"El què és important es la mobilització social i deixar l'actuació parlamentària com un front més del moviment", es diu per EUiA. "Fixar-se massa amb el què fan els i les parlamentàries és parlamentarisme". "La relació de forces i la lluita de classes es juga al carrer i a les empreses i no al Parlament". "El grup parlamentari és tan petit, i els d'EUiA, dues persones, tan mini, què entretenir-s'hi ...". "El govern és tant important, que faci el que faci, fins i tot donar estopa a la seva base social treballadora s'ha de donar-li suport perquè no entri la dreta, CiU, o no es posi d'acord amb CiU directament". "som en contra però no estem disposats a demanar que la coalició no voti un decret què permeti passar el decret Zapatero".
Algú pot pensar que qui diu això s'ha begut l'enteniment. Doncs no, són gent ben responsable i que consideren que d'aquesta manera s'impedeix que la dreta guanyi. Fins i tot són sindicalistes que al canviar el barret de sindicalista a polític consideren que també poden canviar el sentit del contingut del seu vot. Pel què es veu un pot votar contra el decret i la mobilització sindical per aturar-lo al sindicat (cosa lloable i necessària què els honora) i els mateixos poden defensar i votar a l'organització política que s'ha de recolzar el decret (el de 640 KM de diferència) en el Parlament. Un pot estar en contra el decret i votar-lo a favor! serà per raons celestials, doncs les terrenals de la gent treballadora van per un altre camí, en el cas sindical per la Vaga general contraria al que s'ha recolzat i permès amb el vot. Kafka port tornar a néixer i el surrealisme gaudir per copsar aquestes esquerres parlamentaristes. Costa entendre-ho, o potser és inintel·ligible, o un te una formació política i ètica molt diferent. L'esperpent polític el defensen i propaguen precisament el corrent majoritari a EUiA del que, curiosament, formen part tots i totes les electes més rellevants, diputat, diputada i senador. Una pluralitat molt endogàmica i abaix el parlamentarisme! El terror a la travessa del desert de l'extraparlamentarisme fa estralls, cosa per altra banda que ningú vol, però que sembla que amb els errors greus parlamentaris hi som més a frec.
Què els explicaran les i els diputats als sindicats? Què explicaran els i les sindicalistes als companys d'executiva? Ja no esmento a les eleccions.
On queda la pota mobilitzadora social quan patina a fons del precipici la pota institucional?
El vot a favor de les mesures és un error polític de primera magnitud... com s'arranjarà aquest detret?
Perquè donar arguments a les posicions extraparlamentàries i al jovent anti-partit, i fomentar desorientació al sindicalisme, amb un vot a favor del govern i de la tendència hegemònica del govern que ens talla les ales i l'herba sota els peus de la construcció d'alternativa política i de projecte?
Quina tendència mobilitzadora social, sindicalista, i política es pot sentir representada per aquest vot parlamentari contra el nivell de vida i laboral de la classe treballadora?
Per seguir debats i diàlegs:
http://klareto.blogspot.com/2010/06/critica-autocritica-i-unitat-de-les.html
http://francescms.blogspot.com/2010/06/veritats-i-realitat.htmlhttp://francescms.blogspot.com/2010/06/diputadosas-votan-si-al-decreto-de-los.html
http://francescms.blogspot.com/2010/06/lleialtats.html
http://francescms.blogspot.com/2010/06/derrotismo-de-oasis-catalan.html
http://francescms.blogspot.com/2010/06/intolerables-mesures-del-govern.html
Foto de Erik Johansson
No hay comentarios:
Publicar un comentario