdueix un punt de vista cabdal popular.
Un procés constituent de sobirania ha de superar les fase de
declaracions i de paràlisi en els fets concrets.
El resultat del 48 %/39%/13% el 27 S ha de permetre actuar
per aconseguir una majoria mínima cap el 70 %, si més no de l’electoral votant.
Les declaracions sobre les DUI (Declaració Unilateral d’Independència)
o una DII (Declaració d’Intencions d’Independència) que ara introdueix la
portaveu del govern, Neus Munté, segueixen sense afrontar el que ha representat
el 27 S.
“El cel està empedrat de bones intencions” estableix la dita
popular. En el nostre cas vol dir que els fets tenen sobretot dues grans
qüestions.
Els Pressupostos amb les noves prioritats de procés
constituent i de pla de xoc i emergència social. Uns Pressupostos que siguin un
canvi de ruptura amb els autonòmics anteriors.
La segona és organitzar l’exercici de la lliure decisió
ciutadana envers la sobirania i la independència. L’argumentació de que un
referèndum està superat es contradiu amb el fet que la victòria del 48 % el 27
S, és clara però no suficient. El fenomen emergent En Comú és un altre fet que
obre una nova oportunitat a enfortir el lideratge amb entesa entre les
esquerres, i a aconseguir una decisió contundent de la ciutadania.
Tant per uns Pressupostos que superin el sostre autonòmic
supeditat al Regne d’Espanya, adés l’exercici de la lliure decisió, en
referèndum o altre fórmula democràtica, necessiten una construcció de la
sobirania política catalana, amb la desobediència o ruptura de la legalitat
constitucional vigent de 1978.
És l’hora de passar de les intencions a la pràctica concreta
de sobirania constituent.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario