5/10/10

Vaga i organització treballadora

La mobilització treballadora que ha representat la vaga és un element positiu d'èxit què canvia una situació sindical i política on els sindicats pressionaven al govern perquè limités o compensés les imposicions econòmiques més brutals de la dreta patronal, financera i multinacional burgesa. La Vaga, a l'obtenir un bon seguiment, ha comportat un tipus d'organització als sindicats què és una escola de lluita i on progressa una consciència de la manera d'aconseguir les coses molt diferent de com es negociava i pactava fins ara. L'acció unitària, en la convocatòria, en les propostes bàsiques, i en la col·laboració entre sindicalistes de diferents sindicats, també permet una visió diferent del què és la força treballadora. La preparació de l'aturada, ha fet prendre consciència de que era la pròpia gent treballadora qui havia de decidir amb convicció de que es tractava de fer la mobilització, per tant calia debat, decisions, assemblees, i piquets. La Vaga ha fet palès una profunda fractura entre la base social i votant socialista amb el govern de Zapatero i la seves polítiques de reforma laboral. Milions i milions de la gent treballadora han actuat com a classe i s'han enfrontat al govern, sense acceptar què el que feia Zapatero imposat pels poderosos autòctons i internacionals fos l'únic que es podia fer. El 29 de setembre amb el "sobren raons" i "jo hi vaig" és la manera en que la classe treballadora a l'estat ha posat sobre la taula unes propostes sindicals de política econòmica diferent a les que imposen els poders econòmics que han provocat la crisis.

La crisis econòmica ho està trastocant tot. La irrupció de les propostes treballadora de la ma de la mobilització sindicalista canvia també el panorama per un enfocament treballador i d'esquerres sobre la crisis i les mesures a emprar.

Els sindicats són la columna vertebral de la mobilització i l'organització treballadora. Els sindicats tenen una força que no te una esquerra política molt afeblida, dividida i disgregada.

El terreny dels sindicalisme és l'empresa i les condicions laborals. Tanmateix avui en dia la lluita i la proposta política no disposa d'organització, ni de representació mínima per a poder complementar i compenetrar-se amb el sindicalisme per formular i imposar les propostes polítiques treballadores que convinguin contra la crisis i davant les polítiques que imposa la dreta. Hem de plantejant-se que s'ha d'omplir aquesta deficiència en l'organització política. El sindicalisme s'haurà d'implicar d'una manera o altra en la construcció d'un referent polític de la classe treballadora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario