25/3/17

Acord per Un País En Comú unitari


La Primavera entre freda i tempestuosa mentre el verd i les flors enceten un esclat de colors. Pot ser una al·legoria de la situació convulsiva a Catalunya.
L’acord de Podem en participar a Un País En Comú, constituït com organització política unitària, supera l’escull de la divisió i el d’una coalició limitada a l’aspecte electoral.
La fredor ve amb uns Pressupostos neoliberals co-liderats per JxSí (PDECat i ERC), amb les imposicions dretanes del PDECat, però amb el suport a contra-cor de la CUP, altrament donen pas a una pressió creixent per la convocatòria i l’organització del referèndum.
La tempesta s’apropa amb el bloc independentista del catalanisme, el d’esquerres, el revolucionari i el dretà. L’ANC i el bloc esmentat són l’expressió del motor popular que pugna per la independència, el referèndum i la república a Catalunya.
Un Referèndum que, més enllà del simbolisme independència sí o no, planteja la ruptura de facto amb el règim de 1978, la Constitució i el Regne, la transformació a Catalunya d’Autonomia de l’Estat espanyol a República sobirana i lliure catalana.
El que s’anomena ruptura te la naturalesa d’una revolució política a l’Europa del s XXI.
L’aire huracanat sobiranista està trastocant l’escenari polític.  El mateix vot en consciència a favor de la partida pel Referèndum als Pressupostos, per part de Mª Àngels Martínez Castells, diputada de CSQEP i membre de Podem, expressa la polarització que segueix operant al sí de la població i de les forces i coalicions polítiques.
L’enquesta de CCOO, amb un 80 % contraris a la Constitució i un 40 % a favor d’un Estat independent, és una altre signe de que la societat, la ciutadania i la població està en plena evolució, amb tendències profundes sobiranistes i republicanes.  
Les inhabilitacions desestabilitzen tota negociació i restes d’elements d’entesa entre el govern estatal i el Parlament de Catalunya.
El segment de la població catalanista d’esquerres sobiranista republicana està en efervescència per constituir la seva referència política. De com resolgui les idees claus d’una política catalana per Catalunya, dependrà la capacitat de capgirar l’hegemonia política cap a les esquerres.
El lideratge dins una gran entesa de les esquerres sobiranistes rupturistes republicanes (independentistes, federalistes, confederalistes) es jugarà entre qui sigui més capaç i audaç en establir les aliances imprescindibles.
L’aliança entre les esquerres és absolutament necessària però no suficient. Una ruptura amb el règim de 1978, val a dir amb l’estat del Regne, necessita alhora una gran front sobiranista democràtic catalanista.
Un País En Comú neix per constituir-se com el referent polític d’una majoria social d’esquerres que consideri el fet social vital per afrontar una política catalana rupturista. Una política catalanista que superi el processisme i contribueixi a una política econòmica favorable a la majoria popular, i a una sobirania constituent republicana.
El primer pas* és inscriure’t. El següent participar a l’assemblea general fundacional d’ Un País En Comú, el 8 d’abril al Pavelló d’Esports de la Vall d’Hebron de Barcelona.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

24/3/17

Unes propostes per al diàleg i l’acció conjunta de les forces polítiques d’esquerres sobiranistes

Aquest  document adjunt s’ha elaborat en nou sessions per part de l’AExRC, dialogat amb representants de partits de les esquerres sobiranistes de Catalunya: Procés Constituent, MES, Avancem, SCiL, EUiA, ICV, Podem (observador), CUP, ERC, BComú (observador). El diàleg s’encetà l’abril de 2016 i finalitzà el desembre del mateix anys. Es presentà el 12 de febrer de 2017.

Propostes per al diàleg i l’acció conjunta de les forces polítiques d’esquerres sobiranistes
Atesa la transcendència dels moments que vivim, l’Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) considera necessari que les forces polítiques d’esquerres sobiranistes, que representen una majoria ciutadana, conflueixin tant com sigui possible en la seva acció política, de manera que se’n garanteixi la incidència i lideratge, així com el suport d’una àmplia base social. A tal efecte, AExRC presenta els punts següents com a possibles elements de diàleg i coincidència.
(A) ELS PRINCIPIS
Cal una acció política específica adreçada al lliure, ple i efectiu exercici de la sobirania del poble català i del seu dret a decidir sobre el seu futur polític, social, econòmic i cultural.
L’exercici d’aquesta sobirania suposa fer realitat l’empoderament de la ciutadania, que la faci sentir plenament responsable i partícip del seu futur, en un context europeu de retrocés del poder popular front a altres poders fàctics (troika, mercats financers,...).
Alhora, cal abordar una profunda regeneració democràtica, combatent sense pal·liatius tota mena de corrupció i instaurant una transparència total en la presa de decisions i en el retiment de comptes.
És un pas imprescindible per a restablir la confiança en unes institucions on la ciutadania se senti representada i que implementin la voluntat popular.
Els principis anteriors s’emmarquen en els més generals de defensa de l’equitat, del bé comú i dels drets individuals i col·lectius, especialment necessària en moments de creixent desigualtat social i de retrocessos en aquests drets.
(B) ELS OBJECTIUS
Com a objectiu general, aspirem a un país basat en el coneixement i en els valors d’equitat, llibertat, feminisme, solidaritat, laïcitat, tolerància... 
Aspirem, doncs, a alinear-nos amb les tendències més democràtiques i socials a Europa
Com a millor via a aquests efectes, constituir una República Catalana plenament sobirana, si aquesta és la voluntat majoritària del poble català.
Aquesta via comporta de fet la ruptura democràtica global del règim de la Constitució del 78.
Igualment suposa un pas cap a l’Europa dels pobles, trencant tabús de manera que el dret a decidir de la ciutadania inclogui també la seva definició territorial. 
(C) EL PROCÉS
 Convé, doncs, desenvolupar un debat constituent participatiu sobre el model de país que volem, analitzant els diferents àmbits i sectors. 
En particular, desenvolupar un procés constituent català, no subsidiari ni subordinat, que ens dugui a disposar d’una proposta de Constitució per a aquesta República Catalana, que se sotmetria a referèndum de la ciutadania.
Igualment, cal empènyer de forma decidida i activa, des de la ciutadania i des de les institucions, la celebració  a Catalunya d’un referèndum sobre la seva independència amb caràcter vinculant (i previ al referèndum constitucional del punt anterior), estant obert a acordar-lo amb les institucions espanyoles, tal com han aprovat la majoria de les forces polítiques del Parlament. 
Aquest referèndum sobre la independència se celebraria en qualsevol cas amb garanties i condicions democràtiques, per tal que pugui obtenir un ampli suport social i  reconeixements internacionals. 
Aquest procés català podria afavorir un eventual procés constituent espanyol, del qual seria solidari, però no supeditat i amb els seus ritmes propis. 
(D) LES ACCIONS
Cal palesar que l’avenç cap a la República Catalana obriria expectatives, tant per al desenvolupament social i econòmic a mitjà termini, com  per abordar els problemes immediats i quotidians de la ciutadania (transports, sanitat, educació, cultura, ambiental...) i per lluitar contra les desigualtats en el nostre país. 
En aquest sentit, i amb caràcter d’urgència, cal establir mesures concretes adreçades a corregir les greus conseqüències que la recent crisi econòmica ha tingut sobre bona part de la nostra població. 
D’altra banda, cal exercir quan calgui actes de sobirania per fer efectius els punts anteriors i en general per palesar que la legitimitat a Catalunya rau en la voluntat de la seva ciutadania, expressada bé directament, bé a través dels seus representants.

Sobre el Diàleg:


23/3/17

Transparència i consens comú


Dos fets ben diferents han esdevingut aquesta setmana. Els Pressupostos aprovats per JxSí i la CUP, i l’acord de Podem a incorporar-se a Un País En Comú. El nou escenari polític comença a perfilar-se.
Els Pressupostos neoliberals de la Generalitat, titllats per Oriol Junqueras com els més socials de la història, però qualificats de xantatge per part de la CUP, estan liderats pel PDECat, confeccionats per ERC, presentats en acord entre JxSí i CUP. La justificació per no fer un tomb social és per desencallar el Referèndum. No és un bon averany que unes esquerres independentistes se supeditin als designis econòmics de la dreta per aconseguir una ruptura revolucionària. El processisme te molt de miratge.
La consulta de Podem a les seves bases ha resultat aclaparadora. De 52.000 persones inscrites al cens, n’han participat 3.901, el 7,5 %. La proposta de que no es reunien les condicions per participar a la confluència ha guanyat per 62,14 % (2.424 vots), altrament la baixa votació ha comportat que la defensa de formar una coalició decaigués, per concloure amb l’acord de formar Un País En Comú com a confluència organitzada en un partit unitari.
El nou subjecte polític encara no te nom, però serà un partit format per activistes sense adscripció política partidista, BComú, Podem, ICV, EUiA i Equo.
Un País En Comú neix des del municipalisme del canvi, amb un fort compromís social, per forjar un partit amb una política catalana, rupturista i republicana, a Catalunya. Aquest nou subjecte polític pot generar un escenari completament innovador que permeti aconseguir una hegemonia de les esquerres. Per això es necessita fomentar l’estratègia sobiranista republicana, el lideratge i les aliances suficients perquè les esquerres deixin de ser hostatges del lideratge de la dreta catalanista.
L’ideari polític d’ Un País En Comú s’ha teixit en transparència i consens comú. Un grup impulsor de 120 persones, un equip redactor de 375, uns 75 Tallers participatius pel territori, milers d’aportacions al web. Ara s’entra a la fase de les votacions online i presencials, fins la fundació en una magna assemblea el proper 8 d’abril, al Pavelló esportiu de la Vall d’Hebron de Barcelona.
La participació a les votacions i a l’assemblea requereix la inscripció al cens en el web d’ Un País En Comú i la validació amb el DNI de cada persona.
Un País En Comú és una eina potent per fer front a la crisi econòmica, la crisi política de sobirania nacional, i la crisi de regeneració democràtica contra les trames de corrupció. Inscriu-te i participa. Debats d’Un País en Comú.23 de març de 2017
De la Carta de L'Aurora.


Apunta't al formulari per rebre informació i per poder participar en la construcció del nou espai.

Per poder votar en les properes votacions t'has d'enregistrar omplint aquest formulari. T'arribarà un correu per validar-te. Si no reps el correu posa't en contacte amb nosaltres aquí

17/3/17

Un ideari comú que canviï els paràmetres de l’escenari polític català

El fet d’avarar un vaixell, l’acció de botar-lo a l’aigua, és decisiva, aleshores és la prova de foc de si navega o s’enfonsa. El segon instant estel·lar és la posada en marxa dels motors, tot ha d’anar com oli en un llum. Similar succeeix amb els avions per enlairar-se.
Estem construït a les drassanes un vaixell amb molt d’esforç i il·lusió. El disseny, les tecnologies metodològiques, l’ideari i l’estratègia política, l’afinament de la setantena de tallers territorials, són un conjunt innovador des de l’activisme del municipalisme del canvi.
Els materials provenen una part del reciclatge amb components clàssiques, amb la concepció confluent de que no hi hagi ni massa llast obsolet, ni predomini d’una de les components, ben a l’inrevés, cal que el conjunt col·lectiu innovador faci de motor i posi el rumb amb encert.
El timó i la carta de navegació per enfocar amb fermesa i estabilitat vents, esculls i tempestes, l’aporta un equip que es cohesioni entorn de l’ideari i l’estratègia política.
Les experiències d’èxit a emmirallar-se són les similars a BComú, i la d’EnComúPodem. Malauradament convé reflexió per no repetir el que va estar CSQEP. També hem de tenir ben en compte l’exemple gallec de coalició electoral. El camí a fer una confluència ferma gallega va torçar-se, amb el resultat que la coalició final no va ser suficient atractiva i unitària per derrotar el PP.
A tres setmanes de l’assemblea fundacional d’ Un País En Comú, Podem vol dos vaixells en comptes d’un sol. Si més no això és el que sembla amb el debat que ha fet públic, o amb la pregunta que ha formulat perquè la seva militància decideixi.
Tot el dret a fer el debat públic. Hi veig moltes avantatges per una força política que vol entroncar amb el que considerem és la seva base social, activista a Barcelona, o en els vots en les eleccions estatals.
També tota la legitimitat a que Podem consulti a les 52.000 persones inscrites al seu fitxer, sobre el que convingui respecte Un País En Comú. Altrament convé que les propostes i preguntes no esdevinguin en posar pals a les rodes.
Laura Pérez, regidora de Barcelona, de BComú i de Podem, afirma sobre Un País En Comú: “Tindrem codi ètic, tindrem llistes obertes i la gent de Podem podrà participar”. Pérez és clarificadora a la pregunta de si es va a una confluència sense Podem, explica que “Seria un enorme error estratègic. Perdem totes, no només el nou subjecte català, perdem com Podem i perd la ciutadania”.
Estem forjant un ideari per una força política que produeixi un canvi d’escenari complert. Un capgirament de tots els paràmetres. Un subjecte polític, social, municipalista i catalanista, capaç de teixir unes aliances que permetin descabdellar l’hegemonia de les dretes catalanistes, perquè hegemonia i lideratge sigui de les esquerres socials.
La lògica pugna pel lideratge entre les esquerres podrà realitzar-se si es basa en les aliances i les necessitats ciutadanes de la majoria de la població, no de les minories dels grans poders econòmics i financers.
Els actors estan prou definits, entre Un País En Comú i ERC, amb la CUP.
Un País En Comú tindrà més vigor i possibilitats de lideratge segons sigui més forta i convincent, en el compromís de tractar la crisi econòmica, la crisi política de sobirania nacional, i la crisi de regeneració democràtica contra les trames de corrupció.
Referenciar i representar l’equivalent en clau catalana del que varen ser el gairebé d’un milió de vots a les eleccions estatals, te a veure tant amb l’arrelament al territori, el metropolità i el dels poblets mitjans, petits i rural, com amb la confluència en l’ideari, com amb el respecte de cada component en el col·lectiu. I un funcionament escrupolós i ètic, on cada persona sigui un vot decisori.
Encetem el procés d’inscripcions i validació a Un País En Comú que condueix a l’assemblea general constitutiva del 8 d’abril al Pavelló d’Esports de la Va d’Hebron de Barcelona.
Un País En Comú es tracta de confluir en un sol partit concebut com a gran moviment d’activistes, amb un ideari potent transformador, per tant rupturista i ciudadanista, social i lliure, això significa una estratègia de procés constituent sobirà i republicà català.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.