La Pregunta ha esdevingut desdoblada. Obre una doble
oportunitat, a Catalunya i a Espanya. Ara hi ha Pregunta i data per a la
Consulta.
Tanquem un any 2013 involucionista i reaccionari. Retallades
brutals que, com un malson, ens situen a les condicions laborals dels nostres
avis i avies. Les lleis com la de seguretat ciutadana i la del dret a
l'avortament teletransporten a principis dels anys setanta del franquisme
dictatorial.
La única mobilització massiva, potent i popular que està a
l'ofensiva a l'estat espanyol resulta ser la del clam català del som una nació,
volem decidir, constituir un estat nou i el de la Via catalana cap a la
independència.
Aquest fet de la ciutadania ha forçat al conjunt social, als
partits i al Parlament ha definir-se entorn a la llibertat de Catalunya.
Si hi ha una possibilitat política en la perspectiva a curt
i mig termini d'un procés de canvi democràtic a l'estat espanyol, aquesta te
l'epicentre i es propaga des de Catalunya, amb la Consulta i la Pregunta. La
perifèria d'Espanya llança el repte de la sobirania ciutadana, enfrontant-se
amb el govern de l'estat del PP de Rajoy, el suport que li dona el PSOE de
Rubalcaba, així com amb la Constitució de 1978 i la Corona del Regne d'Espanya.
És una oportunitat cabdal que ens cal aprofitar a fons.
La fissura estatal actual l'hem de transformar en fractura i
ruptura ferma a través de les que impulsar processos constituents de la
ciutadania i pobles i nacions. L'oportunitat de que esdevinguin constituents
significa que si aconseguim implicar-hi la ciutadania majoritària, la gent
treballadora amb la consciència social i sindical, es por transformar un avenç
democràtic en un gran impuls per un canvi total d'òptica en l'orientació de les
polítiques socials, laborals i econòmiques.
Qui te més a perdre són els poders econòmics i estatals,
espanyols i catalans. Qui pot guanyar-hi és la ciutadania espanyola i catalana,
estructurada com democràtica i lliurament estableixin.
Qui encara s'arrapa a la Constitució de 1978 i a l'estat
actual espanyol no te capacitat d'orquestrar una política democràtica
d'esquerres ni un canvi cabdal a les polítiques econòmiques retalladores.
La força necessària rau o en l'estat i govern estructurat en
el bipartidisme entre el PP i el PSOE, o en una mobilització massiva
rupturista, de tall revolucionari pel que fa a la forma d'estat, inclosa
l'expectativa d'enviar la Monarquia al traster de la història i aconseguir una
sobirania republicana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario