En un diari i a la radio el líder de Podemos, va considerar
que hi ha marge per pactar amb ERC en qüestions socials. Esmentà alhora que
"Catalunya hauria de tenir un regim fiscal especial, particular".
Tanmateix Pablo Iglesias segueix amb una concepció d'asimetria
a l'Estat i de territoris, ben lluny de l'anhel i clam per la sobirania i el
nou Estat català dins Europa. La perspectiva d'una República catalana
"dels drets socials i laborals" com promou l'ANC, i com defensa EUiA,
és aliena a l' ideari de Podemos.
Podemos se situa en el sí a la defensa del dret a decidir, ans
en el no a la independència, sense tenir en compte que la posició dominant i
d'imposició des de l'Estat acreix l'escletxa entre Catalunya i Espanya.
La crítica a que el PP és una fàbrica d'independentistes ha
d'incloure la política estatal de negar, prohibir i impedir tant el dret a
l'autodeterminació, com a la realització concreta d'una consulta o referèndum, adés
la independència -separació- segons decidís la població a Catalunya.
La unitat entre els pobles català i espanyol, així com entre
les forces polítiques democràtiques i de les esquerres catalanes i espanyoles,
només podrà ser sòlida amb la garantia ferma i convençuda de les espanyoles a
la llibertat i a la independència de Catalunya, si així ho volen i decideix la població
catalana. Malgrat la legalitat constitucional espanyola de 1978 ho exclogui.
En Lluís Llach ha expressat el que anomena '"engany"
de Pablo Iglesias, en sis piulades, referent a les declaracions de Pablo
Iglesias abans de 9 Barris.
"Coincideixo amb molts dels principis que esperonen la
gent que creu en Podem. En algun moment m'ha seduït el moviment, però em
ratifico: creure en el dret de decidir quan la constitució ho permeti és
senzillament no creure-hi. I això no va de ser català o no. Va d'engany. Si per
no perdre vots als Països Catalans sud, no saps si el català-valencià és la
mateixa llengua però a l'Alguer sí, no va de cultura, va d'engany. Si per no
perdre vots a Madrid no saps què és ni què representa l'Eix Mediterrani, no va
d'ignorància, no. Malauradament, va d'engany. Sóc gran i les esquerres m'han
enganyat moltes vegades. Aquestes afirmacions corresponen a una manera de fer
política antiga: l'engany. Continuo en l'intent esquerranós, com la gent de
Podem. En el panorama català veig esquerres més sinceres que les noves velles
ofertes."
L'Estaca (lletra).
No hay comentarios:
Publicar un comentario