Projecte de país

El tripartit ha tronat, serà per parir un ratolí o per eixamplar les vies d'aigua que l'amenacen?

L'alternativa emergent que establirà "el projecte integral de país", als mitjans i a la desmoralització dels consellers i els seus partits, es configura amb una entesa tàcita CiU i PP, amb el vell i ranci pal de paller convergent de la burgesia catalana, prou disposada a pactar ara amb el govern espanyol del PSOE Zapatero, i si s'escau després amb un del PP. La fórmula socialvergent perd volada. L'orientació de nova majoria d'esquerres per assegurar aplicar polítiques d'esquerres és la que convé, però encara és sobretot una proposta desig. La defensa a ultrança del tripartit ens situa a la defensiva doncs és palès que per una alternativa a l'esquerra en les polítiques ens cal un canvi profund respecte a les polítiques continuistes i pactistes amb CiU.

“Catalunya està fatigada del tripartit”. “El govern fa temps que va renunciar a un projecte integral de país”, ”el tripartit, versió 1.2, ja no te vigència política més enllà del seu mandat actual”. Potser per acabar-ho d'adobar, i malgrat els retractaments, el conseller d'educació Ernest Maragall ha esmentat a "El matí de Catalunya Ràdio" que la seva voluntat era ressaltar la distància que hi ha entre l'obra de govern i la percepció que en tenen els ciutadans de Catalunya.

Sí o sí?

El govern montillista, amb els afegitons tripartidistes, ho fa tot la mar de bé. Fins i tot els pactes nacionals de país d'educació, habitatge, finançament i altres, el mirar-se el melic sense promoure moviment davant el procés greu de desindustrialització i de colpiment de la crisis, o pataleja amb declaracions d'impotència parlamentària pel segrest de l'Estatut al Constitucional espanyol. El PSC és en aquest sentit hostatge del PSOE, cosa que li malmet la possibilitat de ser un nou pau de paller de Catalunya. Però segons Ernest Maragall el problema resta en la distància de l'obra de govern i la percepció de la ciutadania. Serà que la gent treballadora de Catalunya ausculta les enquestes per saber com van les coses o més aviat es palpa la butxaca i ressent la crisis? Serà que en les polítiques econòmiques principals aquest govern ha fallat i no ha aconseguit acomplir les expectatives i les necessitats de la seva base social, i d'una majoria de la població a Catalunya? Les polítiques governamentals afavoreixen o perjudiquen a la gent treballadora catalana?

Poden haver-hi varies versions de projecte de país. Els de les dretes com CiU i el PP són coneguts per provats. Privatitzacions, Atur, Rebaixes salarials, MAT, Suports a les petites multinacionals de capital català (fins que no s'ho venen com AGBAR, doncs "la pela és la pela"), als negocis de La Caixa, encobriments dels Millets i especuladors de CiU, permissió de l'especulació del sol i l'habitatge, això sí regat amb un patriotisme petitori de consum nacional.

El projecte de país que ens proposa Maragall per un govern tot PSC és de pissarrí. Si més no en el fons de la concepció econòmica no deixa de ser una variant del convergent amb palades socials, tot i que rebutja la fórmula governamental de socialvergència entre el PSC i CiU. Ens explica que el nou model econòmic "s'ha d'expressar d'acord entre les institucions públiques i empresa privada"... i per aconseguir credibilitat "reformes imprescindibles als sector públic... i del mercat laboral... avançar a la major llibertat reconeixida a empresaris i treballadors". Val a dir pactes sotmeses a les patronals i esbotzar les relacions sindicals col·lectives.

L'esquerra hem d'esbossar el seu projecte de país. Un projecte, alternatiu, que capgiri els conceptes esmentats i aplicats tant per CiU com amb totes els diferències pel PSC.

Un projecte de país que comenci pels aspectes laborals, socials, mediambientals, educatius i de lleure, basat en els serveis, empresa i drets públics, i el sotmetiment dels interessos de l'empresa privada, patronal i especulatius a l'interès general, entès com el què afavoreixi a la majoria treballadora, inclosa la immigrada, dones i jovent.

Això ja és així al Programa de la Coalició ICV-EUiA, i a les estupendes propostes d'esquerres de les campanyes electorals! I, és clar que sí que hi és, si més no en part. Ara bé, es trastoca quan compartim, sotmetem o gestionem allò que no percep la gent treballadora; o no denunciem, o no mobilitzem contra les polítiques de la dreta, o les dretanes del PSC i del PSOE.

Del Butlletí EUiA.

Il·lustració de'n Max a El Pais.