30/8/13

Nablus: si les parets poguéssin parlar...

Dia 11: "Nablus: si les parets poguéssin parlar..."
Quan diem camp de refugiats ens sol venir al cap una zona amb tot de tendes de campanya, però no és així. Els i les refugiades a Palestina porten 65 anys expulsades de la seva terra, i després de tant de temps s'han construït cases. Això sí, la zona és tant petita per tanta gent que viuen moltíssimes persones per cada pis i no existeix el concepte de la intimitat. El guia ens ha explicat que els carrers són tan estrets que quan mor algú i volen treure el seu cos per enterrar-lo, l'han de pujar fins als sostres i transportar-lo des d'allà ja que sinó no hi cap. El camp de Balata és el camp de refugiats més gran de tota Cisjordània.
Nablus és famosa per la seva producció de sabons d'oli d'oliva i hem tingut la sort de poder visitar la fàbrica més antiga que produeix aquest tipus de sabons. Amb les dificultats que posa Israel a Palestina per a que pugui exportar els seus productes, la venta de productes tan tradicionals palestins com aquest es veu limitada en el comerç internacional. "Israel doesn't give Palestine the slightest chance".
Dimarts, 27 d'agost de 2013.

P.D.: Ahir ens vam llevar amb la trista notícia de la mort de tres palestins. Deixem a continuació un enllaç on s'expliquen breument els fets. Quines negociacions de pau es podran dur a terme mentre que Israel segueix assassinant?
http://www.rtve.es/noticias/20130826/menos-tres-palestinos-muertos-disparos-israelies-campo-kalandia/743404.shtml

No hay comentarios:

Publicar un comentario