La situació que CiU sigui qui encara representi el fet
nacional català genera molta confusió entre l'esquerra treballadora. Foragitar,
de la bandera nacional catalana, el lideratge de CiU i la política d'explotació
i retallades de la classe dominant, ha de ser un doble procés, constituent, que
combini en ritmes socials i polítics diferents la mobilització contra les
retallades i la supeditació a les mesures econòmiques del gran capital i
finances europees -Brussel·les, BCE, Merkel-, amb la resolució positiva de la
demanda i anhel nacional popular de llibertat, independència i nou estat
d'Europa. La clau està en formar part del moviment popular nacional que reclama
som una nació i nosaltres decidim.
Així ho entén EUiA, en la declaració del passat dissabte, situant
l'execució de la consulta, l'aliança i la mobilització com els elements cabdals
de les llibertats i la sobirania catalana:
"EUiA defensa que el poble de Catalunya és un subjecte
polític sobirà, denuncia la suspensió per part del TC de la declaració de
sobirania, i es pronuncia per definir i executar la consulta pel dret
a decidir. (...) EUiA crida a la societat civil a mobilitzar-se i
a defensar també al carrer l’exercici del lliure dret a decidir del
poble de Catalunya. EUiA seguirà treballant per trobar i crear espais
de confluència social i política entre federalistes, sobiranistes i
independentistes, així com fomentant el diàleg i els projectes compartits amb
d’altres pobles de l’Estat i d’Europa".
El PSUC viu també aporta la seva contribució al debat i a la
proposta política:
"Resolució del PSUC Viu. Contra la decisió del Tribunal
Constitucional de suspendre la resolució del Parlament pel dret a decidir. El
PSUC Viu rebutja la decisió del Tribunal Constitucional en què es suspèn la
resolució política pel dret a decidir aprovada pel Parlament de Catalunya, tot
i que el nostre Partit va ésser particularment crític amb part del seu
contingut i sobretot amb la seva oportunitat. Això representa un atemptat molt
greu contra els drets democràtics del poble de Catalunya i per tant contra el
seu dret a l'autodeterminació.
Aquesta sentència posa de manifest que cal més que mai una
superació profunda i radical de l'actual Constitució també en aquest terreny.
L'organització territorial de l'Estat derivada de la transició ja no serveix
pel moment actual. El reconeixement del dret a decidir ha de ser un dels eixos
dels processos constituents a Catalunya i al conjunt d'Espanya. (...)
El PSUC Viu, junt amb el seu partit germà, el PCE, aposta
per una nova Constitució que estableixi un Estat republicà, federal i
plurinacional que contempli el reconeixement del dret a l'autodeterminació dels
pobles.
Una tercera república expressió d’una democràcia avançada
que superi el model econòmic vigent i doni plena garantia als drets humans i
socials.
El PSUC Viu participarà a totes les mobilitzacions i
iniciatives que reivindiquin el dret a decidir sense exclusions de tot el poble
de Catalunya, i fa una crida a totes les forces realment democràtiques per a construir
un model de país amb un ple reconeixement dels drets humans i amb una sobirania
econòmica plena front als poders financers, ja siguin catalans, espanyols o internacionals.
(...). 13 de Maig de 2013".
Pel que es copsa a la consciència i la mobilització, fins i
tot en la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, els processos
encara tenen ritmes molt diferents dins les diferents nacions i pobles
existents a l'estat espanyol. A l'estat el desprestigi de la Monarquia i el que
representa la constitució encara no ha assolit un nivell de moviment massiu
popular. En canvi a Catalunya les multitudinàries mobilitzacions del 2010 i
2012 han donat un tomb a la consciència ciutadana nacional catalana. La sobirania
de Catalunya es percep per molts segments socials com una necessitat ineludible
i vital del país enfront de la crisi i "l'Espanya ens roba", per molt que això sigui un altre dels mites
fomentats per les classes dominant catalana i l'espanyola.
El xoc de sobiranies seria millor resoldre'l amb un acord
polític entre les parts amb les reformes constitucionals pertinents. Però no hi
ha cap element que permeti considerar aquesta hipòtesi com més probable que la idea de l'imaginari col·lectiu que s'encamina
a una ruptura per la via de la secessió, la independència, i fer les acords
necessaris entre estats després.
Per això ens cal posar junt amb les propostes de models
estatals la decisiva referència a que segui la Consulta la que estableixi el
que la ciutadania decideix.
En el panorama actual d'un estat amb monarquia, en bipartidisme,
i atac social frontal contra la població per part de l'estat i de les
autonomies, la defensa d'un estat i d'una república federal, la tercerare pública, ha d'anar acompanyada per ser creïble d'altres opcions de repúbliques que permetin
l'aliança entre federalistes, autonomistes, sobiranistes i independentistes, és
a dir de les perspectives de federació d'estats, de confederació i també de cap
relació. Si no es vol córrer el risc d'esberlar la unitat del concepte i
realitat d'un sol poble s'ha de garantir el dret a la independència de
Catalunya.
Uns processos constituents català, espanyol, basc i gallec,
només podran confluir i ser aliats en el cas de que hi hagi un respecte complert
per les diferents estructuracions estatals en funció de la voluntat de cada
poble. Com més radical sigui el dret a ser sobirans i lliures i a formar un
estat per part de cada nació, més assequible serà després cercar les relacions
estatals adients a la majoria popular.
La població treballadora de Catalunya i d'Espanya en sortirà
guanyant si a l'actual xoc d'identitats i sobiranies se'l substitueix per aliances
entre sobiranies diferents des de la legitimitat de cada nació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario