La república catalana fa camí per mil i un viaranys. Com l'aire o l'aigua s'obre pas per arreu. La marea per la sobirania avança. El Regne d'Espanya no podrà posar portes al mar i al camp i a les ciutats republicanes.
L'article "Independentista i d'ICV" de Sara Vilà
Galan, Diputada ICV-EUiA, expressa que totes les organitzacions s'estan
plantejant el fons de com fer via per resoldre la sobirania de Catalunya.
Després del 9 N hi ha com un compàs d'espera. Hi ha reflux o
recomposició?
La sobirania de Catalunya ha encallat en l'atzucac de la
legalitat constitucional de 1978 del Regne d'Espanya. Haurà de cercar la manera
de fer una via constituent de legalitat, ruptura democràtica republicana
catalana.
El president Mas, CiU i la seva política expressada en uns
Pressupostos colpidors del país i de la ciutadania, conciten el rebuig social i
veïnal (l'odi popular que va atrevir-se a dir la Gemma Urbasart de Podem). Són
aquestes polítiques retalladores i privatitzadores que anul·len drets i
serveis, tant de l'estat espanyol amb el PP com de l'Autonomia de catalana amb
CiU, les que esquarteren el cos social.
El suport al president Mas, als Pressupostos i al govern de
CiU, per part d'ERC, és un error greu que allunya la independència en comptes
d'acostar-la.
El procés de sobirania, independència i republicà catalana
per ser factible ha de se impregnat i consubstancial amb la realització concreta
de mesures socials. El full de ruta nacional sobirà ha de compenetrar-se amb el
full de ruta social.
O hi ha un canvi de l'hegemonia política des de la dreta
(CiU) cap a les esquerres o CiU serà la que cooptarà a ERC, mentre la viu viu
dels poders fàctics econòmics i polítics catalanistes cercaran els ponts de
noves transicions d'acord amb els poders espanyols, inclòs el PP o si cal amb
Podemos.
El president Mas, ho mostren els Pressupostos amb la
política troncal del govern CiU, no pot liderar la ruptura amb l'estat per la independència
amb la sobirania catalana.
La Sara Vilà és ben explícita.
"Parteixo de que tots els punts de vista i opinions
respecte al procés nacional són legítims i respectables, avorreixo profundament
els antidemòcrates que neguen el drets nacionals als catalans, però també els
independentistes hiperventilats que aprofiten l'ocasió per menystenir o
insultar qualsevol sortida federal o confederal per Catalunya. Demano serenitat
a uns i altres, demano reflexió i paciència per continuar sumant perspectives
sobiranistes federals i confederals. Fer el contrari resta, i resulta
excessivament miop situar l'Estat Lliure Associat gratuïtament al costat dels
antidemòcrates."
"Però, què ens diferencia ideològicament als militants
d'ICV independentistes dels federalistes o con-federalistes? Només un factor:
la fe en un darrer intent. Cal recordar que ICV no tanca la porta a la
independència si la sortida pactada no s'aconsegueix (tal i com clarifica el
document) però a aquest intent de sortida pactada caldrà posar-hi data de
caducitat..."
"L'Estat Lliure Associat pot ser seria la sortida
òptima, com a independentista tampoc li tanco pas la porta, però la
independència a través d'un referèndum vinculant, i en cas de no poder-se
celebrar, a través d'una Declaració Unilateral d'Independència, sembla la
sortida real ara com ara."
El concepte de ruptura constituent cap a la república catalana,
resol el que es planteja com una paradoxa amb la independència i la separació o
unió amb l'estat del regne d'Espanya. El procés de constitució d'una república
que impliqui a la majoria ciutadana serà inclusiu de les demandes socials
fonamentals i de les llibertats democràtiques.
A la fi el dilema sobre l'estructuració de Catalunya i
Espanya, val a dir entre la relació d'un tipus o altra entre Catalunya i
Espanya és la ciutadania i la població catalana qui ho ha de referendar i
decidir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario