L'enfocament de Pere Navarro, secretari general del PSC, de la seva direcció i del Grup parlamentari socialista, aboquen al PSC a la minorització política. Algunes dirigents del PSC han anomenat que el vot NO a la declaració de sobirania els fa anar per la pendent de la marginalització.
L'anima catalana i l'espanyola, compartida i aplegada en el
PSC, ha sofert una fractura inèdita a la seva història. La decisió política del
vot NO, es un fet polític contra la realització de la consulta. Els raonaments aportats
de tipus jurídic, queden resumits en que s'ha d'actuar segons la legalitat
vigent; és a dir, amb una normativa constitucional que nega la possibilitat de
que la població decideixi sobre aquests aspectes polítics.
El problema no és la concepció de sobirania. El problema no
rau, en el cas que tractem, ni en que ho pugui liderar CiU. El fons de
l'assumpte és que no es vol, per tant es nega en els fets -malgrat defensar un
abstracte dret a l'autodeterminació- la mateixa possibilitat de que la població
decideixi una relació diferent amb l'actual estat i constitució, i amb la
monarquia. Per diferent vull dir moltes variants, entre la unitat més
centralista de l'estat, a les relacions federalistes, fins a la separació.
Les raons jurídiques, filosòfiques i morals versades sobre
el concepte de sobirania, són cortines de fum per evitar el diagnòstic que ha
fent la mobilització i la consciència popular. La llibertat sobirana espanyola
(de fet poc sobirana en la mesura que no és republicana) ha entrat en col·lisió
amb l'aspiració de llibertat sobirana catalana, que no vol seguir essent
limitada i subordinada a l'espanyola. Com és que prohoms, ments molt honroses i
clarividents republicanes de persones lluitadores compromeses en lo social, es
converteixen en acèrrimes defensores de la iuris i la legalitat constitucional
estatal monàrquica?
És ben palès que la unitat estatal i monàrquica és quelcom
essencial del poder dominant espanyol; la monarquia, el exèrcit i la Constitució
n'és garant per l'ordre esmentat d'aquesta realitat política.
Pere Navarro no ha aconseguit un consens mínim, o la
flexibilitat pel vot en consciència que permetés aflorar la diversitat nacional,
condemnant a un greuge majúscul a les components de sentiments catalans i
espanyols. El líder socialista s'inhabilita al bloquejar la capacitat de cohabitació.
Catalunya entra en una nova etapa i el PSC també.
El PSC haurà d'escollir entre el dilema de si vol reduir-se a un partit
social-espanyol a Catalunya, amb la divisió de la representació de la base
socials treballadora que això comporta, o ser ferment d'unitat social
treballadora contribuint a un front o entesa àmplia per batre l'hegemonia
política de la dreta neoliberal catalana amb CiU i el PP.
El federalisme asimètric nominal del PSOE, basat en la
concepció d'un federalisme d'obligada unió, és una posició política destructiva
pel PSC i per a la construcció d'alternativa d'esquerres. La representació
social i política treballadora catalana només pot fer camí basada en la
llibertat sobirana per la voluntat popular a Catalunya. Ara caminar és fer laconsulta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario