20/10/17

Silenci ensordidor i diàleg de sords


Diagonal, dimarts 12-S.
Un minuts de silenci ensordidor mostrà a la Diagonal barcelonina la ferma voluntat d’alliberar ‘els Jordis’.
El moviment generat l’1 d’octubre, ha aglutinat a moltes capes i sectors del poble que supera en escreix la democràcia independentista per englobar tot el conjunt democràtic sobiranista.
Setembre i sobretot octubre han engendrat un nou poble mobilitzat. El carrer, la ciutadania, la pressió popular lluitadora per les urnes, pels col·legis, pel vot, per la seva aplicació, però també contra la repressió i la destrucció del conjunt cívic i social del teixit català, conforma una realitat que ho impregna i transforma tot amb mentalitat i clau republicanista.
El mateix efecte produeix el degoteig de mesures de mutilar les competències de la Generalitat, amb el clímax del que pot desencadenar l’aplicació de l’article 155 i el restabliment de la legalitat constitucional.
Llum de llibertat enfront de la mordassa*.
Val a dir que pretenen suprimir les competències principals del govern català. En concret l’economia, els Mossos, la TV3 i la capacitat de convocar eleccions. No ho han dit però hi haurà el control de les escoles i l’educació en general, la llengua i tota llei o mesures de prestació social desavinent per l’Estat, les grans finances i empreses.
Si aconseguissin escapçar i sotmetre el govern no sorprendria que les següents passes fossin disciplinar l’Ajuntament de Barcelona i domesticar la capacitat negociadora dels sindicats.
La mordassa pèrfida s’estén destruint drets, serveis i llibertats. Siguin els sindicalistes de vaga de CCOO, els titellaires, el jovent d’Alsasua, o els líders de les entitats cíviques catalanes, Jordi Sánchez de l’ANC i Jordi Cuixat d’Òmnium.
Aconseguir-ho per part de l’Estat necessita de tres elements vitals. Un és mobilitzar el patriotisme espanyolista estatal contra els drets democràtics de Catalunya. Ho facilita per una banda el suport de Ciutadans, per l’altra l’aval del PSOE a una aplicació de la suspensió de l’Autonomia, presentada com quelcom suau, controlat i a termini.
Segon, neutralitzar i sotmetre el Govern, el Parlament, a la majoria independentista de JxSí (PDECat,  ERC) i CUP, alhora que a CSQEP. Això podria dividir el bloc català democràtic, fomentar la frustració ciutadana i provocar una desmoralització general.
També podrà desencadenar que el moviment profund sobirà fes el salt a un escenari de revolta, des de l’auto organització que representen les escoles obertes, els comitès de defensa del referèndum, les taules democràtiques, l’ANC i Òmnium.
I tercer, frenant i fent enrere el moviment català per decidir i per la independència, amb una derrota clara de la rebel·lió republicana. En aquest cas, difícilment l’ofec de drets es limitaria a Catalunya. Les mesures de tall dictatorial es tornarien prest vers tot l’Estat.
Puigdemont i Rajoy han practicat un diàleg de sords. A la rocambolesca i bizantina declaració dels resultats del Referèndum de l’1 d’octubre, amb la immediata i solemne suspensió per part del president Puigdemont, s’ha contestat  amb la caixa dels trons de la repressió constitucional per part del govern de Rajoy. La demanda i reiteració de diàleg del president català, i de l’alcaldessa de Barcelona, ha caigut en terreny erm. El govern del PP segueix la via d’anul·lació de l’Autonomia catalana, amb les poderoses raons de la judicatura fidel, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, afegint-hi el trasllat de les seus socials de gairebé un miler de les grans finances i empreses a Catalunya.
L’Estat disposa de la força repressiva, judicial, militar i del suport de la Unió Europea. La rebel·lió catalana republicana és profunda, pacífica i desarmada. La força de Catalunya rau en la convicció i la unitat amplia de la ciutadania mobilitzada.
Els organismes de la mobilització (escoles obertes, cdr, taules democràtiques, ANC i Òmnium) necessiten coordinar-se entre ells i amb les institucions, electes, Parlament, Govern i partits.
La manera és enfocar l’obligada resposta a les agressions estatals, amb l’establiment d’un escenari i proposta política que soldi objectius, mobilització i moviment organitzat.
Aquest escenari conjunt unitari pot ser iniciar el procés constituent fonamentat en la base popular d’arreu de Catalunya i des del Parlament. Un escenari on es superi la unilateralitat independentista per la construcció democràtica, social i republicana del país
La manifestació del dissabte, convocada per la Taula per la democràcia, és un bon camí: ‘Llibertat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En defensa dels Drets i les Llibertats’.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
* Foto de Giorgio Collo.

19/10/17

La mordassa no pot frenar el futur d’inici constituent


Il·lustració d'Elena Bech.
La democràcia catalana planteja un diàleg de dos mesos mentre tempteja el terreny per sostenir la mobilització de la rebel·lió republicana. Rajoy respon amb una provocació, empresona a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents de l’ANC i Òmnium Cultural.
El govern estatal inicia el procediment per aplicar l’article 155 de la Constitució de suspensió de l’Autonomia. Mentre, hi ha un degoteig de mesures d’intervenció i repressives que concreten una mordassa creixent. Inclosa la desbandada de les seus de les grans finances -La Caixa, Banc de Sabadell- i un reguitzell de la indústria.
L’1 d’octubre el moviment va alçar el crit de ‘Som gent de pau’, pacífica i desarmada, l’Estat contesta amb tarannà prepotent, exigència de submissió i dependència. Les llibertats d’expressió i manifestació del 20-S es titllen de sedició. S’empresona a Madrid -Soto del Real- els caps del massiu moviment popular democràtic i independentista.
Ni mediació, Ni diàleg. Aquesta és l’estratègia nefanda del Regne. La tàctica és emmordassar Catalunya.
La presó per Jordi Sánchez i de Cuixart, el bloqueig progressiu a l’acció del Govern de la Generalitat, la negativa a cap diàleg, fins i tot l’esquer de retirar les amenaces de suspensions si Puigdemont convoca eleccions, les ha pogut prendre el govern PP pel suport de C’s i la connivència del PSOE.
Lleida.
Pretenen dividir els sectors socials i desmobilitzar la imponent força ciutadana per aïllar, sufocar i derrotar la rebel·lió democràtica republicana.
Els dos empresonaments per la imputació de sedició han tornat a fer vessar el got.
Llibertat Jordis! ha retronat a totes les places majors. Les aturades al migdia i les manifestacions al vespre, han mostrat la vitalitat del moviment. ‘Són presos polítics’, ‘Ni un pas enrere’, ‘Independència’, ‘República’, son els lemes que han acompanyat el clam de llibertat.
Últims moments de llibertat.
El president Puigdemont ha de respondre sobre si manté que ‘ha assumit presentar els resultats del referèndum 1 d’octubre amb el mandat que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de república’, la dita declaració d’independència suspesa tot seguit, a més sobre si convoca o no eleccions, com exigeix Rajoy amb el suport de Pedro Sánchez.
És clar que el moviment sobiranista reclama i defensa que es compleixi la decisió del referèndum 1-O.
El que és cabdal en aquesta situació transitòria de treva reflexiva i expectant, on es combina la perplexitat amb l’exigència i la mobilització, és sostenir ferm i fort el moviment arreu del país.
Les distintes fites empreses i les batzegades sofertes estan ampliant de manera extraordinària la base del moviment. En el poc temps d’un mes la població mobilitzada moviment existent ha anat incorporant a nous sectors socials, estaments, entitats i organismes, alguns inexistents abans de l’estiu.
La reacció multitudinària del 20-S enfront de l’inici d’efectes concrets d’intervenció del Govern, va ajuntar el moviment independentista, el sindical de CCOO i UGT, estament estudiantil, el món EnComú (BComú i CatComú), amb el lideratge de l’ANC i Òmnium.
Carta de Puigdemont.
El Referèndum de l’1-O va descobrir el magnífic ingeni de les Escoles obertes, aquestes es van combinar amb l’acció dels novells Comitès de defensa del referèndum. L’èxit de la votació, ‘Hem votat’, va generar un rebuig generalitzat a la repressió estatal -Judicial, Policia Nacional i Guàrdia Civil-, es formà la Taula democràtica, entorn l’ANC, Òmnium, CCOO i UGT, que convocà l’aturada cívica de país. El resultat foren les manifestacions més esteses i massives conegudes.
El 7-O la iniciativa Hablemos/Parlem des de Democracia real, ¡Ya! va prendre cos a l’Estat i a Catalunya. Es demanà mediació i diàleg, en comptes de judicialització i agressió policíaca.
El 10-O el president declara i suspèn l’aplicació dels resultats del referèndum per donar un temps a l proposta de diàleg.
El 16-O s’empresonen els dirigents de l’ANC i Òmnium, nou impuls de la mobilització.
Comunicat govern Estat.
Tot el que es faci convé es basi en soldar aquest bloc català democràtic que és l’expressió viva de la força de la rebel·lió republicana: Escoles obertes, Comitès de defensa del referèndum, Taula democràtica, ANC, Òmnium, CCOO, UGT i totes les altres entitats.
El moviment sobirà republicà, amb la potent iniciativa del referèndum i les actuacions de defensa, inclou a nous segments socials i polítics, fins i tot de la part que no defensa la independència o hi és contrària.
Per tant consolidar aquest bloc és una tasca primordial. Cal la coordinació i unitat de tots els organismes i entitats generats.
El president, el Govern, Parlament i partits, han de posar el futur, és a dir, l’inici constituent republicà, en funció del suport i força dels organismes que vertebren el moviment ciutadà popular. 19 d’octubre de 2017

Tothom a la manifestació el dissabte a les 17 h.



13/10/17

L’efecte bumerang en la mediació i el diàleg


L’efecte bumerang és tant per la declaració i suspensió, la república interruptus, com per la mediació i diàleg. L’Estat, a través del president del govern Rajoy, ha dit que no, per enèsima vegada, mentre iniciava el procediment constitucional per la suspensió de l’Autonomia, a l’empara de l’article 155.
Des del passat 20 de setembre l’Estat manté el bloqueig dels comptes i transaccions del govern de la Generalitat. La Policia Nacional i la Guàrdia Civil enviada per reprimir i impedir la votació de l’1 d’octubre, segueix a Catalunya, malgrat no va poder evitar que es votés, ni que hi haguessin més de 2 milions de vots (2.286.217).
Tabor.
La participació comptabilitzada en vots ha estat de 2.286.217 (43,2% del cens). El 'sí' amb 2.044.038 vots (90,2% del vot vàlid), el 'no' és de 177.547 (7,8%) i en blanc 44.913 (2%). 19.719 nuls. Apart no se sap els vots de les taules que no van poder obrir i les manllevades per la repressió policíaca. Cens de 5.313.564 persones. Més d’un miler de persones ferides i demanades segons l’últim recompte de la conselleria de salut.
Una referència interessant és la comparació amb el Referèndum per la renovació de l’Estatut de Catalunya, l’any 2006, amb condicions favorables molt diferents. Participació de 2.594.167 (48,85% del cens); Sí amb 1.899.897 (73,9%), No de 533.742 (20,76%); en blanc  amb 137.207 (5,34%). Nuls 23.321 (0,9%). Cens total de 5.310.103 persones. Cap col·legi tancat, totes les urnes comptabilitzades, cap repressió ni persones damnades.
Anima a reflexionar que l’1O2017 hi hagi més de 145.000 vots ‘sí’, per l’Estat independent i republicà, que en els ‘sí’ del referèndum estatuari 18Jn2006.
La declaració de l’ ‘Estat independent en forma de República’ per part del president, amb la dita solemne suspensió a les poques frases, és un acte sense efectes jurídiques, però de gran impacte polític.
Un comitè defensa referèndum.
El país va vibrar amb eufòria per caure en l’estupor tot seguit. L’acceptació va ser forçada. Mentre no es destapaven les ampolles de cava i xampany va operar la resiliència. Una consciència enfocada vers la reflexió. S’originà una espera vigilant dels fruits de la proposta de mediació, per un diàleg que desencallés la confrontació en clau política i democràtica.
La implicació i compromís de l’alcaldessa de Barcelona, des de l’exigència del NiNi -ni DUI ni 155- ha de desembocar en una mediació útil per un diàleg que contribueixi a resoldre pacíficament el conflicte, val a dir amb democràcia i llibertat tant a Catalunya com al Regne d’Espanya.
De moment la resposta estatal segueix essent ben negativa en les declaracions. Amb uns fets d’intervenció i repressius que semblen unes dosis de 155 a l’avançada.
L’escalada de la tensió prové del fet de votar per una banda i el fet de reprimir-ho per l’altra. Gens equitatiu. No hi ha equidistància entre el clam a les escoles del ‘Som gent de pau’ i ‘Volem votar’ a la repressió i bloqueig per part de l’Estat.
Cada ciutat, barri, poble i poblet, cada Escola ha defensat urnes i vot 1 d’octubre. El 3-O l’aturada de país va generar les manifestacions més potents recordades arreu de Catalunya. Aquest moviment, la seva gesta, no quedarà endebades. La rebel·lió catalana trobarà la seva manera de fer el camí constituent republicà.
A l’estament polític li va costar entendre i digerir el 15-M de les places. L’onada expansiva ha representat el sorgiment del municipalisme del canvi, de Podemos, BComú, En Comú Podem, CatComú. Milions de persones han assumit i projectat que el règim constitucional del 78 quedava caduc, inclosos els partits, encara que pervisquin.  
Enguany el moviment i la rebel·lió pacífica de la democràcia catalana assumeix un nou cim, amb reptes estel·lars. És pretén concretar la desconstrucció del Regne i règim 78. Ho fa des de Catalunya amb el projecte i il·lusió de l’inici constituent republicà.
Tenim o no tenim la força per fer-ho? L’Estat te prou força per impedir la república a Catalunya? Un procés constituent català que animaria i s’agermanaria un procés similar espanyol.
Quan la mobilització popular inaudita rau i es desenvolupa a Catalunya, com es pot considerar que el que compta són les institucions immobilistes i les eleccions a l’Estat?
El mite de la meitat del poble, o de la fractura social, ha saltat pels aires aquests memorables 20-S, 1-O, 3-O, el 7-O i amb el 8-O.
La mobilització unionista espanyolista del 8-O lluita contra l’avenç de la democràcia catalana. El 8-O obeeix als interessos de la classe dominant espanyola, també de la catalana, com es veu amb el moviment de canvis de seus de les grans empreses més selectes. El gran benefactor i beneficiat resulta l’Estat ancestral, que adopta la forma de Regne constitucional del règim del 78.
No hi ha equidistància democràtica a l’horitzó. El govern estatal no accepta la mediació, exigeix un diàleg sobre la base de negar el dret a decidir i la decisió catalana, rebutja la negociació sobre cap guspira de sobirania republicana.
És temps de confiar amb el poble i les classes populars treballadores. Convé coordinació del govern, dels Parlaments, Ajuntaments, Electes, i organismes que han protagonitzat l’1-O. El moviment d’Escoles obertes, els comitès de defensa del referèndum, les plataformes locals i la taula democràtica.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.