La boira entorn un procés constituent de nou país, social,
lliure, sobirà, solidari i net de corrupció, s’hauria de començar a esvair.
El nou rumb sobiranista constituent està ple d’esculls. Els
més perillosos són les prohibicions i imposicions estatals, i les mesures
econòmiques necessàries per la crisi i l’emergència social.
Apartat Artur Mas, deixem els relats de si ha estat per
voluntat pròpia o aliena, s’ha escollit president i un govern mixta de la
coalició JxSí, amb el suport condicional de dos vots de la CUP.
El país disposa d’un executiu híbrid. Som potser davant una
fórmula d’enginyeria política que pretén assajar una cohabitació a la catalana,
altrament amb una estabilitat parlamentària molt precària.
El govern Puigdemont-Junqueras enceta decisions havent
d’executar la paga manllevada al personal funcionari, sense la quita del 5% que
anunciaven Mas-Ortega. Una bona notícia a celebrar.
El conseller Toni Comín, just està topant amb la Marea
Blanca que demanda revertir les retallades a la Salut, a la Sanitat i als
Hospitals. Convé que Comín faci una volta pel CAP La Florida de L’Hospitalet de
Llobregat. Entre abraçades i felicitacions pel nou càrrec (sobretot per perdre
de vista a Boi Ruiz), el veïnatge i usuàries li podran explicar de viva veu i
de primera mà, com afecta la reducció temerària de pediatres als nens i nens
d’aquesta conrada.
El bany de realitat hauria de contribuir a resoldre
l’aplicació del full de ruta d’inici constituent. Els 18 mesos compromesos, pam
més o pam menys, van amb una demora de quatre mesos des de les eleccions del 27
S. No sigui que ara s’ampliï la paràlisi al compàs del que succeeixi en el
govern de l’Estat.
Les declaracions del vicepresident sobre la política
econòmica són força inquietants: els propers pressupostos no seran els que la
ciutadania "necessita i es mereix"; no es tocarà “l’Impost de
successions”, “qui demani Pressupostos expansius digui d’on aconseguir el
diners”. Junqueras alerta de que en tot cas es prorrogarien de nou els actuals
Pressupostos ja prorrogats anteriorment.
Això i la paràlisi política es donarien tot seguit de
bracet.
L’argumentació independentista estableix que cal la
independència amb el nou Estat per poder després gestionar més favorable
l’economia. Ans no seria quelcom realista donar-se compte que les imposicions
de l’Estat espanyol són en gruix una aplicació dels protocols de Brussel·les?
Alliberar-se del plus de recaptador sangonera i repressor
del govern estatal és necessari, però no és suficient a l’hora de fer front al
que correspongui a Catalunya dels 10.000 milions que la UE exigeix de
restricció per 2016 a l’Estat espanyol.
La primera desconnexió concreta pot ser la de superar el 0,3
% previst del Dèficit públic. La segona posar en cintura els grans espais de
frau i de corrupció. La tercera finalitzar d’arrel amb els privilegis fiscals
de les grans empreses i fortunes. En cap cas pot ser, ni grat ni acceptable per
a la majoria ciutadana, una política continuista en les retallades, en la
davallada del nivell adquisitiu i de vida, en la reducció dels serveis públics
universals, les limitacions a l’educació i la cultura. En fi, que fa país,
sinó?
El Cercle d’Economia ho estableix prou clar al marcar una
línia d’actuació que no sigui la independència, ni l’incompliment de la
legalitat constitucional, qüestió que anava de tronc amb al gran banca catalana
i espanyola. Fins fa unes dues setmanes, el Cercle era partidari declarat de
les noves eleccions a Catalunya.
Tanmateix, Antón Costas, president del Cercle d’Economia,
enfoca diferent la política estatal, no és gens favorable a unes noves
eleccions espanyoles. Costas ha fet una ronda per exigir a Rajoy i a Sánchez un
acord per garantir la governabilitat d’Espanya, d’aquesta manera assegurar
l’estabilitat política i econòmica. El Cercle vol un acord entre PP-PSOE-C’s,
sense dependències de cap tipus amb Podemos ni En Comú Podem.
Alhora l’ombra del gran acord estatal ha fet exclamar a
l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Nuria Parlon, que si fora així es
donaria de baixa del PSC.
Entre aquest garbuix de poders i de polítiques creuades s’ha
de prendre nota que un escull s’ha vorejat. El Parlament ha fet un acord per
una comissió parlamentària d’estudi sobre el procés constituent.
És un encert que CSQEP hagi decidit participar a aquesta
comissió parlamentària constituent.
Les exigències de les necessàries mesures econòmiques de pla
de xoc d’emergència social han de combinar-se, complementades, amb el procés
constituent democràtic de sobirania republicana, no supeditada ni subordinada.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario