17/10/14

El dol per la Consulta 9 N


Fer-se la idea de la magnitud del destret, amb l'engany presidencial a l'acatar la suspensió cautelar del TC, està costant lo seu.
A cop calent, Mas ho aprofita per oferir la ficció del miratge de que aquí seguim endavant amb tots els contratemps. Així, ara farem un procés participatiu amb una consulta placebo el mateix 9 N. Amb aquesta estratagema burlarem l'estat, estalviant-se una obligada ruptura política. Alhora Rajoy por afluixar les imposicions un cop considera l'estat que s'ha neutralitzar l'anomena't monotema o soufflé. Mas és útil al PP sempre que freni la ruptura sobiranista.
Per la mentalitat convergent,CiU és Catalunya i sap el millor per aquest país. Sí a les elits catalanes els hi va bé, sobretot si les seves butxaques poden seguir sucoses, vol dir que el poble ja superarà els sacrificis que calgui que ja els hi explicarem en català.
El nou 9 N és una consulta bufa. Serà el placebo que calmi la bola de foc de la frustració catalana?
De Ferreres.
S'argumenta que un nou fracàs del nou 9 N afectaria el futur del procés sobiranista, així com un èxit catapultaria a Mas a cap del pol dreta autonomista-sobiranista-independentistes. És un fals dilema induït per l'estratègia i els cants de sirena de CiU.
El xoc que es viu fa ulls clucs del fet que la fallida i el fracàs rau en la decisió presidencial de no seguir l'execució pràctica de la incipient sobirania catalana. Ara bé el xoc passarà i el dol s'ha de fer ben fet.
L'alternativa a la Consulta 9 N de la Llei de Consultes, és el procés participatiu 9 N o aquest es un miratge continuador del gran engany convergent al país?
Superar el dol és allunyar l'espectre d'una frustració gegantina que sumeixi a la ciutadania en la decepció. Ara s'ha de passar a establir un nou objectiu polític, un nou lideratge, amb unes noves fites i Full de Ruta.
L'alternativa d'avenç a la Consulta fallida passa per unes eleccions. La condició de que han de ser plebiscitàries és un altre mite que bandeja CiU per aconseguir mantenir-se al capdavant de l'estela institucional governamental. Les plebiscitàries amb llista unitària única, li servirien  a CiU de flotador, xarxa o vestit ignífug, enfront de la caiguda lliure i el cremar-se. CiU amenaça en que el president no convocarà eleccions si no hi ha acord de candidatura.
Tanmateix les eleccions s'obriran camí malgrat tot. Per encarrilar el procés, en una via diferent de la via morta en que l'ha conduit l'estat i CiU, s'ha de superar l'aliança de centre dreta i si més no virar cap a l'esquerra. ERC ha de deixar de dubtar i apostar per una estratègia de ruptura democràtica conseqüent amb una política econòmica industrial i social.
Les noves aliances han de situar-se en un eix independetisme-sobiranisme-federalismeautodeterminista. Val a dir una gran entesa de les esquerres.
Per fer-ho creïble s'ha de notar en primer lloc en un canvi profund de la política econòmica i social, en l'orientació dels Pressupostos de la Generalitat. Pel nou eix i aliances s'ha de girar la vista i teixir acords amb els sindicats i amb les marees socials. Està disposada ERC a fer-ho, o el pànic escènic la mantindrà a les faldes del patriotisme del peix al cove de la trama pujolista CiU?
La frustració, junt a una manca de lideratge per part de les esquerres, és el que podria abocar a donar ales a la dreta més conservadora, reaccionaria i centralista. La responsabilitat de l'ANC i dels partits polític és majúscula.
A les eleccions s'ha d'oferir resposta al clam de sobirania i independència així com a les necessitats socials amb uns Pressupostos que acabin amb les retallades destructores.
La doble necessitat política de les vessants nacional i social són el factor de que no sigui factible una candidatura unitària única. En canvi hi ha possibilitat d'establir uns punts programàtics conjunts a les diferents candidatures o a una entesa de les esquerres. Un dels punts inevitables és el referèndum "per decidir".
És probable que sigui necessari cercar la concreció d'una nova declaració de sobirania efectiva que convoqués i executés el referèndum.
El punt d'inici rau en el clam popular d'aquests quatre anys, traduït en versió parlamentaria en la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya: "La població de Catalunya és objecte polític i jurídic de sobirania".
El desenvolupament d'aquesta sobirania, amb una concreció política i jurídica avinent, és com es podria constituir tot el sistema polític de nova legalitat sobirana català, amb una Generalitat lliure de les servituds i prohibicions autonòmiques. La República catalana entraria per la porta gran d'un procés constituent ciutadà popular.

No hay comentarios:

Publicar un comentario