21/9/17

Cop de l’estat per impedir les urnes


L’estat ha llançat la Judicatura i la Guàrdia Civil contra el govern de la Generalitat. Escorcolls, detencions i retenció de comptes són un cop per sotmetre la naixent legalitat catalana. Volen impedir per la força repressiva militar el vot en el referèndum convocat per l’1 d’octubre.
La ciutadania madura acceleradament. La revolució catalana de les urnes i les paperetes és pacífica, festiva i candorosa, alhora està ben disposada al que es diu de boca en boca, “ara sí, és el moment”, “ara és l’hora” de decidir amb el vot, en el referèndum de l’1 d’octubre.
L’esperpent es criminalitzar unes paperetes i urnes, un vot i un referèndum.
Des de les primeres irrupcions a les seus governamentals per part de la Guàrdia Civil, amb les conseqüents detencions, la resposta cívica ha estat mobilitzar-se i començar a ocupar els carrers, en una ferma vigília democràtica, pacífica. La ciutadania ha tallat la Gran via. Els i les estudiants bloquegen la Diagonal. CCOO la Via Laietana. ANC i Òmnium s’han fent ressò del clam popular i han cridat a la resistència pacífica. Cap pas enrere durant aquesta setmana i mitja que queda fins el referèndum, de l’1 d’octubre.
Els pobles i ciutats han respost amb entusiasme i convicció. “Votarem”.
Les directrius polítiques les marca el carrer ocupat pel jovent i el poble republicà.
“Votarem”. “Els carrers sempre seran nostres”. “Independència”. Es el crit que s’enlaira a la Rambla de Catalunya davant de la seu governamental d’economia. També emergeix la demanda de paralitzar el país enfront de la repressió en nom de la constitució estatal, vaga general.
Les denuncies a l’atac de l’estat formen part de la maduració política. Però no són suficients. La provocació repressiva judicial i de la Guàrdia Civil necessita resposta d’una força popular que mostri més capacitat de sostenir l’exercici de votar, tant per la massivitat com per la rebel·lia generalitzada.
La legalitat catalana amb la que s’empara el referèndum per l’1 d’octubre ha d’enfortir-se inexpugnable per la legitimitat del carrer i de les places.
La democràcia popular catalana ha de fer enrere la provocació punitiva, la imposició d’un estat d’excepció de fet. És el carrer mobilitzat, alerta, decidit a decidir, qui pot anul·lar la força estatal. El “Votarem” s’amplifica a la societat catalana i aconsegueix simpatia espanyola.
El Regne d’Espanya mostra que no vol ni pot dialogar, ni acordar, ni pactar, amb la sobirania i legalitat catalana. El govern del PP, amb el suport de C’s, i malauradament amb la connivència del PSOE, va forassenyat a impedir a tot preu el referèndum i el vot de l’1 d’octubre.
Amb aquest estat no hi ha remei que si valgui. Qui cerqui i confiï en possibilitats d’acord està perdut per la llibertat i la república.
La república catalana es fogueja en el més profund del poble i jovent català. El suport de mobilització arreu de l’estat, des de Madrid a Galícia, País Basc, País Valencià, Andalusia i les illes, és el germen del nou temps republicà, lliure i social. Una nova germanor sorgeix entre els pobles i les classes treballadores. Fraternitat i solidaritat lliure. Ciutadania i pobles sobirans.
La flama republicana començà a estendre la seva llum i calor, no l’apagarà ni la judicatura, ni la Guàrdia Civil, ni el govern del PP, amb C’s, ni amb el PSOE.
Van impedir la renovació de l’Estatut. Ara no aconseguiran frenar el procés constituent de sobirania i de república catalana. “Votarem”. 21 de setembre de 2017
De la Carta de L’Aurora.
* Fotos Joana Bregulat, @joooana5

15/9/17

“Votarem”, el clam unànime 11S


El símbol de la urna i el vot s’ha agermanat amb el de la pau, la convivència, la diversitat i la llibertat de Catalunya. La Diada ha estat pletòrica d’il·lusió i entusiasme: “Votarem”. El Referèndum de l’1 d’octubre s’enforteix pel clam popular que vol votar, decidir i república catalana.
La convicció de la reivindicació ciutadana es mostra ferma, decidida i massiva. Els símptomes de que defalleix, del perill de frustració o del atemoriment per les prohibicions i actuacions repressives de l’Estat i el Tribunal Constitucional, no fan retrocedir la mobilització i pressió popular.
Inèdit l’anhel i força sostinguda que des de 2010 ha emergit a Catalunya. Inèdita la situació de dues legalitats que es confronten. La legalitat sobirana del Parlament de Catalunya amb la Llei de referèndum, i la legalitat sobirana constitucional del Regne d’Espanya, que nega el referèndum i el vot a la ciutadania.
Un poder genuí català aflora amb la pressió directa i persistent popular d’una ciutadania mobilitzada. Un poder ancestral estatal nega l’avenç de la nova sobirania republicana catalana, mentre amenaça, prohibeix i es prepara a impedir-ho amb la repressió judicial, política i de la força.
Són dos vectors contraris, dues trinxeres oposades, dues vies de perspectives inverses. La de la sobirania republicana popular i la del statu quo estatal del Regne. Això polaritza les temptatives de neutralitats, o d’evitar posicionar-s’hi.
Votar o impedir votar. Èxit de l’exercici del lliure dret d’autodeterminació fent el referèndum o negació del vot democràtic, amb el boicot i repressió estatal.
És legítim el vot pel Sí en el Referèndum, el vot pel No, el vot Blanc o Nul. Fins i tot és legítima l’abstenció. Però no és d’ètica de llibertat i sobirania, ni és una opció política democràtica, impedir el Referèndum i el vot per la força repressiva del poder estatal.
Són lògiques les reserves, prevencions i animadversions, al lideratge del PDECat, ni que sigui condicionat per ERC i la pressió de la CUP. Qui colpeix a les classes treballadores i populars, al conjunt de la ciutadania, difícilment poden aspirar a aconseguir un suport ampli popular i del municipalisme En Comú per liderar un futur republicà lliure i social.
Tanmateix, entre sobirania lliure i sobirania subordinada supeditada, poca neutralitat pot haver-hi alhora de lluitar per una perspectiva lliure d’opressions.
La democràcia catalanista, al col·lapsar Barcelona una vegada més, defensa el referèndum com la manera de votar i viure una democràcia de ciutadania lliure.
Divuit dies hi ha fins el referèndum 1 d’octubre. Divuit dies de maduració política accelerada, on les querelles, ordres a Mossos, registres de la Guàrdia Civil, prohibicions d’actes i de llibertat d’expressió i premsa, tot tipus d’amenaces on no mancaran les prohibicions i la provocació de la por, donaran la mesura dels trets dictatorials que incorpora la negació del vot.
No fer el referèndum implicaria un fracàs majúscul pel poble republicà, per les forces democràtiques, per l’esquerra catalana i també l’espanyola.
Cada dia dempeus, tothom mobilitzat, per aconseguir realitzar el dret a votar. Així com s’ha aconseguit el dret a la vaga o a la insubmissió militar professional, ara és l’hora d’aconseguir, des de cada acció personal, civil i institucional, fer efectiu el referèndum.
“Votarem” l’1-O. La Diada impulsa, amb força renovada, vers un procés constituent per una república de la ciutadania lliure que incorpori les reivindicacions, drets i necessitats socials. 14 de setembre de 2017
De la Carta de L’Aurora.

14/9/17

Catalunya en Comú ha de participar a la mobilització de l’1-O?


La pregunta de la Coordinadora de CatComú, a les deu milers de persones registrades, és prou concreta. Hi haurà de resultat un Sí o un No.
A l’1 d’octubre s’ha convocat un referèndum per part del president i el govern de la Generalitat per exercir el dret a l’autodeterminació.
El Parlament de Catalunya ha aprovat una llei de referèndum que fonamenta la legalitat i garanties democràtiques suficients perquè la ciutadania decideixi.
El govern de l’estat i el Tribunal Constitucional han prohibit el referèndum, alhora l’han declarat il·legal segons la legalitat constitucional espanyola. Ara activen la judicatura, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i també els Mossos, per impedir que la població voti.
Som en una situació inèdita on hi ha dues legalitats, la catalana que permet votar l’1 d’octubre i l’espanyola que impedeix votar en referèndum.
La pregunta del Referèndum, en català, castellà i aranès, diu:
“Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?”
El contingut de la pregunta, si estigui d’acord o no o se sigui indiferent, palesa una decisió a fer en consciència, una acte de sobirania lliure, en fi, un vot democràtic i pacífic.
A l’assemblea de base de barri de BComú a la que pertanyo, vàrem fer una ronda de paraules, i de sentiments, sobre el fons de l’1 d’octubre, així com sobre la pregunta de CatComú.
Gairebé tothom érem extremadament crítics amb el govern de JxSí i amb el Full de Ruta de la majoria independentista parlamentària de JxSí (PDECat i ERC) i la CUP. A BComú no es digereix l’atac social continu, ni les retallades sostingudes, que el PDECat imposa, ERC diu que no si pot fer més, i la CUP accepte com a mal menor per aconseguir la independència.
Les persones de l’assemblea demanaven concreció al que significa “mobilització”; exigien explicacions del perquè no s’havia fet clara del tot. Perquè no es diu que l’1 d’octubre estava convocat un referèndum, i que es tractava de votar.
Tot i així la majoria va expressar que havia votat o pensava fer-ho a favor del Sí a la pregunta de CatComú, amb l’aportació d’una veu que de forma sincera expressava que s’estava pensant si votava o no.
En concret,pel que he esmentat, he votat un Sí, convençut i alhora crític, a la pregunta de participar a la mobilització de l’1 d’octubre.

8/9/17

Llei i convocatòria de Referèndum l’1 d’octubre


La Llei de Referèndum ha estat aprovada pel Parlament. El govern i el president han convocat el referèndum pel proper 1 d’octubre. S’ha generat legalitat per part de la sobirania catalana, perquè la ciutadania pugui votar amb unes condiciones democràtiques suficients.
Immediatament, el Tribunal Constitucional, instat pel mateix president del govern estatal Rajoy, ha suspès la llei esmentada. El Tribunal no reconeix que hi hagi sobirania a Catalunya que no se sotmeti a la sobirania nacional espanyola.
Som en una situació inèdita, excepcional. Sorgeix un episodi de doble legalitat excloent entre Catalunya i el Regne d’Espanya.
La convivència entre la legalitat de posar urnes, fer el referèndum i votar a Catalunya, xoca amb la legalitat constitucional, interpretada i executada per un govern i un Tribunal de l’estat que declaren il·legal el referèndum català de l’ 1 d’octubre. El govern de Rajoy i la Judicatura han anunciat que impediran la realització efectiva del vot català.
L’estratègia basada en que no es convocaria el referèndum, convé canviï supòsits i actuació. L’especulació de que no hi haurà referèndum, ni prou participació ni vot, per la força de les prohibicions i bloqueig estatal, ha de passar a acceptar la realitat entre una lluita per fer el referèndum i la d’impedir-lo.
Ni comissions parlamentàries estatals, ni equilibris d’equidistància, ni allau d’ordres judicials, poden evitar enfocar de forma política el resoldre la voluntat de votar l’1 d’octubre.
Es proclama que Catalunya està partida, es posa el crit al cel de que el Parlament està dividit. Hi ha qui alça la veu per denunciar, com a mortífer per la democràcia i sobirania catalana, el procediment d’urgència emprat al Parlament per adoptar la llei que permet i empara la realització del vot refrendatari.
Una llambregada a aquests greuges ens permet veure que ha estat en contra del referèndum, amb motivacions i raonaments diferents, el bloc constitucional-unionista, C’s-PSC-PPC, així com una petita part de CSQEP. A l’hora de votar la llei, C’s-PSC-PPC van abandonar l’hemicicle parlamentari, JxSí (PDECat i ERC) i CUP varen votar a favor, mentre CSQEP s’abstenia, atenint-se a la pluralitat de posicions existent dins el grup parlamentari i a les seves organitzacions (ICV, Podem, EUiA).
Hi ha divisió entre classes populars i poders econòmics dominants; entre Catalunya i el Regne; entre la majoria de la població favorable a resoldre el seu destí i relacions amb l’estat amb el vot democràtic i la part que ho nega; entre qui es considera de pertinença catalana, espanyola o d’ambdues. Però això forma part de l’evolució política. No significa que Catalunya es parteixi i trenqui. Tampoc hi ha indicis de que la convivència popular doni pas a dos pobles diferenciats dins el mateix país.
El valor de la convivència està molt arrelat dins la ciutadania catalana. Un dels seus fonaments rau en el republicanisme i la defensa de les llibertats democràtiques bàsiques.
Negar la capacitat de votar, de decidir l’1 d’octubre segons el dret d’autodeterminació, porta a conculcar la voluntat popular, clarament republicana.
A la Diada de l’11 de setembre el proper dimarts el fons de la mobilització apunta a que referèndum és democràcia.
Cap equidistància és legítima des dels valors de les llibertats democràtiques vers la defensa del referèndum 1-O de les prohibicions.
Ara és l’hora del compromís a fons i actiu en promoure, preparar i fomentar la participació amb el vot en el referèndum de l’1 d’octubre.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

L’11S preludi de l’1O


La massivitat de la Diada de l’11 de setembre prepara la convocatòria, organització i participació amb el vot de referèndum previst per l’1 d’octubre.
Catalunya ha madurat l’exercici de la seva sobirania, ho ha intentat amb l’autonomia dins el Regne i amb l’evolució de l’Estatut. Anul·lada aquesta via per l’estat, ara prova amb entusiasme una nova fórmula que porti a constituir una República Catalana, lliure i independent del bloqueig imposat des de la Constitució espanyola.
Exercir el dret a l’autodeterminació està al punt de ser un anhel i reivindicació d’ampli suport popular a un fet de sobirania nacional.
Convé que tothom formi part de la marea catalana de la Diada. És una demostració de força del contingut que aquest poble vol per la república i la llibertat. Animem a participar l’11-S malgrat el lema “La Diada del Sí” que considerem desafortunat, fins i tot si és l’opció que mobilitza i marca el rumb, doncs el camí l’hem de fer amb el conjunt sobiranista.
La Diada ha de cridar a tothom que vol decidir, a tothom que defensa votar l’1-O, a tothom que vulgui sobirania, llibertat i república.
Ahir es va debatre i aprovar una Llei de referèndum per part del Parlament de Catalunya. Ha hagut de ser per un procediment d’urgència degut a les prohibicions i bloqueig estatal. El Parlament s’ha autolimitat el temps per poder complir amb la voluntat majoritària popular de decidir amb el vot en referèndum.
El bloc constitucionalista de C’s-PSC-PPC han intentat impedir que s’adoptés la llei oposant formulacions procedimentals i jurídiques a la voluntat i decisió polític de que la ciutadania catalana pugui votar fent el referèndum. CSQEP ha nedat entre dos aigües.
L’Aurora hem estat favorables a la llei de referèndum per disposar de la legalitat catalana
democràtica suficient per a poder fer el referèndum. Haguéssim preferit que es fes amb la negociació i entesa d’una majoria sobiranista, inclòs CSQEP, en comptes de limitar-se a la majoria independentista de JxSí (PDECat i ERC) i CUP. Tanmateix apreciem que l’abstenció vol dir, en aquest cas, que s’evita fer bloc amb qui pretén impedir el referèndum a qualsevol preu.
La majoria independentista JxSí-CUP i el govern persisteixen amb l’equivocació d’un Full de ruta que no inclou unes mínimes necessitats, drets i serveis socials; aleshores queda hostatge de la dreta catalanista, privatitzadora i neoliberal. El motor de la mobilització independentista necessita fer causa amb la majoria popular. La clau rau en mobilitzar al conjunt de la població sobiranista (independentistes, federalistes, confederalistes). Cal un gran acord democràtic i republicà, possible per la majoria d’esquerres existent, per un procés constituent lliure i social.
La mobilització de la Diada és el gran impuls per a la participació i el vot al referèndum de l’1 d’0ctubre. 7 de setembre de 2017
De la Carta de L’Aurora.