La pregunta triple d'Iceta “Vol que el Govern català negociï amb les
institucions de l’Estat un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter
nacional de Catalunya, un pacte fiscal solidari i el blindatge de les
competències en llengua i cultura?” és una tercera 3a via després de les de
Duran i Lleida i Alfredo Rubalcaba. Qui dóna més?
Amb aquesta pregunta el poble i la ciutadania catalana no
pot decidir el què vol ser, sinó del què es tracta és de negociar "el
reconeixement" de l'estat, val a dir l'estat espanyol del Regne d'Espanya
i de la Constitució de 1978, que explícitament afirma que només hi ha una sola
nació, l'espanyola, i un únic estat, garantit per la Corona i les Forces
Armades.
Miopia política? Matusseria intel·lectual? Qui s'ha begut
l'enteniment? Els creatius de la pregunta de Miquel Iceta tenen el mèrit de no enrojolar-se
presentant com a un futurible possible quelcom que fa girar la història i las
consciència popular catalana a bastant abans de la fallida renovació de
l'Estatut.
Tant si val que això signifiqui negar el poder exercir el
dret a decidir. El dret a l'autodeterminació forma part dels càstigs eterns de
l' infern dantesc per l'imaginari del socialisme del PSC, arrapat al PSOE i a
la Corona succeïda per Felipe VI.
La població de Catalunya es va expressar meridianament amb
un plebiscit fet de mobilització el 10 de juliol de 2010 -ara farà quatre anys-
per "Som una nació, Nosaltres decidim", l'11 de setembre de 2012 per
"Llibertat, Nou estat d'Europa, Independència" impulsat per
l'Assemblea Nacional Catalana, tot evitant les pressions perquè el lema fora el
"pacte Fiscal", seguint l'11 de setembre de 2013, amb la Via catalana
cap a la independència dels 400 Km i 1.600.000 ànimes entusiastes.
El Parlament de Catalunya va adoptar el 23 de gener de 2013
-fa un any i mig- la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble deCatalunya, on "acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del
dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin
decidir el seu futur polític col·lectiu", mentre s'afirma que "El
poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de
subjecte polític i jurídic sobirà", "Es dialogarà i es negociarà amb
l'Estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat
internacional", "S'utilitzaran tots els marcs legals existents per
fer efectiu l'enfortiment democràtic i l'exercici del dret a decidir".
Aquesta Declaració va resultar aprovada per 85 vots a favor
(CiU, ERC, ICV-EUiA i un diputat de la CUP), 41 en contra (PSC, el PPC i C's) i
2 abstencions (també CUP).
El PSC no vol saber la voluntat del poble de Catalunya, Miquel
Iceta augura que "Amb l'actual pregunta no hi haurà consulta, i ho sap
tothom". El futur líder no es manifesta gens respectuós amb la ciutadania
i afirma a l' entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio': "Saber què
opina Catalunya sobre la doble pregunta actual no m'interessa gens". El
nou líder i profeta ho te ben magra. La Rosa Díez (UPyD) li podria fer una gran
abraçada i acollir-lo entusiasta.
El que tothom sap de cert és que el govern del PP i l'estat
del Regne impediran tant com puguin la consulta, la sobirania catalana i qualssevol
tipus d'independència. El PSOE i el PSC només accepten una consulta que sigui
legal acordada per l'estat, però sobretot que no es pugui escollir sobre cap element
de ruptura democràtica, mentre es carrega les tintes contra la independència.
CiU i altres partits estan temorosos que un procés d'empoderament popular no
comporti disminució dels seus privilegis i poder econòmic.
Hi haurà consulta o no en funció de que es produeixi la
suficient ciutadania mobilitzada per iniciar un procés constituent català de
ruptura democràtica amb el Regne d'Espanya. Els partits derrotistes, catalans i
espanyols, que ja donen per perduda la realització de la consulta, poden quedar al traster de la història sinó es
preocupen de què fer perquè la llibertat de Catalunya ocupi legítima i legalment
l'escenari polític. Això també ho sap tothom, inclòs Iceta.
El qui no som derrotistes defensem Catalunya com a subjecte
polític sobirà i lliure, fent camí cap a una República Catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario