El Tribunal Suprem, així com el Constitucional, actua amb un
tarannà dictatorial. De forma inapel·lable revoca voluntats populars, lleis
dels Parlaments i sentències judicials.
La responsabilitat profunda és la de la Constitució de 1978.
En aquesta Constitució rau l'existència de diversos Poders fàctics que limiten,
interpreten i vulneren la voluntat sobirana ciutadana popular. El Rei, les
FFAA, els Tribunals Constitucional i Suprem, la negació de l'existència de
diverses nacions, l'exclusió del Dret a l'autodeterminació, la prohibició a
federar-se i mancomunar-se política i lliurement entre pobles, comunitats i
municipis.
Aquest Tribunals formen part del pacte d'estat entre el PP i
el PSOE, però també amb l'avinentesa de CiU i del PNV. Una ombra pregona per
les llibertats individuals i col·lectives d'expressió, manifestació i
associació.
La llibertat i sobirania que és clam popular de grans magnituds
a Catalunya no pot conviure amb aquests tribunals, aquesta Constitució i aquest
govern del PP amb entesa amb el PSOE en aspectes fonamentals estatals.
La sobirania espanyola i la catalana, ambdues s'han
d'alliberar de les restriccions i negacions de les llibertats democràtiques,
amb un procés de processos constituents, amb els ritmes diversos que la consciencia.
mobilització i organització popular faci adients.
A Catalunya un procés constituent, una ruptura política
constitucional i estatal, significa en primera instància generar sobirania real
i forjar legalitat catalana diferenciada de l'espanyola. Les massives
mobilitzacions d'ençà 2010, amb un crescendo el 2012, 2013 i 2014, inclòs la
insòlita votació participativa (2.400.000) i denúncies del 9 de Novembre de 2014, han de prendre
consciència que CiU forma part de l'entramat del poder constitucional del regne
d'Espanya. Per això "el govern CiU i la dreta aplaudeixen les polítiques repressives"
com denúncia la carta de L'Aurora.
Lamentable que ERC no s'atrevís a plantar la cara del tot a
CiU a la Mesa del Parlament. ERC es va abstenir lligada de mans pel pacte
pressupostari i de país que els porta a fer perillar el procés de la sobirania
i la independència.
L'honor de l'esquerra el va mantenir alt la coalició
ICV-EUiA amb el diputat David Companyon. Indiscutible el suport convençut de la
CUP. I amb satisfacció saludo que ERC s'afegís a ICV-EUiA i a la CUP a
denunciar el destret i nou greuge del Tribunal Suprem.
La FAVB ha pres partit tot seguit: "La sentència que
acaba de pronunciar el Tribunal Suprem, revocant l’absolució dictada per
l’Audiència Nacional i condemnant ara a tres anys de presó vuit de les dinou
persones encausades arran de l’acció de protesta davant del Parlament el 15 de
juny de 2011, pretén ser un “escarment”, una mena de càstig exemplar i un avís
per a navegants. Com més allunyades de la ciutadania i més desacreditades es
veuen les institucions, més veneració i submissió ens exigeixen per la força."
(...)
... "Ara volen la revenja. No ho podem permetre perquè
es tracta de les nostres llibertats. Volem un Parlament que es faci respectar
per la seva lleialtat al poble, i no que es faci témer per la maquinària de
l’Estat espanyol. Absolució de les vuit persones condemnades!"
A la Carta de L'Aurora: Criminalització dels Moviments
Socials. El 15 de juny del 2011 el Parlament de Catalunya es disposava a
aprovar uns pressupostos amb grans retallades socials. Uns milers de
manifestants van envoltar el Parlament en protesta.
En el judici posterior, les vuit persones manifestants #EncausadesParlament van ser absoltes per l'Audiència Nacional, però després del recurs davant del Tribunal Suprem, aquest els ha condemnat a 3 anys de presó.
Una indignitat! Un càstig desproporcionat. Una altra vegada aquest Tribunal Suprem, que va anul·lar la primera convocatòria del 9N perquè el poble català votés, ha pres una decisió impròpia d'un país democràtic, una decisió contra el lliure exercici de les llibertats, del dret a manifestar-se i de la llibertat d'expressió.
Què és més greu, que el Parlament decideixi mesures contra el poble o que aquest exerceixi el seu dret a la protesta?
Aquesta sentència posa a tothom al seu lloc. Al Tribunal Suprem com un executor antidemocràtic. Però també CiU, PSC i PP que al Parlament van decidir presentar el recurs de cassació contra la decisió de l'Audiència Nacional que ara ha permès la condemna del Tribunal Suprem.
Que se sàpiga! Que tothom ho tingui en compte! A la mesa del Parlament ERC es va abstenir i només en David Companyon, diputat d'ICV-EUiA, s’hi va oposar. Que se sàpiga! Sapiguem també que CiU, Ciutadans i el PP han aplaudit la sentència. Que el PSC vol ara rentar-se’n les mans i que ICV-EUiA, ERC i CUP han denunciat la decisió del TS.
Aquest fet és una demostració més, com també ho són els casos de l’Isma i el Dani o d’altres sindicalistes durant les últimes vagues generals, de la necessitat de canviar les coses, que hi hagi una ruptura amb l'actual situació.
Des del govern central s'imposa la Llei Mordassa i el seu Tribunal Suprem criminalitza les protestes i envia a la presó els i les lluitadores. El govern CiU i la dreta aplaudeixen les polítiques repressives, i les retallades socials.
Des de les esquerres cal mobilitzar per canviar les coses. Mobilitzar-se per impedir que els vuit vagin a la presó. Per canviar les coses als ajuntaments el proper mes de maig.
Perquè el poble sigui sobirà i donem passos cap a una república catalana a les eleccions de setembre.
Aquests són els 8 condemnats: José María Vázquez Moreno, José López Cobos, Angela Bergillos, Jordi Raymond, Ciro Morales, Olga Álvarez, Ruben Molina i Carlos Munter. #JoTambeEstavaAlParlament. De la Carta de L'Aurora.
En el judici posterior, les vuit persones manifestants #EncausadesParlament van ser absoltes per l'Audiència Nacional, però després del recurs davant del Tribunal Suprem, aquest els ha condemnat a 3 anys de presó.
Una indignitat! Un càstig desproporcionat. Una altra vegada aquest Tribunal Suprem, que va anul·lar la primera convocatòria del 9N perquè el poble català votés, ha pres una decisió impròpia d'un país democràtic, una decisió contra el lliure exercici de les llibertats, del dret a manifestar-se i de la llibertat d'expressió.
Què és més greu, que el Parlament decideixi mesures contra el poble o que aquest exerceixi el seu dret a la protesta?
Aquesta sentència posa a tothom al seu lloc. Al Tribunal Suprem com un executor antidemocràtic. Però també CiU, PSC i PP que al Parlament van decidir presentar el recurs de cassació contra la decisió de l'Audiència Nacional que ara ha permès la condemna del Tribunal Suprem.
Que se sàpiga! Que tothom ho tingui en compte! A la mesa del Parlament ERC es va abstenir i només en David Companyon, diputat d'ICV-EUiA, s’hi va oposar. Que se sàpiga! Sapiguem també que CiU, Ciutadans i el PP han aplaudit la sentència. Que el PSC vol ara rentar-se’n les mans i que ICV-EUiA, ERC i CUP han denunciat la decisió del TS.
Aquest fet és una demostració més, com també ho són els casos de l’Isma i el Dani o d’altres sindicalistes durant les últimes vagues generals, de la necessitat de canviar les coses, que hi hagi una ruptura amb l'actual situació.
Des del govern central s'imposa la Llei Mordassa i el seu Tribunal Suprem criminalitza les protestes i envia a la presó els i les lluitadores. El govern CiU i la dreta aplaudeixen les polítiques repressives, i les retallades socials.
Des de les esquerres cal mobilitzar per canviar les coses. Mobilitzar-se per impedir que els vuit vagin a la presó. Per canviar les coses als ajuntaments el proper mes de maig.
Perquè el poble sigui sobirà i donem passos cap a una república catalana a les eleccions de setembre.
Aquests són els 8 condemnats: José María Vázquez Moreno, José López Cobos, Angela Bergillos, Jordi Raymond, Ciro Morales, Olga Álvarez, Ruben Molina i Carlos Munter. #JoTambeEstavaAlParlament. De la Carta de L'Aurora.
Enllaços.
No hay comentarios:
Publicar un comentario