Fins l’últim moment es juga seguir la tendència de tall quinzemaigista
confluent establerta per la ciutadania amb el vot –canvi, esquerres, sobirania-
o frenar-la per mantenir la continuïtat de CiU o del PSC.
Tapar les trames corruptes i responsabilitats forma part del
pacte conservador entre CiU i PSC.
En els principals municipis on apleguen el gruix de la
població el fenomen de les confluències marca un canvi clar cap a l’esquerra i
vers la sobirania i independència. A excepció de L’Hospitalet de Llobregat.
Fins i tot si no es concretés la pressió ciutadana és la
força motriu.
És essencial un treball d'ampliar la base barrial de les
confluències, madurar projecte i polítiques de canvi, consolidar l'eix
d'aliances. Si aquest 13 dissabte es frustressin alguns canvis cantats, en poc
mesos i amb força ciutadana s'haurà de fer una segona volta per completar el
que acords bastard neguin ara.
Barcelona encapçala aquest nou cicle amb Barcelona en comú i
Ada Colau. L’alcaldessa barcelonina ha començat a mostrar les seves cartes: "Som
un aliat del procés i no posem pals a les rodes, a diferència de CiU". El
següent pas l’ha fet Terrassa en comú, amb l’acord amb ERC on es compromet amb
un inici constituent per una república catalana.
Pla de xoc i sobirania és una combinació potent. De fet
letal pel poder vigent actual.
BCN en comú és important per la perspectiva a Catalunya del
27 S. A la seva manera les esquerres tenen el repte d’alçar la bandera i
conquerir lideratge i hegemonia
política, fins ara a mans de la dreta i CiU. Qualsevulla confluència a
Catalunya, si vol tenir credibilitat i força guanyadora, ha d'assegurar el
compromís i suport de Barcelona en comú i de l'Ada alcaldessa.
Dissabte comença un municipalisme compromès amb els barris i
les igualtats a la ciutat. La sobirania municipal que s’ha de desenvolupar i
defensar, ens portarà a ampliar i consolidar força ciutadana social a la
sobirania republicana de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario