21/4/17

La primavera común de Ada Colau


Ha nacido el nuevo partido catalán “Un País En Comú”. Su ideario apunta a la trasformación social, a la regeneración democrática participativa, a las soberanías en todos los ámbitos, a un proceso constituyente de soberanía catalana republicana, rupturista con el Reino y la Constitución de 1978.

La estrategia de Un País En Comú es liderar, con las alianzas suficientes, el cambio de hegemonía política de la derecha a la izquierda en Cataluña. Un País En Comú se postula para catalizar la mayoría social afectada por la crisis económica, incentivar la rebeldía de la juventud indignada con las instituciones, la política y un futuro sin trabajo claro, situándose en el movimiento catalanista republicano.
El nuevo partido es fruto de la confluencia procedente del 15-M, del municipalismo del cambio liderado por la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, de la marea soberanista del 11-M, con el apoyo del sindicalismo.
El 8 de abril pasado, en el Pabellón de deportes del Valle Hebrón de Barcelona, una asamblea de dos mil personas adoptó el Ideario político y el Código ético. En la misma asamblea se proclamó la nueva dirección provisional, votada on line por casi seis mil personas de diez mil inscritas. La asamblea fundacional culminó unos intensos meses desde septiembre de 2016, en los que un Grupo impulsor de 120 personas fomentó una elaboración y consenso colectivo del Ideario por parte 375 personas, con 70 Talleres participativos en el conjunto del territorio catalán.
El sustento funcional de Un País En Comú es de participación paritaria con el criterio rector de una persona un voto.
Las personas activistas son las que forman el nuevo partido. Ha sido en un proceso impulsado desde BComú y las necesidades políticas globales del municipalismo del cambio, en conjunción con la coalición En Comú Podem, los partidos ICV, EUiA, sectores destacados del movimiento Procés Constituent, Equo, Partido Pirata y de Podem. La dirección de Podem ha participado en la confección del Ideario Común y Código ético, llegó a presentar una lista propia a la dirección, pero se descolgó en el momento de la votación y no participó en la asamblea fundacional.
Queda pendiente la resolución de este desencuentro entre Un País En Comú y Podem. La voluntad política de unidad ha de conseguir curar esta fractura para dotarse del máximo de fuerza y crédito.
Un País En Comú aspira a ser la referencia política de la base social que ha impulsado a BComú a la alcaldía de Barcelona, con el sentimiento puesto en representar a la cuarta parte del voto electoral conseguido por En Comú Podem en las dos últimas elecciones estatales. La presencia simbólica pero significativa de miembros de CCOO en la dirección provisional es otra clave importante de que en el nuevo partido está incluida una amplia y plural representación de los variados estamentos populares, de las clases trabajadoras, de todas las comarcas catalanas, y las distintas culturas y tradiciones políticas.
El reto mayor de la nueva formación política reside en la coherencia de la defensa del buen hacer de las prácticas de éxito de la política del común, el encaje de la Barcelona metropolitana con el conjunto de necesidades y sentimiento de los pueblos y comarcas de Catalunya, y el acierto de una política catalana soberana republicana, incluida la necesidad política de efectuar el referéndum para decidir sobre soberanía, independencia, república y qué tipo de relaciones o no con el Reino.
Esta estrategia catalanista social plantea una estrecha relación fraterna con la izquierda española e ibérica y sus pueblos. Una ruptura republicana en Cataluña sería un inmenso paso adelante para la causa democrática, ciudadana popular, en el Estado del Reino de España.
La concepción social de cambio es el elemento político que homogeneiza a las miles de personas activistas. Desde este compromiso y enfoque de radicalidad democrática, se afronta la estrategia y acción política.
La idea es no atarse a las hojas de ruta que estén lideradas o determinadas por la derecha catalanista o un independentismo excluyente, sino buscar y generar las alianzas necesarias y suficientes para que la necesidad social ciudadana tenga peso decisivo en la perspectiva soberana de ruptura republicana.
El lenguaje, discurso y acción busca las necesidades y las perspectivas del común de la ciudadanía y social. Incluso en el proceso soberanista en que está inmersa Cataluña.
Un País En Comú hace camino para establecer una estrategia política del común. 18 de abril de 2017
De la Carta de La Aurora.

20/4/17

3 de cada 4 vol Referèndum


Una majoria de la població vol que es faci el Referèndum. A l’enquesta del CEO 3 de cada 4 persones es mostren disposades a participar-hi (74%), sigui acordat amb l’Estat o només amb legalitat del Parlament de Catalunya.
Les Entitats sobiranistes que han convocat i organitzat les inaudites mobilitzacions dels 11-S, l’ANC i Òmnium, clamen i exigeixen pel Referèndum i la República Catalana.
CCOO en el recent Congrés aposta pel dret a l’autodeterminació, perquè Catalunya pugui decidir amb el Referèndum. UGT també assumeix el Referèndum. 
La majoria del Parlament, JxSí (PDECat, ERC) i CUP, té com compromís de legislatura fer el Referèndum. CSQEP en el seu manifest fundacional proposa el Referèndum i la República Catalana, encara que a vegades els seus portaveus expressin més dificultats que propostes encaminades a promoure que el govern el faci.
Un País En Comú, a la recent assemblea fundacional del 8 d’abril, s’ha definit com a sobiranista i catalanista, per la República Catalana i el referèndum. 
És rellevant que la majoria de partits d’esquerres defensen i proposen el Referèndum: Un País En Comú, ERC, CUP, el socialisme catalanista (MES, Avancem, CSiLl).  
També estan pel Referèndum el partits que junt amb l'activisme social i sindical han impulsat la constitució d’Un País En Comú: BComú, ICV, EUiA, Equo, el moviment Procés Constituent. Inclús Podem. I claríssim L’Aurora. 
S’han manifestat contraris al Referèndum amb diferents raons, PSC, C’s i PPC, minoritaris al Parlament i a la societat. 
Segons el CEO el 70% favorable al Referèndum, acordat o no, avala que el president Puigdemont el convoqui de totes maneres. Fins i tot el 50,3% del conjunt de la població està a favor de convocar un referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya.  
És curiós el que remarca Jordi Matas Dalmasses al desglossar l’enquesta del CEO. Un 42% del vot a Ciutadans, un 25% el PP, i el 53% del vot a PSC, diuen que volen un Referèndum sobre la independència acordat amb el Govern espanyol. Fins i tot un 20% del vot PSC aprova el referèndum unilateral. 
Afegim-hi que gairebé la meitat (48%) del vot a CSQP es mostren partidàries d'un referèndum unilateral perquè el poble català pugui decidir sobre el seu futur.  
Cauen els mites de que la majoria no vol Referèndum, o no aniria a votar si l’Estat el nega i es fa de totes maneres. S’esvaeixen les alarmes apocalíptiques de que no seria legítim. La societat catalana no es parteix pel Referèndum, la trencadissa és pel Regne i la Constitució de 1978.  
Contribuïm el proper 23 d’abril a la mobilització del Pacte Nacional pel Referèndum promovent una recollida de signatures.
Cal, el volem. Signa pel Referèndum. Fem-lo. 20 d'abril de 2017 
De la Carta de L’Aurora.


18/4/17

Social, sobirà i republicà


El partit d'Un País En Comú neix amb un ideari rupturista, social, sobiranista i republicà.  
L'Assemblea fundacional del dissabte 8 d'abril, al Pavelló d'Esports de la Vall d'Hebron de Barcelona, ha conclòs un procés inèdit i innovador de confluència participativa. 
Els ingredients han sorgit des del moviment de la rebel·lia 15M, així com del catalanisme pro sobirania i independència 11S.
Les interpretacions maldestres o les ironies ridiculitzadores de l'estratègia política concentrada a l'ideari i al codi ètic, són intents en fals. Els atacs contra Un País En Comú no poden evitar que la nova força política alci el vol amb una convicció àmplia i decidida, disposada a aconseguir les aliances suficients per fonamentar una hegemonia d'esquerres a Catalunya. 
Les posicions polítiques que han estat al centre de les aportacions, debats i acords de l'ideari, giren entorn l'economia del comú, a frenar les polítiques neoliberals i les retallades, la des-privatització i re-municipalització dels serveis i béns d'us públic, a donar suport a l'execució del referèndum i aconseguir les sobiranies en plural i la sobirania nacional catalana. 
La convivència de diferents sentiments nacionals i internacionals és possible amb convicció social, una ètica d'honestedat i transparència, a governant obeint la ciutadania, el rendiment de comptes i del principi d'una persona un vot, en això es concentra el concepte de radicalitat democràtica republicana. 
La força política Un País En Comú està compromesa en el bé comú que faciliti el treball i la vida de la majoria de la població. El nou partit neix confrontat a la minoria de poderosos, als representants polítics de la dreta catalanista i estatal, a un Règim i unes institucions locals, autonòmica i estatal, que perjudiquen a les classes populars i al país.
Qui pacta, defensa i accepta els Pressupostos neoliberals retalladors, submisos a les línies vermelles del PDECat  poc pot criticar i fer escarni de les denúncies sobre la corrupció del 3% o de les reclamacions socials d'Un País En Comú. 
Les aliances supeditades a la política econòmica imposada pel PDECat, que segueix fil per randa les decisions neoliberals de la UE de Brussel·les i les normatives estatals, difícilment permetran aconseguir una majoria social suficient àmplia i forta per cohesionar-se'n la consecució dels drets, la sobirania i la República Catalana. 
Un País En Comú neix amb el suport, compromís i convicció de milers d'activistes, del municipalisme del canvi amb BComú, i amb la coalició i grup parlamentari En Comú Podem. 
L'ideari En Comú aposta ben clar per una política catalana a Catalunya. L'Assemblea fundacional ha consolidat el consens establert amb una formulació magistral incloent; ho va fer amb el rebuig de dues esmenes excloents de tall més independentista una, i federalista l'altra.
Gerardo Pisarello va donar el to a l'inici assembleari al plantejar: “Som aquí per construir un espai catalanista i sobiranista que defensa el referèndum i que vol exercir el dret a decidir sense demanar permís”. 
El contingut adoptat estableix: “República i Estat plurinacional. Considerem com nostra i volem actualitzar la tradició majoritària del republicanisme catalanista i de les classes populars catalanes a partir de la defensa de sobiranies plenes i lliurament compartides.
En aquest sentit, apostem per la creació a Catalunya d'una República social, democràtica i ambientalment justa, com a màxima expressió i realització de la seva sobirania nacional. Aquesta República vol compartir sobiranies amb un Estat de caràcter plurinacional”.
L'activista del nou partit vol i exigeix coherència per unes bones pràctiques en el desenvolupament de l'ideari adoptat. El compromís és actiu i crític. No es vol caure a l'adaptació a les institucions, al sistema polític i econòmic. Hi ha molta sensibilitat per fer els acords i decisions de forma transparent i col·lectiva.
Som a la primavera de la rebel·lia social i de la sobirania republicana. Fem camí En Comú. 13 d'abril de 2017 
De la Carta de L’Aurora.

7/4/17

Inici d’una experiència inèdita i innovadora amb l’horitzó de l’hegemonia d’esquerres


Dissabte 8 és el gran dia fundacional d’Un País En Comú. Un gran aplec procedent del municipalisme del canvi transformador, radical i rupturista, junt a milers d’activistes d’arreu de Catalunya.
Liderats pel nucli impulsor que va esdevenir en BComú, s’incorporen diferents partits com ICV i EUiA, el fenomen del Procés Constituent i una munió de realitats locals.
La fórmula participativa de consens amb un Ideari comú, un Codi ètic, junt la norma democràtica de una persona un vot, són l’algoritme polític que constitueix aquest aplec comú i variat alhora.
Alçarà el vol una experiència inèdita i innovadora amb la mirada posada a un horitzó d’hegemonia d’esquerres, en ruptura amb el règim de la Constitució de 1978, el del Regne espanyol, monopolitzat per la connivència entre el PP i el PSOE, i en algun temps en aliança amb CiU.
El partit impulsat per Un País En Comú està mentalitzat per fer front a les polítiques de retallades, des de la ma llarga de les imposicions de Brussel·les, concretades pel govern estatal, impulsades amb entusiasme per la Generalitat de CiU, CDC i fins i tot ara amb el PDECat.
L’Ideari d’ Un País En Comú està fonamentat i compromès en el canvi social, en la defensa de les necessitats de la majoria treballadora i els serveix públics, en la radicalitat democràtica i el rebuig a la corrupció, en fer un procés de sobirania constituent, en concretar l’exercici del dret d’autodeterminació dels pobles amb un referèndum, en fi, aconseguir el tomb revolucionari d’instaurar una república a Catalunya.
El panorama polític català canviarà des d’aquest cap de setmana. Els acords afinats de l’Assemblea fundacional, el sentiment de radicalitat de canvi que s’hi respiri, inclús l’entusiasme que trameti, seran factors que començaran a dibuixar el nou escenari.
L’Assemblea també serà ferment per reabsorbir la crisi de creixement que representa la decisió de Podem de no participar en el partit.
Experiències de aplegaments anteriors han estat les del POUM (1935), PSUC (1936), les del PSC (’70), PRT i ORT (’80), i MC-LCR (’80).
Tanmateix el que és inèdit a Un País En Comú és l’activisme procedent de la potent ona del 15 M, en procés d’entroncar amb el moviment obrer a les fàbriques, el sindicalisme, així com amb el moviment sobiranista pel dret a decidir, la independència i la república catalana.
La confrontació cabdal amb les polítiques estatals i amb el propi Estat són font de crisi en el Regne. Fer el referèndum, com fer-lo, concretar una legalitat suficient per resoldre que el poble pugui decidir a l’empara del dret a l’autodeterminació, necessita d’aliances decisives que corresponguin a una gran majoria social.
El país es troba amb un Parlament fiscalitzat i les seves representants electes qüestionades i amb un procés d’inhabilitacions que provoquen inestabilitat obligada.
El govern de JxSí és inestable. La majoria parlamentària li atorga la CUP. S’ha tornat a mostrar en una aprovació dels pressupostos a contra cor cupaire, per la justificació de posar tot l’èmfasi en fer el referèndum.
La reprovació del Parlament al nomenament de Vicent Sanchis com director de TV3, és una nova prova de que JxSí no acaben de tocar terra ferma.
Aquí ens trobem amb un escenari parlamentari que Un País En Comú haurà de resoldre amb força innovació des de l’assemblea fundacional. Seria un contrasentit que generaria confusió que CSQEP seguís com quelcom aliè del nou partit d’ Un País En Comú.  
CSQEP com a coalició i grup parlamentari és diferent a la composició, fins i tot a l’estratègia que ha seguit BComú i també la coalició En Comú Podem. A CSQEP no hi participa BComú. CSQEP tampoc segueix l’ideari i pràctica rupturista de BComú i d’En Comú Podem. La coalició que sustenta CSQEP canviarà substancialment amb el naixement del nou subjecte polític comú, per tant, el més lògic i coherent, seria una transformació clara i visible d’un grup parlamentari superat pels nous alineaments de les organitzacions que el conformen, és a dir, ICV, EUiA, Podem i Equo.
La fundació d’ Un País En Comú és una gran festa per l’activisme que vol un canvi social que no es quedi en paraules boniques ni en picabaralles parlamentaristes.
Neix una eina col·lectiva per enfrontar-se i capgirar els desnonaments, a les elèctriques, a l’aigua privatitzada, a l’urbanisme que colpeix l’espai públic, les contaminacions, la manca de feina i habitatge, la salut i l’educació.
Inscriu-te i participa a l’assemblea general fundacional d’ Un País En Comú.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

6/4/17

Assemblea fundacional Un País En Comú


La concepció rupturista de l’ideari d’Un País En Comú és el fons de l’expectativa de canvi, en tots els aspectes socials, municipals i nacional, que permeti aconseguir les aliances i la força suficient per una Catalunya amb hegemonia d’esquerres i republicana.
L’activisme ciutadanista de radicalitat social, junt amb la indignació i la rebel·lia contra la institucionalització política d’una estatocràcia malaltissa, ha fonamentat la necessitat de proposta política innovadora.
La bandera del municipalisme del canvi, des de l’experiència d’èxit de BComú amb l’alcaldessa Ada Colau, fa un nou salt polític per plantar cara als grans poders econòmics, que procuren sobretot pels seus interessos, menystenint les necessitats del conjunt de la població i del país.
El municipalisme radical barceloní i metropolità estén les mans i les perspectives per fer una gran acord amb la ciutadania de tot el territori que conclogui en una nova força política catalana.
L’horitzó a que s’aspira és a un procés constituent per una Generalitat amb polítiques socials, sobirana, lliure i republicana, que promogui els serveis públics i trenqui el règim de 78 del Regne.
Un País En Comú neix amb la convicció de que les imprescindibles necessitats socials i mediambientals generin nou taulell i regles de joc. El municipalisme del canvi xoca amb els poders i inèrcies que sostenen i hegemonitzen l’Estat i l’Autonomia. L’autonomisme i l’estatalisme monàrquics ofeguen i condemnen a les ciutats, pobles i nacions.
És hora d’una bandera social d’esquerres i republicana. És hora de plantar cara i  derrotar els poders del 3%, sense connivències maldestres que esdevenen  còmplices dels privilegis i de la corrupció. És hora que tant les grans decisions econòmiques, socials, democràtiques i d’estructuració política, s’adoptin de forma sobirana, participativa, lliure i clara. És hora de que Catalunya decideixi, per tant faci el referèndum sobre la independència i la república, i es constitueixi segons el veredicte majoritari.
L’Assemblea fundacional d’ Un País En Comú del dissabte 8 d’abril és vital per una bona conclusió de la força que portarà a bon fi l’ideari establert: estratègia, missió, valors, visió i objectius.
El desencontre amb Podem plana una ombra que només es desentrellarà amb el compromís i participació de les milers de persones que contribueixin a resoldre i suturar el conflicte. Portes obertes a tothom. Hi ha base política suficient amb l’acord en que s’ha construït el document d’Ideari.
La direcció provisional que s’està votant aquest dies (executiva i coordinadora) serà l’encarregada de la coherència en l’acció del nou subjecte polític.
El compromís de l’Ada Colau és una senyal ben potent. La nova directiva que es proposen liderar Xavier Domènech i Elisenda Alamany, amb les persones aportades i votades, és una representació viva de la diversitat ideològica i la capacitat d’acció del conjunt social i del país.
Participa de la fundació d’ Un País En Comú a l’Assemblea del 8-A Inscriu-te, proposa i vota.
El 8 d’abril fes camí fundacional d’Un País En Comú al Pavelló d’Esports de la Vall d’Hebron. Debats d’Un País en Comú. 6 d'abril de 2017.
De la Carta de L'Aurora.

Inscripció a Un País En Comú: Apunta't al formulari per rebre informació i per poder participar en la construcció del nou espai. Per poder votar en les properes votacions t'has d'enregistrar omplint aquest formulari. T'arribarà un correu per validar-te. Si no reps el correu posa't en contacte amb nosaltres aquí.





Altres enllaços...









Marzo 1917: el doble poder. Article de MIguel Salas a SinPermiso.

¿Es posible la ruptura en Catalunya?, Article de Jordi Lòpez Santín a SinPermiso.