31/3/15

CDC i ERC signen un Full de ruta excloent l'esquerra treballadora sobiranista, federalista i independentista


La pressió de les eleccions municipals està obligant a totes les forces polítiques a mostrar les seves cartes, escenaris o fulls de ruta amb les perspectives per Municipis i Catalunya.
Planeja inequívoca la posició sobre la sobirania, la independència i la República catalana.
En aquest context el procés per la sobirania de Catalunya fa una nova giragonsa amb l'acord entre CDC i ERC, amb el suport i signatura de l'ANC, AMI i Òmnium.
Es progressa o retrocedeix? És viu o és mort? És útil la sobirania i la independència per a la població treballadora o és quelcom aliè al factor social? És parcial o unitari?
Les presses són males conselleres. Sobretot quan qui s'emporta el gat a l'aigua és el president Mas. És el president del govern de les retallades i dels pressupostos que fan anar enrere els serveis, els drets, el treball i el nivell de vida de la ciutadania d'aquest país. ERC li segueix el pas a CDC. Oriol Junqueras preveu alliberar-se de Mas i CDC en el cas d'aconseguir més vots o escons a les municipals del 24 Mg i a les autonòmiques anticipades del 27 S. 
Els fets poden donar peu a diverses interpretacions.
L'anhel i clam de sobirania i independència de la població catalana és ben viu.
El mateix fet que el president Mas i CDC es vegin obligades a basar-se en el Comunicat de la Taula de forces polítiques (13.03.2015) és prou eloqüent i rellevant. Es nota la pressió i força d'un poble que fa camí cap a la sobirania. Quedar-se enfora del moviment sobiranista és un error cabdal. Així com la necessitat, per ampliar el suport sobiranista, d'introduir les perspectives constituents de la ciutadania i de República catalana, sobre la regeneració democràtica i contra la corrupció, expressar-se per la recuperació de l'estat social, el reconeixement vers que l'eix nacional i social són indestriables, amb un referèndum final sobre la nova Constitució, amb l'esment a mantenir una actitud expectant respecte l'alternativa d'un referèndum vinculant per part de l'Estat espanyol sobre la independència de Catalunya.
Aquest nou Full de Ruta de CDC i ERC és totalment oposat en continguts socials a les polítiques aplicades pel govern Mas de CiU, com els Pressupostos avalats per ERC.
Josep Ferrer i Llop.
La mobilització popular des de l'ANC, junt els resultats de les eleccions municipals i autonòmiques, ens donaran les claus per establir si estem davant un paper mullat o s'esdevindrà un tomb radical de gairebé 180° a la política governamental.
CDC arrastrarà a ERC en la davallada convergent, ERC salvarà i blanquejarà a CDC, o ERC aconseguirà alçar el vol evitant el llast de CiU?
Som davant una situació a on la pugna per l'hegemonia política i institucional de les esquerres es demora. ERC i les esquerres encara eludeixen per un motiu o altra les seves responsabilitats al respecte.
La senyera catalana, amb tot el sentiment popular que pot representar de llibertat, sobirania, independència i ruptura amb l'estat central, passa de ser hegemonitzada per la representació política de la classe dominant catalana amb CiU a esdevenir compartida amb ERC, en tant que representació política de les classes mitges i de professionals i creixents sectors populars que volen un estat o una República catalana, separada de l'Estat del Regne d'Espanya.
És la manera que han trobat per obrir una sortida a l'atzucac on estava el procés sobiranista després del 9 N 2014. Però sense el conjunt de forces polítiques per la sobirania i el dret a decidir, i sense el suport social i sindical aquest lideratge resulta coix i poc consistent.
Es poden proclamar plebiscitàries, fer declaracions d'independència, inclòs la república catalana, però el què es necessita és un suport ciutadà i social suficient ampli per concretar i consolidar una nova situació constituent.
El preacord del 30 de març entre CDC i ERC és un bloc nacional, entre la dreta i l'esquerra, ben fràgil per dos elements. Per la contradicció entre unes polítiques econòmiques i socials populars que beneficiïn al conjunt de la població, i perquè exclou conscientment a les components socials i sindicals organitzades de la població treballadora de Catalunya.
L'especulació sobre els futurs escons poden ser un miratge que porti a repetir de males maneres les frustrades repúbliques catalanes de Macià i Companys.
Invertint la dita popular, el Full de ruta de CDC-ERC no aguanta només que els telediaris!
CDC i ERC exclouen a EUiA, a la CUP i al MES, es vulgui o no també a ICV.
Francesc Matas Salla i JJ Nuet.
Durant aquest camí d'ençà 2010, els segments que representen més directament a la població treballadora organitzada sindical i políticament, primer s'han ampliat i sumat, però després el 9 N 2014 també s'han anat excloent del procés de sobirania i independència. Primer el PSC, ara cap al final ICV, EUiA va demanar ajornar la Taula de partits i la signatura del full de ruta a després de les municipals. La neutralitat dels Sindicats palesa una extrema dificultat en el compromís del factor social en incloure's en la mobilització per la llibertat democràtica nacional sobirana catalana.
L'acord actual entre CDC i ERC te la virtut maldestre de carregar-se la taula de partits i un consens democràtic sobiranista inclusiu dels segments polítics sobirans i federalistes alhora.
La propaganda mediàtica pot fer valer que hi ha un acord unitari. No discutiré aquestes unitats divisionistes, però els defensors de no rebaixar plantejaments per la independència, ara es trobaran en que el que disminueix és el suport del bloc o front o entesa democràtica que sustenta la sobirania i la independència.
A la Declaració de Sobirania del Parlament del 23 de gener de 2013, varen adoptar-la CiU (per tant CDC i UCD), ERC, ICV-EUiA, part PSC (5) i part CUP.
La Taula de partits (juny 2015 - 27 març 2015) impulsada per l'ANC, Òmnium i AMI, va comptar amb CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA, CUP i últimament MES. Avancem no hi ha estat perquè no se l'ha acceptat al no disposar de diputats. Després del 9 de novembre de 2014 es va retirar ICV, la CUP va meditar el seu full de Ruta tot dient que no es retirava sinó que s'hi incorporaria i faria per manera de signar.
El Comunicat de la Taula de partits (13 de març de 2015), hi van formar part CDC, ERC, EUiA, MES, amb ANC, Òmnium i AMI. La CUP encara estava elaborant el seu Full de ruta, ICV ja s'havia retirat, també UDC.
L'actual preacord de Full de ruta és entre CDC i ERC, junt amb ANC, AMI i Òmnium.
L'anunci de la voluntat política d'incorporar a tots els partits sobiranistes, si més no els que varen signar la Declaració de sobirania, es contradiu amb l'exclusió de fet amb el que s'ha concretat i signat el Full de CDC i ERC.
Si realment es vol incorporar a EUiA, ICV, els Sindicats, a la CUP, s'ha d'estar disposats a treballar per estructurar i constituir una sobirania inclusiva. EUiA ho planteja en la seva estratègia com l'aliança entre federalistes, sobiranistes i independentistes.
Cert que EUiA i aquestes forces han de tenir en compte la voluntat mobilitzada popular per la Independència. Això vol dir formar part de la mobilització per la sobirania, assegurar els continguts socials mínims per una majoria ciutadana, concretar mesures democràtiques, inclòs referèndum, per que una part treballadora imprescindible aporti la seva força i convicció en la ruptura democràtica tot fent legalitat catalana.
Tanmateix la realitat de que l'aliança sobiranista ha minvat, no deixa de ser molt preocupant pel futur de Catalunya. Això no pot ser excusa per fer ulls clucs a que les forces treballadores que pretenen no formar-ne part, estan sofrint una sangria en la seva base social i electoral molt més elevada.
Oposar el dret a decidir i un referèndum, o l'exigència de formar part dins la República o l'Estat espanyol, al moviment sobiranista és excloure's i permetre el lideratge de la dreta catalana.
El poble català no sembla pas disposat a frenar la lluita empresa per constituir-se sobiranament, tot separant-se de l'Estat del Regne d'Espanya.
FMS amb XM Beiras, d'Anova.
Un front català sòlid enfront de l'estat necessita de l'aliança entre independentistes, sobiranistes i federalistes, liderada per les esquerres, en comptes de dividir en blocs i considerar unitari l'espai liderat per la dreta.
Les diferències més visibles entre aquest Full de ruta restringit i el Comunicat de la Taula de partits, són el qualificar les eleccions del 27 de setembre com a plebiscitàries substitutives del Referèndum d'autodeterminació que, és cert, l'Estat espanyol prohibeix i impedeix que es faci.
La segona diferència és que hi ha la il·lusió que amb declaracions i cops d'efecte unitaris, entre CDC i ERC, es pot construir legalitat catalana constituent, pactada o oposada i contraposada a la legalitat espanyola de la Constitució de 1978.
CDC opta per absorbir i presentar com seus continguts d'Estat social i de constitució de República catalana. Ara bé això li passarà factura tard o d'hora. No pot anar gaire més lluny de les declaracions i proclames. Si seguís així aviat hauria de renunciar a representar els interessos minoritaris que imposen els grans propietaris i poders econòmics catalans, ben disciplinats amb les imposicions neoliberals retalladores i privatitzadores de la Troika.
Hi ha encara l'assumpte subjacent de quin govern, per tant amb quina política, a més del mandat democràtic, s'encarrega de mobilitzar i liderar aquest poble a la ruptura constituent.
Al Sopar de L'Aurora (POR).
Un govern per un procés constituent, la independència i la República catalana és inviable amb les polítiques i pressupostos de CiU. Un govern constituent ha de girar cap a les esquerres i els sindicats.
En política funciona la teoria vectorial on hi ha sumes que resten i divideixen. Ens encaminem a una parodia del 9 N. On els fets desmenteixen les proclames grandiloqüents.
Construir un país amb una Generalitat lliure, sobirana, social, amb independència, neta i de república catalana necessita d'unes politiques econòmiques i socials, i unes forces polítiques inclusives en les seves propostes i perspectives.


Francesc Matas Salla i Josep Ferrer Llop
Reprodueim el document esmentat (CDC-ERC):

Full de ruta unitari del procés sobiranista  català.

Aquest full de ruta pretén aplegar les organitzacions sobiranistes  que comparteixen l’objectiu que Catalunya iniciï un procés de transició democràtica perquè esdevingui un estat independent si així ho vol la majoria de la ciutadania.

A. Eleccions plebiscitaries

Les eleccions del 27 de setembre, que tindran caràcter plebiscitari, serviran com a mecanisme legal per a conèixer la voluntat del poble català sobre el seu futur polític substituint el referèndum que es va impedir realitzar. D'aquesta manera el resultat serà de lectura fàcil i inequívoca per a tothom, dins i fora de Catalunya, i en permetrà l'exercici del mandat corresponent.

Els programes de les candidatures sobiranistes han de deixar clar, com a punt primer i destacat, que votar-les suposa un pronunciament  favorable a la  independència de Catalunya.

L'eix nacional i social són indestriables; per tant, cal fer una aposta decidida per a la recuperació de l’estat social, especialment en educació, sanitat i pensions, com a drets socials i serveis públics essencials.

És imprescindible expressar una voluntat inequívoca de regeneració democràtica, transparència, retiment de comptes, participació ciutadana i lluita contra la corrupció.

B. Desenvolupament del procés

Elaboració d’un projecte de text constitucional en el termini aproximat de 10 mesos, mitjançant un mecanisme participatiu que permeti aplegar més voluntats al projecte a través d’un procés constituent obert en què hi tinguin participació directa els ciutadans (Convenció Constitucional Catalana) i supeditat a un referèndum posterior.

Creació i posada en funcionament de les estructures necessàries del nou estat: hisenda pròpia, seguretat social, transitorietat legal, acció exterior, transició d’infraestructures estratègiques, serveis socials i de salut, proveïment energètic, seguretat...

Exercici dels actes de sobirania necessaris per a construir el nou país.

Recollint el mandat de les eleccions, declaració sobiranista inicial, com a anunci i inici del procés cap a la proclamació del nou Estat, o República catalana, segons els terminis i condicions explicitats en aquest full de ruta. El procés de transició democràtica no quedaria en cap cas supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions d’aquesta declaració.

El procés de transició nacional cap a la proclamació d'un nou estat o República catalana, que s'iniciarà amb les eleccions del 27 de setembre, culminarà en un període màxim de 18 mesos.

C. Relacions institucionals

Inici de negociacions amb l’Estat espanyol de les noves condicions: repartiment d’actius i passius, relacions entre els nous estats.

Obertura de negociacions amb les instàncies internacionals per al reconeixement  i admissió del nou estat.

Mantenir una actitud expectant respecte l'alternativa d'un referèndum vinculant per part de l'Estat espanyol sobre la independència de Catalunya.

D. Culminació del procés

Al final d'aquest procés se celebrarà un referèndum vinculant sobre el text constitucional que culminarà l’exercici del mandat democràtic a favor de la constitució del nou Estat català. El resultat positiu d'aquest referèndum permetrà la proclamació de la independència.

Elecció del nou Parlament ja en el nou marc constitucional.

A partir d’aquest moment, negociar les noves formes de relació amb l’Estat espanyol i la Unió Europea.

Barcelona, 30 de març de 2015

Convergència Democràtica de Catalunya - Reagrupament Independentista, Josep Rull i Andreu, Rut Carandell i Rieradevall. Esquerra Republicana de Catalunya, Marta Rovira i Vergés. Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell i Lluís. Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Roigé i Rafel, Josep Andreu i Domingo. Òmnium Cultural, Muriel Casals i Couturier.

***

Nuet lamenta que CDC i ERC “empetiteixen” el procés per al dret a decidir pels seus interessos electorals: http://www.euia.cat/pagina.php?idp=9766




No hay comentarios:

Publicar un comentario