La CUP al Parlament?

David Fernández.

La Candidatura d'Unitat popular (CUP) ha fet un intens procés assembleari per completar el procés d'estructuració nacional amb la participació a les eleccions al Parlament #25N.

En pocs dies, poc més de dues setmanes, els ha permès desenvolupar un debat ampli a casals i a les bases locals. Han obert de bat a bat les portes a la passió i motivació d'abstencionistes i partidaris de la participació. La conclusió assembleària posa la CUP a l'escenari electoral.

La CUP ocupa en el territori un espai jove, rebel, compromès en les mil i una lluita socials, veïnals, amb un procés creixent en la representació municipalista -un centenar de regidories- des de la vessant de la llibertat i emancipació catalana, amb ideologia independentista. En tant que projecte emergent d'esquerres i independentista, els punts forts són la novetat, joventut, renovació al territori, la radicalitat assembleària de moviment proper a tot allò què es mou. Les febleses estan en la manca d'arrels en el moviment treballador sindicalista a les empreses, la poca homogeneïtat en les perspectives polítiques a Catalunya, estatal i europea.

La participació de la CUP a les eleccions al Parlament permetrà clarificar l'espai de les opcions de l'esquerra independentista. És una decisió positiva que pot incrementar la consciència política del jovent. La CUP haurà de cercar el seu espai de representació política entre l'abstenció, SI, ERC i delimitar-se de CiU.

En el comunicat conjunt de juliol d'EUiA i la CUP ens plantejàvem:

* Confluïm en que la població i la ciutadania de Catalunya i dels Països Catalans, exercint el dret a l'autodeterminació, pugui decidir sobre la forma d'estat, el tipus de relació amb l'estat espanyol i Europa, entre les opcions democràtiques: d'independència, federalisme o autonomisme.

* L'aspiració popular de llibertat catalana no la representa CiU, ni qui fa polítiques contra la població. El camí de la llibertat l'ha de cercar i fer el poble català. La llibertat de Catalunya és social de la seva població i nacional de país, s'ha de poder decidir en una consulta vinculant.

* Ambdues organitzacions acordem establir un marc de relacions estables per col·laborar i intercanviar experiències. 9 de juliol de 2012

Això és plenament vigent. Les eleccions han obert un parèntesi obligat, doncs les coincidències i acords entre EUiA i la CUP formen part d'un procés d'alt vol i llarga durada. Cal fer esment al lema quinzemaigista "Anem a poc a poc perquè anem lluny".

Una coalició ICV-EUiA enfortida per un progrés d'EUiA al Parlament, afermaria aquest plantejament de confluència per un nou espai. Una CUP al Parlament podria donar un impuls a l'aliança o front basat en el dret a l'autodeterminació.

David Fernández, Georgina Rieradevall, Quim Arrufat, Lluc Salelllas, Jordi Martí Font, Antonieta Jarne, us desitjo èxit en aquest repte.

Joan Miquel Mena.

El meu vot serà amb plena convicció per EUiA i la coalició ICV-EUiA. Perquè entre les altres persones, en Joan Miquel Mena, la Lorena Vicioso, en David Companyon i l'Adriana Sabaté siguin electes diputats/des. Ara bé, en l'actual panorama social de mobilització contra les redallades de CiU i PP, i de consulta sobre la independència i l'estat, el vot a vosaltres també pot ser profitós, si aconsegueix representació parlamentària.

Som en la lluita per una esquerra catalana que enfoqui la fita d'una república catalana lliure i social, en lliure relació amb els altres pobles, nacions i estats europeus i ibèrics.