13/5/10

Unitat i mobilització contra el "Zapatazo"

Un allau de declaracions tenen el punt comú dels tambors de guerra contra els causants de la crisis, i enfront d'aquest govern PSOE d'on el taranà i el "no me falles" de'n Zapatero s'ha begut l'enteniment. UGT i CCOO han convocat una aturada general a l'administració pública, un primer pas cap una vaga general com les gregues. IU, ICV, l'extrema esquerra, els grups anticapitalistes, hom ha picat i repicat al mateix clau.

Adjunto una de les declaracions

UNITAT I MOBILITZACIÓ CONTRA EL PLA DE AUSTERITAT NEOLIBERAL DE ZAPATERO

Mesures contra els causants de la crisi

El President Zapatero acaba d'anunciar al Congrés dels Diputats un nou Pla d'Austeritat neoliberal l'objectiu declarat del qual és tornar la confiança als mercats de deute públic. S'ha rendit davant la pressió dels especuladors financers, l'FMI i d'Obama. Per a això proposen noves mesures de retallada de la despesa pública per un total de 15.000 milions d'euros, l’1,5% del PIB, que impliquen la reducció d'un 5% del salari dels treballadors del sector públic, la congelació de les pensions, l'enduriment del règim transitori de les jubilacions, l'anul·lació del xec nadó, la fi de la retroactivitat de les prestacions de la Llei de Dependència, la retallada en 6.000 milions de les inversions en infraestructures i de 1.500 milions més a les administracions autonòmiques i locals.

Aquestes mesures suposen el trencament unilateral del Conveni col·lectiu de les Administracions Públiques, signat fa escassament uns mesos, dels acords parlamentaris en els pressupostos del 2010 sobre la Llei de Dependència i de la Llei que assegurava des de fa 25 anys la capacitat adquisitiva de les pensions.

Es tracta d'un atac neoliberal sense precedents contra els drets dels treballadors i les treballadores. Zapatero només pren mesures contra la gent treballadora, així es distancia i aixafa la seva base social.

Aquest Pla d'Austeritat se suma al ja anunciat el gener d'aquest any i s'inscriu en la mateixa lògica de sacrificar els treballadors i la despesa social al manteniment dels interessos dels especuladors i els empresaris. Quan més durs són els efectes de la crisi econòmica, amb un 20% d'atur i 4,5 milions de desocupats, que ha elevat la taxa de pobresa al 20%, es retiren de cop, en menys de sis mesos, els estímuls econòmics anticíclics. Com a resposta a aquestes mesures, la borsa de Madrid ha experimentat una de les majors pujades en la seva història.

Zapatero no ha anunciat ni una sola mesura d'augment dels impostos sobre els guanys i els beneficis de capital, sobre els moviments especulatius o sobre els patrimonis milionaris.

Aquesta acceleració del Pla de Austeritat agreuja els efectes recessius, com el mateix president del govern ha hagut de reconèixer. Que la reducció del dèficit fiscal s'hagi de fer en la seva major part en un any i mig en lloc de fer-ho en tres, com s'havia previst a finals de gener, demostra fins a quin punt aquestes mesures neoliberals de retallada de la despesa pública en 50.000 milions d'euros, 5% del PIB, fan el Govern espanyol del PSOE de Zapatero ostatge dels mercats especulatius i de la dreta neoliberal que governa majoritàriament a la Unió Europea, en els seus estats membres i en la Comissió de Brussel·les. Però com ha passat des del mes de gener, no serviran per satisfer els especuladors, sinó que amb les transferències de fons públics que se'ls ofereixen a canvi de res en el mercat del deute, només esperonen atacs encara més durs contra el deute públic i l'euro.

Resulta profundament immoral i escandalós que la Unió Europea anomeni "pla de rescat i consolidació de l'euro" a la compra massiva de bons del deute en els mercats secundaris per part del Banc Central Europeu, amb diners públics, en lloc d'adquirir aquests bons directament als bancs centrals dels estats membres. S'està així finançant i repartint beneficis als especuladors en lloc d'estabilitzar el deute públic. S'està ajudant a preparar un atac especulatiu massiu contra l'euro, en nom de la seva estabilitat.

La Unió Europea i el Govern del PSOE de Zapatero són avui instruments de polítiques neoliberals al servei dels especuladors i el capital i contra els interessos de la majoria de la població. Aquest govern cava seva pròpia tomba. Només es pot confiar en la mobilització per aconseguir polítiques i alternatives governamentals d'esquerres.

És fonamental resistir des de la unitat i la mobilització aquestes mesures d'austeritat, que lluny de contribuir al creixement i l'estabilitat només serveixen per prolongar la crisi, l'atur i l'especulació.

Avui la solidaritat amb Grècia, dessagnada per un pla neoliberal encara més dur, s'uneix amb la lluita a l'Estat espanyol, és la mobilització unitària pels interessos de tots els treballadors europeus, començant pels de l'Estat espanyol. L'atac financer a Grècia i la seva gent treballadora va també contra els interessos de la classe treballadora a tot Europa. Després de Grècia en el punt de mira estan Portugal i Espanya.

La Confederació Europea de Sindicats (CES), les principals organitzacions sindicals de classe, començant per UGT i CCOO i el conjunt del moviment sindical, han denunciat que el govern ha trencat el pacte social; són les organitzacions treballadores que poden respondre amb una mobilització de tots els delegats i delegades, de tota l'afiliació en unitat sindical arribant a la gent treballadora de les empreses per exigir una política econòmica per sortir de la crisi i per a la creació d'ocupació, una política fiscal progressista que faci que els que obtenen beneficis extraordinaris, com el BBVA i el Banc de Santander, contribueixin a mantenir la despesa pública, perquè es mantingui la despesa social i la xarxa de protecció social als aturats i als que estan caient per sota del llindar de la pobresa.

Aquesta mobilització, des de les fàbriques, les administracions i els barris, necessita coordinar i preparar una resposta massiva que comenci per la vaga general de les administracions públiques en defensa del seu conveni col·lectiu. Que creï les condicions, si el Govern Zapatero no rectifica, per a una vaga general intersectorial. Perquè les pressions de la dreta neoliberal i els especuladors han trencat ja des de dins la coherència i la legitimitat del Govern Zapatero i l'única defensa que els queda als treballadors és la seva pròpia mobilització.

En aquest sentit, cridem a la defensa del conveni col·lectiu de les administracions públiques, de la capacitat adquisitiva i els llocs de treball dels treballadors i treballadors del sector públic. És també essencial mantenir la capacitat adquisitiva de les pensions, per evitar que centenars de milers de persones caiguin en la pobresa. Que es mantingui i incrementi la inversió pública, que és la millor mesura econòmica per lluitar contra l'atur.

Aquesta resposta immediata ha de permetre preparar lluites més ambicioses que posin en qüestió la lògica neoliberal del Pla de Austeritat de Zapatero i la Unió Europea. Des de l'Estat espanyol i Europa es tracta de preparar una àmplia mobilització de la classe treballadora. Les propostes d'Esquerra Unida, d'ICV, de les tendències anticapitalistes, són clares i concretes, van pel mateix camí: per una reforma fiscal progressista en la mitjana de la UE "en què pagui qui més té", impostos a les grans fortunes, restaurar l'Impost del Patrimoni, derogar les rebaixes fiscals de les societats patrimonials d'inversió (les SICAV, que només tributen l’1%), per la regulació i taxació dels mercats per financers, per una gestió unificada del deute públic europeu a través d'un BCE al servei del creixement econòmic i els ciutadans europeus i no dels especuladors i dels governs neoliberals. Mesures per reduir el frau fiscal i l'economia submergida. Invertir en l'adquisició d'habitatges a preu de cost per constituir un parc públic d'habitatges de lloguer (no superior al 30% dels ingressos dels llogaters). Suspensió dels processos d'execució del desnonament per l'impagament d'hipoteques de gent treballadora aturada. IVA superreduït en el cas d'aliments de primera necessitat. Retallada de la despesa militar a l'Afganistan.

Ha arribat el moment de deixar de banda les vacil·lacions i defensar els treballadors i les treballadores, la gent aturada, la pobra i la jubilada. Cal fer-ho de manera unitària i organitzada, des dels sindicats de classe, des de les coordinadores intersectorials, les assemblees i els comitès de fàbrica, des de tots els sectors de l'esquerra. Cal unir a tothom contra aquest atac neoliberal sense precedents. Ens hi juguem molt. Zapatero, malgrat les seves promeses, ha fallat. La direcció del PSOE desnona l’esquerra. Rajoy i el PP (o CiU) no són una alternativa vàlida, ja que accentuarien les disposicions neoliberals i privatitzadores. No podem fallar nosaltres. La mobilització treballadora és el camí i el mitjà per les altres polítiques amb alternativa governamental d'esquerres que apliquin ajustos a les grans fortunes, empreses multinacionals i bancs.

Preparem des de les empreses les condicions d'unitat i mobilització per a una vaga general.

De L'AURORA-POR.

No hay comentarios:

Publicar un comentario