Checkpoint per anar a Jerusalem

Cada dia ens llevem més d’hora!

Avui a les 6.30 ja ens sonava el despertador. Després d’esmorzar hem anat en bus durant 20 minuts, de seguida ja hem hagut de baixar per creuar un checkpoint. Aquest era enorme, de fet estava senyalat com una terminal, com si fós un aeroport. 

Hem creuat quatre detectors de metall. Altra vegada també hem viscut les diferències entre com se’ns tracta a nosaltres i com es tracta als palestins: a nosaltres ni se’ns mirava el passaport pràcticament i a ells se’ls hi escaneja la ditada dactil·lar i han d’ensenyar el seu permís.

El moment més delicat que hem viscut avui ha sigut quan hem visitat a una família que des de fa tres anys tenen mitja casa ocupada per colons que els insulten a diari i els dificulten la vida. No només ells (12 persones) han de viure en una meitat de la casa sinó que els seus fills van ser detinguts i han hagut de pagar grans fiances (més de 30.000 € en total) per a poder seguir vivint on viuen. Com que tota la policia és israeliana, a Jerusalem, els palestins no tenen on anar davant d’aquestes injustícies, i a sobre, normalment aquesta, empitjora i desiguala encara més les situacions. Tot i així, és admirable veure amb la força que es mantenen les famílies en aquests estats i el coratge que mostren davant les dures situacions.

Veure crònica complerta de la Brigada Pau Sempre.