15/7/17

Neutralitat


Catalunya en Comú ha obert la Caixa de Pandora amb el debat sobre la participació a l’1-O.
Entre els arguments més punyents hi ha qui fa córrer que no hi haurà condicions democràtiques mínimes per realitzar un referèndum, per tant no seria un referèndum.
L’acompanya la concepció de que la lluita d’emancipació nacional no forma part de la lluita entre les classes o, més en concret, que a la població treballadora només li preocupa el factor social i vivencial des del conflicte.
Aquest dos arguments, entre altres, són generalment emprats per a qui no veu la possibilitat de fer un referèndum a Catalunya, acompanyats de qui no vol participar, ni votar, ni fer campanya, pel referèndum anunciat pel president Puigdemont.
Malgrat s’afirma que la lluita social i nacional democràtica és indestriable, a la pràctica es nega que, a l’Estat espanyol i a Catalunya, les grans masses de les classes populars es mouen per voler decidir, fer el referèndum i anar cap a una república.
Resulta que Catalunya en Comú neix com subjecte polític català per desenvolupar un projecte hegemònic a Catalunya, per tant és vital establir una estratègia i acció política enfocada a resoldre la demanda central de tot un poble.
La idea de que l’1-O, anunciat com referèndum, no interpel·li a l’esquerra municipalista del canvi, doncs seria més important el dia següent 2-O, es com si es volgués convèncer a milions de persones individuals, més a un poble mobilitzat, de que no hi ha res a fer, per tant s’ha d’acceptar la negativa estatal a les aspiracions de sobirania i republicanes catalanes.
La concepció de que pot haver-hi un neutralitat entre el voler fer un referèndum o impedir-ho, és en si mateixa aliena a la clau de sobirania democràtica.
Com es podria bastir una política per una Generalitat republicana, neta i amb sentit social, sense lliurar la lluita i contribuir a forjar un estat major polític de la república catalana?
La neutralitat sobre l’1-O és el preludi a l’anul·lació política a l’hora de fomentar un procés constituent de nova sobirania.
A tall d’argumentari us comparteixo uns enllaços que li donen voltes a comprometre’s perquè l’1-O esdevingui l’inici republicà a tota la península ibèrica.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

13/7/17

La baula més feble


La clau de canvis profunds en el règim del 78 rau en la mobilització sobiranista de Catalunya per decidir el seu destí. És la baula més feble de l’Estat.
Coordinadora de Catalunya en Comú.

Aquest proper dissabte 15 de juliol fem una trobada per reflexionar sobre les perspectives republicanes a Catalunya, per tant a l’Estat actual. Treballarem els camins empresos pel moviment sobiranista i independentista, els del municipalisme del canvi, l’actuació sobre el referèndum, lideratges i aliances cap a l’hegemonia d’esquerres, així com la nova etapa amb l’impuls i construcció del nou subjecte polític Catalunya en comú.
Li haurà precedit l’anunci de la data i pregunta pel referèndum 1-O, i l’esborrany de proposició de Llei del Referèndum d’autodeterminació; l’Assemblea de l’Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC); alhora un important diàleg i exposició de posicions polítiques a la Universitat Progressista d’Estiu de Cataluña (UPEC). Podem s’ha definit per la participació l’1-O, amb el vot del no.
Va ser a la UPEC on es va cloure amb l’al·legat apassionat i vibrant de Xose Manuel Beiras adreçat el món comú: “Passi el que passi” s’ha de participar en el referèndum, l’1 d’octubre, “és la clau”.
Molta rauxa hi ha hagut entorn Catalunya en comú. La direcció del nou subjecte polític català, l’executiva i la coordinadora, van començar el seu procés de definició i actuació respecte l’1-O.
A Catalunya en comú genera confusió la combinació contradictòria entre unes polítiques i pressupostos de tall neoliberal, obedients a les retallades de Brussel·les, que perjudiquen a la població; un govern de JxSí, entre PDECat i ERC, amb un president del PDECat; un Full de Ruta que ha anat canviant adaptant-se a la pressió popular; un referèndum anunciat per l’1 d’octubre que, al bloquejar-se la via de l’acord amb l’Estat per negativa del govern PP, representa un xoc que hi ha gent que no veu possible lliurar i guanyar. També sura la concepció que el factor social i el fet nacional són estancs, que a EnComú allò vital es el social, en canvi la pertinença o clam nacional introdueix una divisió treballadora no desitjada.
Necessitem recuperar principis bàsics com “El poble que n’oprimeix un altre no pot ser lliure” de Marx. O “El principi fonamental del socialisme ha d’ésser, doncs, el dret de les nacions a l’autodeterminació, que significa el dret a la independència política, a separar-se de la nació que exerceix l’opressió” de Lenin, traduït per Andreu Nin.
Catalunya en comú ha decidit per votació de la seva Coordinadora: a) “considerem lògic que amplis sectors de la població catalana vulguin participar a l’1 d’octubre... donarem suport a aquelles mobilitzacions que facin avançar el dret a decidir”, b) “avançar amb el sentir i les necessitats de la majoria social de Catalunya per tal de construir un país més just, sobirà i lliure de corrupció, i fer-ho en aliança amb les forces polítiques i socials que aposten pel canvi a Catalunya, la resta de l’estat i Europa”. Alhora es rebutja les intromissions, boicots i repressió estatal contra electes, institucions i decisions de Catalunya.
Una posició més nítida i coherent es va proposar per “tenir una política activa en el debat obert arran de la (anunci) convocatòria del referèndum del proper 1 d’octubre”, “Hem treballar i seguirem treballant pel referèndum... La participació a l’1-O serà decisiva... Catalunya en Comú ha de donar-hi suport: participant-hi... fent una crida a la ciutadania perquè vagi a votar”.
Aquesta proposta “de les 29”, pels vots obtinguts, representa un 25% de l’executiva. És una expressió de la diversitat que bull a EnComú.
El fet que la presentació de les conclusions de Catalunya en Comú per les portaveus, sigui explicitar, com fa en Xavi Domènech o l’Elisenda Alamany, o JJ Nuet, que dins les mobilitzacions pel dret a decidir s’inclogui l’1-O, aclarint que ells/es aniran a votar en quan hi hagi urnes, dóna una idea del camí emprès. Una actitud i compromís polític avalat públicament per l’alcaldessa Ada Colau.
Ens apropiem del símil d’Arquímedes per considerar que la palanca que mou el món català i espanyol és la mobilització sobiranista, mentre el punt de suport és el referèndum anunciat per l’1 d’octubre. 13 de juliol de 2017.
De la Carta de L'Aurora.

11/7/17

Mobilització i participació en el referèndum 1-O a Catalunya en comú

Coordinadora Catalunya en comú.
Benvolgudes, Us fem arribar una aportació per al debat de la coordinadora que hem elaborat de manera col·lectiva -i que vol ser un text de consens- recollint propostes de diverses persones (tenint en compte que hi haguessin aportacions de territori i que hi hagués paritat). Confiem que servirà per enriquir el debat del 8 de juliol i que el fareu arribar a l'executiva i la coordinadora de la mateixa manera que es va fer per l'altra coordinadora o de la manera que s'hagi definit per a aquesta.
Algunes de les persones que hi hem fet aportacions som les vint que segueixen: Alba Aguilà Manchó, Anna Rius Ulldemolins, David Companyon i Costa, Enric Tello Aragay, Francesc Matas Salla, José Garriga Simó, Josep Sementé Moyà, Laura Bergés Saura, Margarida Fité i Girvés, Maria Assumpció Franquesa Segura, Maria Isabel Martínez Soriano, Maria Vilà Miras, Montserrat Busquets i Gubau, Pino Delàs Martí, Quim Sopena Lizcano, Ramon Arnabat Mata, Ramon Font Herrera, Sandra Ezquerra Samper, Sònia Farré i Fidalgo.
Abraçada!
Aportació a la Coordinadora de Catalunya en Comú · 8 de juliol de 2017
Fem arribar a l'executiva, per a què es tinguin en compte per a la preparació dels documents de cara a la coordinadora del dia 8 de juliol, un document per a contribuir al debat sobre el referèndum. Ens agradaria que es socialitzés aquest text amb la coordinadora.
1. Catalunya en Comú ha de tenir una política activa en el debat obert arran de la convocatòria del referèndum del proper 1 d'octubre. En les campanyes de les eleccions generals, amb la nostra proposta de cercar aliances estatals per a un referèndum acordat, van tenir un paper central i vam marcar l'agenda. Però un cop el moviment independentista va agafar de nou la bandera del referèndum reformulant el seu full de ruta i es va comprometre a la seva realització si o si, Catalunya en Comú no pot tenir un paper expectant. Cal adquirir un rol actiu i propositiu seguint els passos de la nostra actuació al pacte pel referèndum.
2. El referèndum de l'1 d'octubre no és el que desitjaríem, ja que no comptarà amb el reconeixement de l'Estat ni de cap actor internacional rellevant. Aquesta, però, és una responsabilitat que recau en l'actitud anti-democràtica del govern del PP. Entenem, per tant, que davant la impossibilitat de tirar endavant un referèndum pactat amb l'Estat i amb reconeixement internacional previ, com va explicitar el PNR, i després de cinc anys de procés independentista, s'hagi decidit impulsar-lo. L'alternativa a no fer-ho així hagués estat seguir esperant i allargant el processisme, opció que hauria estat celebrada per molts dels dirigents del PDeCAT.
3. Que l'1O Catalunya voti és una prova de força democràtica i de desobediència al govern del PP que vol sortir victoriós per reforçar el règim de 1978. Si el nivell de participació és alt, Catalunya demostrarà la decidida voluntat d’exercir el dret a autodeterminar-se, és a dir, de decidir el seu futur: els drets sempre s’han conquerit i aquesta vegada no serà diferent. En el nostre ideari polític aprovat a l’assemblea del 8 d’abril hi ocupa un lloc molt important la radicalitat democràtica.  s’hi reivindica ampliar la capacitat de decisió de la ciutadania, sense àmbits exclosos, amb noves pràctiques de democràcia deliberativa i directa. Reclamem que es normalitzin instruments com els referèndums, en aquest sentit, des de la defensa de la radicalitat democràtica i el qüestionament de la concreció limitada de l’actual sistema liberal representatiu, no és coherent que ens inhibim en la  proposta del referèndum. La nostra participació és molt important per evitar la victòria del règim del 78 i perquè la dreta catalana capitalitzi l'enfrontament amb el govern de l'Estat. Romandre'n absents deixa més espai al PDeCAT i segueix donant excuses a ERC per mantenir la seva aliança amb la dreta en lloc de treballar amb les esquerres per la obertura del procés constituent que desitgem.
4. Hem treballat i seguirem treballant pel referèndum, una de les nostres principals apostes, per aconseguir suports internacionals i per ampliar aliances a la resta de l'estat. La participació a l'1O serà decisiva per a seguir amb aquesta tasca, per això Catalunya en Comú ha de donar-hi suport: participant-hi, en la desobediència a la repressió de l'Estat, i fent una crida a la ciutadania perquè vagi a votar. La millor manera que la dreta catalana hegemonitzi el referèndum i consolidi JxSI és que Catalunya en Comú s’inhibeixi i no participi.
5. Considerem necessària una consulta a la totalitat de les persones inscrites a Catalunya en comú sobre quin tipus de participació hem de tenir l'1 d'octubre.
6. Tenint en compte que participem d'un espai plural en quant a quina mena d'encaix es vol tenir amb l'estat, creiem que la comunicació ha de ser homogènia respecte de la participació que tindrem l'1O però plural a l'hora d'expressar les diverses sensibilitats presents a Catalunya en Comú. 4 de juliol de 2017
Nota del redactor: La Coordinadora de Catalunya en comú va ser conscient de la transcendència de la deliberació i les conseqüències dels acords en la posició política sobre el referèndum 1-O. Va ser un debat reflexiu, apassionat i respectuós. Els esforços de cercar el consens es va restringir a l’executiva, però no es van traslladar a la coordinadora. El diàleg i la transparència es ressentiren de l’opacitat d’uns acords blindats que, segons es va explicar, ja no es podien obrir i evolucionar, per tant corresponia votar entre posicions confrontades, sense consens.
Construir un consens queda per una propera vegada. L’experiència i la crítica ens permetrà identificar les errades i els encerts de la metodologia emprada
 i la posició adoptada.
Es van presentar 14 aportacions per la coordinadora, més la quinzena de l’executiva en tant que proposta. L’executiva en va seleccionar tres com ponències que definien posicions diferenciades, unes més contradictòries o altres amb elements interpretatius de complementarietat.
La ponència amb la posició nítida de no participar en el referèndum, no votar, no fer campanya, el dia 2-O ja direm, va desistir de sostenir-la i la va retirar a la votació, acollint-se a les escletxes d’ambigüitat de la proposta de l’executiva.
Va haver-hi un màxim de 113 vots (es podien votar les dues ponències o cap d’elles, de forma afirmativa).
La ponència de l’executiva guanyà amb 85 vots (75%).
La ponència alternativa “Aportació...” obtingué 29 vots (25%).  És la que inclou aquesta entrada del blog. Gemma Tarafa i Jaume Asens van votar entre "les 29". Està pendent de publicació per part de Catalunya en comú.


7/7/17

Hegemonia, aliances d’esquerres i govern


La UPEC ha esdevingut un laboratori d’idees entorn l’actualitat política, amb algunes sucoses guspires d’estratègia.
Un factor d’impacte notori l’ha ocupat l’anàlisi i les posicions entorn el referèndum anunciat per l’1d’octubre, l’esborrany de proposició de Llei del Referèndum d’autodeterminació, així com el futur proper de Catalunya i de l’Estat espanyol.
Hi ha un acord generalitzat en que estem en un interval “on sorgeixen monstres”, fent honor al lema d’enguany de la UPEC, i al mestre i revolucionària Gramsci.
Per cert, pels admirador del lúcid italià, Gramsci era un detractor impertèrrit de l’statu quo en concret, posant els somnis arran de terra, a l’abast de la lluita, sense fer volar coloms. El seu pensament i la seva acció va estar guiada per la construcció del socialisme, amb la convicció de la necessària destrucció de l’Estat existent.
Per les nostres conrades es repeteixen idees clarividents de Gramsci com els lloros. Sense saber el que signifiquen. De forma maldestre se les desproveeix del seu contingut revolucionari pràctic.
Què hi ha sobre l’hegemonia de les esquerres, cultural, política i sobre les perspectives d’un govern d’esquerres a Catalunya, era el que planava sobre les reflexions dels debats més directament polítics.
Què hi te a veure l’1 d’octubre amb l’hegemonia i el govern possible?
Les construccions de que una massa popular vol la independència, doncs fem-la, pim pam pum, resulten massa fàcils i simplistes. Desmuntar-les es coses de criatures. Perquè el govern i la majoria parlamentària independentista no ho ha fet, si és tan assequible?
ERC i la CUP s’haurien de preguntar-se que havent-hi una majoria, segons enquesta d’un 54%, disposada a participar en un referèndum no acordat i rebutjat per l’Estat, com és que les esquerres no aconsegueixen posar-se d’acord? Quin són els elements que fan que la massa sobiranista d’un 74-80% no vagi unida en fer un referèndum, caminar per la constitució d’una república, i preparar les aliances necessàries per un govern d’esquerres i de la sobirania nacional lliure?
Un element vital és la negativa i el poder de l’Estat. Tot i que el govern del PP sigui feble, a trompicons aconsegueix sobreviure. Segueix fent mal amb les retallades, ara amb el sostre de despesa.
L’Estat activa les prohibicions jurídiques i polítiques. Estableix l’acord amb el PSOE contra el referèndum català, fomenta la mobilització des de dins la dreta i l’esquerra catalana, amb el clam impostat de la il·legalitat i la manca de condicions per incompliment amb la Constitució de 1978. Fins i tot en diu llamps i trons de la ruptura d’un Estat que es dedica a la corrupció i a destruir les condicions de vida, drets i serveis dels pobles.
Una altra qüestió, de fet cabdal, és la política del govern de la Generalitat, molt més procliu als interessos de la minoria de poderosos catalans que de la majoria de la població.
ERC i la CUP fan un penós favor, a la causa de la sobirania i la república a Catalunya quan, aproven pressupostos que neguen mesures econòmiques i socials substancials a favor de les persones treballadores. Per molt que siguin línies roges convergents del PDECat, això aparta una massa treballadora que dificulta la necessària unitat popular, i per tant, la vital unitat entre les esquerres. L’explicació de que es fa per avançar en la independència, i en el referèndum, es topa en que es genera una oposició frontal a ambdues coses.
Catalunya en comú ha de centrar-se en el que mou aquest poble, precisament per incorporar i tenir força per aconseguir les reivindicacions municipalistes, socials i democràtiques sobiranistes. Passar de puntetes sobre el que sigui l’1 d’octubre invalidaria per optar a liderar l’hegemonia d’esquerres.
La causa republicana de l’emancipació catalana necessita superar la dicotomia CiU i PSC, on qui a la fi ha predominat fins fa pocs anys ha estat CiU.
ERC, CUP i Catalunya en comú, han de fer un replantejament de fons per generar acord, mínim però suficient.
És la millor base per un 1 d’octubre massiu i efectiu, alhora que també per dotar de contingut social un govern d’esquerres d’una Generalitat republicana.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.