La Llei mordassa és aterridora, un homenatge als MMSS

"Aterridora" és l'expressió que va emprar Marisa Fernández, fundadora de Dones Juristes, per referir-se a la Llei mordassa.

Els drets d'expressió, reunió i manifestació, malgrat a ser constitucionals passen a ser delicte amb molts cassos. Les penes són veritables càstigs, completament desproporcionats si els comparéssim amb les penes per delictes econòmics.

Marisa Fernández, Rubén Benedicto, Felip Daza i Isidor García, amb moderació per part de Núria Lozano, van desgranar la llei, els postulats teòrics que sustenten les governacions de guerra i militaritzades, amb els resultats polítics pràctics.

Les guerres asimètriques que enfronten a forces desiguals són els patrons emprats en els paràmetres "de guerra" dels governs vers la ciutadania.

El Poder polític, que en teoria procedeix de la sobirania del i la ciutadana, de les llibertats fonamentals democràtiques, és manllevat -segrestat, se sent que s'esmenta- per convertir-se en el que determina i prescriu com ha de funcionar la vida social. En els fets el Poder limita i coarta les llibertats que es proclamen. Tot es posa en funció... del mercat. L'enemic és tota persona o associació que es condueix diferent al que està establert pel Poder polític.

La Llei de Seguretat ciutadana es converteix en quelcom privatitzat. Fins i tot en multituds d'empreses subcontractades. Aquestes empreses arriben a ser tant poderoses que obliguen als governs, controlen els pressupostos, i creixent desaforadament en clau militarista i repressiva. Des de l'anomenada guerra de la informació fins l'actuació política i repressiva, a la guerra oberta.

La corrupció, les drogues, el mercat armamentístic, la trata i la prostitució van junt a la immensa majoria d'acció militaritzada de tot tipus, i de les seguretats privades.

En Felip Daza, sempre precís i contundent, va fer gala de mordacitat, al senyalar que "la Llei Mordassa és un homenatge als MMSS". No hi ha cap moviment social que no s'escapi de disposar d'algun article de la llei, per reprimir-lo.

Els principis i normativa dels Drets i Justícia Universal desapareixen amb aquesta llei que és d'Ordre Públic. Una llei que és un succedani d'estat d'excepció parcial. Així s'estalvien les garanties constitucionals.

El Cicle Àgora, s'ha organitzat per la Fundació L'Alternativa, dins l'exposició Demos del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Bona feina.