24/10/13

Sobirania catalana, independència i federativitat


L'aspiració de llibertat de Catalunya ha quedat situada a l'imaginari de la consciència popular en el concepte simbòlic de la Independència. La mobilització de dimensions inaudites i d'organització genuïna s'ha focalitzat en el "cap a la independència", amb les opcions polítiques de Consulta i Nou estat dins Europa.
La Sectorial de treballadors/es per la independència de l'ANC va establir com a repte, al seu Manifest de l'1 de Maig, la República Catalana, lliure, democràtica, social, laica i federativa.
La crisi econòmica què colpeix durament el teixit industrial, de la construcció i comercial, s'ha combinat amb la fallida de l'estat de les Autonomies. La reacció popular ha cristal·litzat de forma més massiva en l'aspecte democràtic nacional català, fins i tot amb una il·lusió entorn a poder decidir i la Independència com a fenomen que ho podria resoldre tot. Es pot fer la lectura que dins la ciutadania mobilitzada ha fet fortuna, i s'ha assentat com hegemònica, la idea que és a partir d'un procés d'empoderament i de sobirania democràtica catalana que es pot enfocar des d'un altre nou escenari polític el factor cabdal social.
En aquesta tessitura convé posar-se a fons a atorgar un contingut social al procés democràtic de ruptura política amb l'estat del regne d'Espanya i de la Constitució de 1978.
Les reserves, el menysteniment i les opcions contrària al moviment popular de la Via Catalana i l'ANC, perjudica la possibilitat de que el moviment democràtic existent evolucioni amb una vessat social, que posi a la picota les polítiques retalladores i neoliberals del govern català amb CiU i del govern espanyol amb el PP.
Les posicions polítiques que confien i defensen la federalització de l'estat espanyol van per un carreró sense sortida, hostatges de les diverses varietats unionistes, de tall centralista o federalista.
El federalisme està en hores molt baixes, disgregant-se per moments i polaritzant-se entre la mobilització per la ruptura amb la sobirania nacional i la negativa total vers cap flexibilitat federalitzadora per part de l'etat i el govern espanyol.
Avui en dia el federalisme conseqüent i coherent ha de defensar el dret a la separació i la mobilització per la Independència de Catalunya, és la via actual per aconseguir la sobirania ciutadana com a poble. Aquest pas de ruptura democràtica esdevé gairebé inevitable. En cas de frustrar-lo i de derrota del moviment popular, qui en te més probabilitats de sortir-ne guanyant seria la reacció més cavernícola. Els grans poders econòmics catalans tampoc volen la independència impulsada des d'una mobilització popular.
L'estat espanyol amb la Monarquia ni es federal ni es federalitzarà. La Corona borbònica és de la nació espanyola, única i indivisible amb el Rei com a cap d'estat garant de la unitat amb les Forces Armades, si més no això és el que estableix la Constitució de 1978.
La Independència és una ruptura necessària per Catalunya, ans no és quelcom suficient, doncs l'economia, els poders econòmics  la crisi, la interrelació profunda entre la classe treballadora arreu de l'estat posa el factor social i del treball com a cabdal i unificador dins l'estat.
La necessitat social segueix al minut següent de constituir-se com a nació sobirana. Convocar i organitzar la Consulta és un primer acte de sobirania. Sigui amb la decisió de separar-se com a concreció de la independència o alguna de les altres variants. El següent pas seria com s'estructura Catalunya i quines relacions estableix amb els altres pobles i estats. Queda descartada un escenari d'autarquia econòmica, si més no ningú el proposa ni contempla.
Una independència de Catalunya donaria un cop mortal a l'estat espanyol tal qual el coneixem. En aquest cas afeblir l'estat pot enfortir la unitat i força treballadora davant de la casta de grans propietaris de les finances i dels poders econòmics.
El repte és el d'obrir un procés constituent democràtic i social. Un procés republicà i sobirà. Ens cal un sobiranisme federatiu que combini el clam de llibertat i independència amb el contingut social.

No hay comentarios:

Publicar un comentario